Violència de gènere
Juliol de l’any 2023. Segona onada de calor
Una veu femenina ens informa per la ràdio que una dona ha estat assassinada per la seua exparella sentimental. L’assassinat ha succeït a Antella el passat diumenge dia 9. La notícia se’ns cola pel transistor seguida d’una música festivalera. Poc després comencen les paraules de condemna i els minuts de silenci (no en tots els pobles, no en totes les ciutats). Calor sufocant.
Una altra vida segada en la seua plenitud, i uns orfes carregats de ràbia i d’incomprensió. Famílies destrossades que reviuran cada dia amb angoixa aquesta pèrdua. Dolor, molt de dolor.
Una societat que es considere sana no ha de poder suportar més assassinats masclistes, no pot quedar-se paralitzada davant d’aquells que a hores d’ara encara continuen negant la violència que de moltes maneres va contra les dones. Una violència estructural que s’ha transmés al llarg de la història i que s’ha reflectit en la literatura, en la ciència, en la política, en la convivència diària.
Moltes veus s’han alçat contra l’escarni secular que han patit les dones. Valga com a exemple les paraules de Diego de San Pedro al segle XV reclamant respecte per a les dones en “Cárcel de amor” per no nomenar Isabel de Villena, Cervantes o Juana Inés de la Cruz : “[…] pues siendo las mugeres sus criaturas no solamente a ellas ofende quien las afea, mas blasfema de las obras del mismo Dios”.
Quin sentit té negar el que a hores d’ara encara és una xacra de la nostra societat que no es pot resumir en un concepte com “violència intrafamiliar”? Què es pretén amb aquest reduccionisme? No per canviar el nom es cura la malaltia. Diguem-ho clar: és violència de gènere …i ara, busquem els remeis per sanar.
És possible revertir aquest diabòlic procés cultural i reclamar una societat més justa, més digna, més igualitària : hem fet molt de camí, hem conquistat drets que serien impensables al segle passat i seria convenient que no ens desviàrem del camí que hem iniciat, i fonamentalment nosaltres, les dones. Per les nostres filles, pels nostres fills i en memòria de les 1.212 dones víctimes mortals de la violència de gènere.
Signa l’article: MAC (Mª Jesús, Arianna i Cèlia)
