La comarca de la Ribera es va convertir l’any 1938 en base dels voluntaris de les Brigades Internacionals, quan el govern de la República presidit pel doctor Negrín va acordar retirar-los dels fronts i desmobilitzar-los. Després d’escorcollar en diferents arxius tant nacionals com estrangers (Àvila, Salamanca, etc.) hem pogut esbrinar quelcom sobre l’estada dels voluntaris estrangers a la Ribera, i que acudiren des d’un primer moment en defensa de la República.
L’acord per retirar-los, el va anunciar el mateix president del govern a l’Assemblea General de la Societat de Nacions (antecedent de la O.N.U.) a Ginebra el 21 de setembre d’aqueix mateix any. Es pretenia amb aquesta decisió que l’altre bàndol, el rebel, encapçalat pel general Franco fera el mateix amb les tropes alemanyes i italianes que batallaven al seu costat, però no fou així. Sols una vegada finalitzada la guerra, els italians retiraren el Corpo di Truppe Volontarie (CTV), els alemanys la Legió Còndor, tropes sense les quals, de segur Franco no haguera guanyat la guerra.
La retirada dels Internacionals es prenia en un context internacional contrari als interessos de la República, degut a que les democràcies occidentals havien claudicat davant l’empenta de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La República, el govern legítim, tenia els dies comptats. La batalla de l’Ebre estava perduda, i la sortida dels internacionals, poc podia fer canviar el rumb de la guerra. Fou una decisió dolenta per al bàndol republicà que veia com milers de ciutadans de tot el món que havien lluitat i mort de manera valerosa en favor de l’Espanya republicana, havien de partir, alguns cap als seus països d’origen, mentre que molts d’altres, no podien retornar on havien nascut, cas d’Alemanya i Itàlia.
Al llarg del mes d’octubre de 1938 totes les unitats internacionals que estaven lluitant en la zona Centre-Sud, principalment la 129 Brigada Internacional i diverses unitats d’artilleria antiaèria, van ser desarmades i concentrades a València. En aquesta ciutat van ser allotjats uns dos mil Internacionals en diverses casernes militars com la de l’Almirante, la de Cavalleria de l’Alameda, i la d’Algirós. Degut a problemes de transport marítim a Catalunya i a que la seua desmobilització militar tenia que ser supervisada per una comissió de la Societat de Nacions, les autoritats militars de l’Exèrcit Popular de la República van ordenar el seu trasllat a diversos pobles de la Ribera a mitjans de novembre de 1938. Les Brigades Internacionals, malgrat estar desarmades, eren un objectiu militar prioritari de l’exèrcit de Franco, i la ciutat de València no reunia les condicions de seguretat necessàries.
Així, a la Ribera, concretament a La Pobla Llarga, Almussafes, Castelló (Villanueva de Castellón) i Catadau, i en subcamps d’Alzira i Llombai, s’establiren durant uns mesos aquestos voluntaris esperant la seua sortida del territori espanyol. Eixa estada fou rebuda pels habitants d’aquestes poblacions com una mena d’avançament del que anava a passar, la derrota definitiva, que ja molts esperaven, farts de la guerra i de les seues conseqüències. Dénia, en la comarca de la Marina Alta, acollia l’únic hospital militar exclusiu pels Internacionals, amb una capacitat de 250 llits.
El poble que més internacionals va acollir fou Catadau, amb un total de 621, mentre que al poble de Castelló (Villanueva de Castellón) en foren 532, a Almussafes 525, mentre que a La Pobla Llarga/Alzira en foren un total de 491 brigadistes els que allotjaren esperant la seua sortida final. Aquest contingent d’estrangers va suposar un fort impacte en totes aquestes poblacions, i, entre d’altres, va revitalitzar la seua vida cultural amb diverses iniciatives de confraternització, i fins i tot es van celebrar matrimonis.
Els voluntaris internacionals van ser repartits en aquests pobles de la Ribera segons un criteri lingüístic i nacional. Així, per exemple, Catadau va acollir a albanesos, de centre Europa (búlgars, txecs, hongaresos, romanesos i polonesos) i sense nacionalitat. Castelló (Villanueva de Castellón) va acollir als de parla anglesa (nord americans, canadencs, anglesos), llatinoamericans (molts d’aquests també estaven a Alzira), filipins, xinesos, cubans, argentins, i un bon nombre de portuguesos, molts dels quals s’havien casat amb dones espanyoles. Per la seua part, Almussafes va concentrar als de parla germànica, escandinaus, iugoslaus, de les repúbliques bàltiques, grecs i holandesos. A la Pobla Llarga es van allotjar els de parla francesa (francesos, belgues, suissos, marroquins. Molts del marroquins amb noms espanyols, el que ens fa pressuposar que eren fills d’immigrants en aquestes terres) i italians.
Els brigadistes, encara que desarmats, vivien en aquests pobles de la Ribera sotmesos a la disciplina militar i principalment van ser allotjats en magatzems, i els seus oficials en cases. Pels matins seguien amb la tradicional “revista” militar i després tenien diversos cursos d’idiomes, d’estratègia política antifeixista, i activitats esportives. Per les vesprades tenien temps lliure per les seues inquietuds i solien organitzar balls amb la població civil, actes de solidaritat amb la infantesa i xocolatades.
No fou una estada fàcil per a molts d’ells mentre esperaven la seua repatriació o viatjar a Mèxic, i inclús van haver alguns suïcidis. La incertesa de quan marxarien i a on, unida a la desmoralització per les derrotes republicanes i a una retirada dels fronts que molts no entenien perquè volien seguir lluitant fins al final, van estar ben presents entre les seues inquietuds transmeses en cartes als familiars i en informes interns de les Brigades Internacionals.
Finalment, a mitjans de gener de 1939, després de dos mesos vivint en els pobles de la Ribera, els Internacionals van ser evacuats a Barcelona en una operació marítima secreta organitzada per les autoritats militars de la República, que va ser tot un èxit a l’aconseguir evitar a l’aviació feixista-nazi. Gran part d’aquests Internacionals van ser retornats als seus països democràtics i després combateren en la Segona Guerra Mundial. Una part dels que no pogueren tornar als seus països, degut als seus règims totalitaris, van tornar a ser mobilitzats i prengueren les armes de nou per defensar la retirada de la població civil catalana cap a la frontera francesa. La seua sort va ser molt dispar: morts en combat, fets presoners de guerra per l’exèrcit rebel, empresonats en camps de concentració francesos o en camps d’extermini nazis, i alguns lluitaren en la Resistència francesa. Aquesta és la història que estem investigant per documentar els seu breu pas pels nostres pobles de la Ribera.
En quant a les fotos, CEDOBI, significa: Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Albacete.
REGASPI: Colección de documentos del Archivo Estatal de Rusia de Historia Sociopolítica.
Eladi Mainar
Robert Llopis
Historiadors
