Bárbara Pardo Mas és, al seus 23 anys, tota un ídol per als 1.209 veïns del municipi riberenc d’Antella. Ahir la van rebre amb tot el seu entusiame a l’entrada del poble i l’acompanyaren fins l’Ajuntament. I és que «el meu poble sempre es bolca amb mí» comenta la subcampiona mundial junior i des del diumenge medalla de bronze en els Mundials de Piragüisme d’Alemanya en la modalitat K2-500 Mixt.
El reconeiximent i carinyo es mutu, a Bàrbara no se li oblida mai que ha arribat tan alt gràcies al seu primer entrandor Julio González «i als veterans palistes locals que em trataven com si fora la seua filla i que al ser hòmens tenien un nivell prou superior a mí, fet que m’ajudà a superar-me». Son pare, mig en broma mig en serio els deia «es fareu amb la xiqueta». I és que preferia que tocara el clarinet en la banda d’Antella abans que remar en les canoes de la Penya Piragüista d’Antella.
Era una xiqueta de tan sols 12 anys quan s’apuntà a un curs d’estiu de piragüisme. Un mes després d’agafar les pales quedà en segona posició en la primera competició que participava. Als 17 anys ja l’havian inscrit en el Centre d’Alt Rendiment de Sevilla i no tardaren en arribar els èxits. El seu pare, Olegario, pirotècnic de professió, de seguida es va convertir en el seu principal fans. Bárbara recorda que «quan guanyava sempre disparava una traca».
Quan creuà la meta diumenge passat a Duisburgo seguint l’estela de les embarcacions d’Alemanya i Austràlia, el primer que li vingué a la ment «va ser mon pare, de segur que m’haguera acompanyat i per suposat disparat la corresponent traca». Bárbara en declaracions a Riberaexpress no podia ocultar que «el tire de menys, va ser molt important per a mi«.
De 4 a 6 hores diàries de dilluns a dissabte
Els seus pares l’ajudaren en els seus inicis «no es tan car com el tenis però tinguren que costejar el material». Afortunadament ara forma part de la Fundació Projecte FER que dona suport als esportistes valencians. Gràcies a esta inicitiva privada «puc viure del piragüisme». Ara bé la jove palista es guanya bé el jornal; els últims mesos ha entrenat de 4 a 6 hores diàries, amb dies de doble sessió, de dilluns a dissabte en el centre de rendiment de Pontevedra, entrenaments que han sigut «molt durs en un clima estrany per a una valenciana de la Ribera al no vore quasi el sol».
Reconeix Bárbara, al temps que es mostra reivindicativa; «és un esport minoritari que no està reconegut i que necessita més suport i visualització«. I aixó que el piragüisme espanyol ha aconseguit 16 medalles en els recents Mundials d’Alemanya.
Paris i Los Ángeles
Ara el seu repte està en formar part dels seleccionats per als Jocs Olímpics de Paris; «és un objectiu molt ambiciós, tal vegada me pille massa jove, però me vindra molt bé agafar experiència per als Jocs Olímpics de Los Ángeles», on aspiraria a medalla esta joveneta esportista riberenca. I recorda que Teresa Portela, un dels seus espills «aconseguia la primera medalla als 39 anys».
Bárbara, nom «molt adequat» segons els seus companys de la Penya, per la seua empenta i força, es troba de vacances amb els seus, a la vora de l’Assut, lloc on va apendre el piragüisme, «en un club menut però que em va ajudar tot el que pogueren». Ara tot i estar en l’èlit de les regates, aquella nerviosa joveneta clarinetista que volia perdre algun quilet, es mostra molt agraïda reconeguent que, entre tots, la catapultaren cap a l’èxit.
Riberaexpress
