La llibertat d’expressió d’Alfonso Guerra, Felipe González, Joaquín Almunia, Tomas Gómez, Javier Lamban i d’Emiliano Paje és el dret que permet a les persones expressar les seues opinions, idees i crítiques sense por de represàlies. En aquest context, és completament vàlid que figures polítiques de renom, com Alfonso Guerra i Felipe González, a les quals s’han sumat Joaquín Almunia, Tomas Gómez, Javier Lamban i per ultim Emiliano Paje, que expressen lliurement les seues opinions.
No obstant això, el que resulta igualment important és que exercisquen la seua llibertat d’expressió de manera coherent i equitativa, defensant no sols el que consideren correcte, sinó també denunciant el que creguen que està malament, independentment de la seua afiliació política. En els últims anys, hem sigut testimonis de la polarització en la política, on les línies partidistes poden ennuvolar el judici i l’objectivitat. És en aquest context en el qual la societat necessita líders polítics que no sols expressen les seues opinions, sinó que també es mantinguen fermes en la defensa dels principis democràtics i els drets fonamentals de tots els ciutadans.
El Partit Popular (PP) ha sigut objecte de crítiques en relació amb la seua postura en diversos assumptes importants. Per exemple, han bloquejat la reforma del Consell de Poder Judicial i han negat l’existència d’una pandèmia, la qual cosa ha generat inquietuds sobre el seu compromís amb la democràcia i la veritat. En aquest sentit, és vàlid preguntar-se per quins líders com a Guerra i González, Joaquín Almunia, Tomas Gómez, Javier Lamban i Emiliano Paje, amb una llarga trajectòria en la política, no han expressat públicament les seues objeccions a aquestes accions que soscaven la democràcia i la llibertat d’expressió de tots. Tampoc els hem sentit dir res últimament als atacs al PSOE, en les declaracions de l’expresident Aznar.
En fi… Les paraules d’alguns insignes companys de partit, que adverteixen sobre el risc de desestabilitzar l’ordre establit en 1978, ressalten la necessitat de mantindre un equilibri entre l’estabilitat institucional i l’adaptació a noves realitats. El lideratge de Pedro Sánchez i la nova generació que encapçala el PSOE mereixen l’oportunitat de demostrar la seua capacitat per a governar en aquesta època de canvi.
La política és una disciplina que evoluciona constantment, i és necessari que els nostres líders polítics siguen capaços d’adaptar-se a aquestes transformacions i respondre a les demandes canviants de la societat. En resum, la política espanyola es troba en un punt d’inflexió, i és fonamental que els líders polítics, tant veterans com nous, comprenguen la importància de l’adaptació i la col•laboració per a abordar els desafiaments del present. En temps de canvi, la política ha de ser un instrument de progrés i benestar per a tots els ciutadans.
Paco Martí Furió / Militant del PSPV-PSOE
