Anava jo estos dies, davant de les properes eleccions municipals i autonòmiques, buscant els programes dels diferents partits polítics que es presenten. M’agrada veure les propostes que cada ú fa, saber el que pensen fer en cas de guanyar i així poder jutjar si complixen el que diuen, i quan acaben els quatre anys de mandat tornar a votar al mateix o no.
No es fàcil trobar els programes dels diferents partits. No hi ha una web a la que pugues acudir per consultar-los. No crec que fora demanar molt que en pàgines com la del Ajuntament es creara un apartat on els diferents partits penjaren les seues propostes. Els ciutadans ho agrairíem. El mateix podria fer-se a nivell autonòmic o estatal.
Clar, hi ha qui es presenta a les eleccions només en allò de «confieu en mi». Val, açò per a la gent que vota sempre el mateix potser un «programa vàlid», però per aquest plantejament no fa falta campanya electoral, ni debats, ni res de res. Aquest tipus de votant no demana un programa electoral, per a ell anar a votar es com anar a comulgar una questiò de «fé».
Parlem de les eleccions municipals.
Es dona per suposat, i crec que no hi ha que posar-ho en dubte, la honestedat i les bones intencions de tots els que es presenten en les llistes electorals, siga per el partit que siga. Per tant aquest no deuria ser un fet diferenciador. On està pues la diferència? Sens dubte EN EL PROGRAMA.
He plagiat el títol a Julio Anguita per que crec, com ell, que el programa es el fet que diferencia els distints partits polítics.
En Alzira, com en qualsevol altre municipi, seria interessant conéixer el que pensen fer els partits, en cas de guanyar les eleccions i fer-se en l’alcaldia, en aquells àmbits que formen part de les seues competències. Tenint en compte que quan més detallat siga el programa més obliga al seu compliment i més subjecte estarà a la critica.
Fins ara només he tingut accés a dos programes: el de COMPROMÍS i el de UNIDES-PODEM. També examinant la propaganda enviada al domicili es UCIN el únic que detalla alguna proposta concreta. No vaig a fer comentari sobre el que proposen estos partits ja que’m pareix que no és correcte parlar de uns programes sense tindre accés als dels altres partits, (la questiò es que no els he trobat).
A nivell autonòmic
Passa el mateix, tampoc hi ha un lloc on es pugues consultar els diferents programes. Els periòdics fan referència el que es diu en un mitin o en un acte protagonitzat per un cap de llista, però en ell el que es dona a conéixer son idees generals que no permeten una visió global del que es pretén fer. Per exemple el dir «anem a rebaixar el impostos» deuria completar-se en «anem a reduir aquests serveis que prestem».
Normalment sols es diu en estos casos allò que es pensa que el votant vol escoltar, callant el que li pot posar en dubte el vot. Casi sempre es parla per als convençuts. Es diuen generalitats que poc tenen a veure en el que van a fer en cas de prendre el poder.
Es açò una Democràcia Plena?. Pense que no. Parlar de democràcia es parlar de participació de tots en les decisions que ens afecten, en coneixement, i de forma lliure.
Salvador Peris / Economista
