En març ja hem tingut alguns dies amb temperatures d’estiu i en abril encara més, durant l’hivern certament hi hagueren dies de fret però en total sols foren dos mesos o menys i l’estiu passat vàrem tindre fins a 42 dies d’alerta per calor… No obstant això, si sols ocorre un any no significa res, pot ser una simple variació del temps i prou; el problema és que esta situació ve repetint-se, amb les fluctuacions corresponents, any rere any.
De fet, el Ministeri de Transició en el «Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático«, que ha sigut elaborat a partir de les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia, conclou que el clima d’Espanya està evolucionant així:
- Les temperatures mitjanes anuals han pujat 1’7ºC entre 1901 i 2018, un augment especialment significatiu des dels anys 70.
- Els estius s’allarguen ja unes 5 setmanes i duren més de 4 mesos.
- Les nits tòrrides, amb temperatures de 25ºC o més, es multipliquen per 10 des de 1984 en les deu capitals més poblades, amb les consegüents dificultats per a dormir i els problemes de salut aparellats.
- Els dies de calor s’han multiplicat per 2 des de 1984 i en juny, quan el cos no s’ha acostumat a la calor, són 10 voltes més freqüents que abans, amb notable augment de la mortalitat durant les ones de calor.
- Paral·lelament els episodis de fret s’han reduït un 25%.
- El volum de pluges ha disminuït moderadament, però les pluges de primavera s’avancen i en estiu, quan més necessàries són, es reduïxen.
- Les glaceres dels Pirineus hui ocupen tan sols un 10%, la dècima part, de la superfície que ocupaven a principis del segle XX.
- El cabal dels rius ha disminuït un 1’45% anual entre 1966 i 2005, especialment en primavera i estiu.
- Els territoris de clima semiàrid han augmentat 30.000 km2 entre 1960 i 2010.
- El mar ha incrementat la seua temperatura 0’34ºC per dècada des de 1980.
- El nivell del mar ha pujat ja més de 20 cm, amb 1’4 mm/any de mitjana entre 1900 i 1993 i 3’6 mm/any entre 1993 i 2010.
- El pH de l’aigua de mar també ha augmentat durant l’últim segle. Etc.
L’informe es queda curt, perquè sols arriba fins a 2018 o 2010 i no considera l’agreujament recent dels problemes, però en definitiva mostra clarament la tendència climàtica: les temperatures van pujant i amb elles augmenten els fenòmens climàtics extrems (dies de calor, nits tòrrides, pluges torrencials, etc. etc.), amb un impacte significatiu sobre la salut humana que pot avaluar-se en milers de morts anuals i la pèrdua de qualitat de vida per a milions de persones. I el més greu és que va accelerant, complicant cada volta més tots els problemes relacionats.
I açò no ocorre únicament a Espanya, està passant per tot el món perquè els gasos d’efecte hivernacle no paren d’augmentar en l’atmosfera (fa un parell de segles la concentració de CO2 era de 280 ppm i ara és de 420), principalment perquè les grans companyies petrolieres i d’altres no volen canviar ni perdre els seus astronòmics beneficis, i els governs no s’atrevixen a obligar-les, a pesar de les 27 COPs celebrades sense èxit. Per això els científics del clima estan tan preocupats i alguns inclús fan actes de protesta i desobediència civil reclamant solucions ja.
En l’últim informe del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (ONU), que reunix a milers de científics de tot el món, calculen que hem de reduir almenys un 43% les emissions, i per tant els combustibles fòssils, durant esta dècada. Si no ho fem, el món no s’acabarà en 2030, però probablement entraríem en una fase retroalimentada (per exemple, la fusió de l’Àrtic o les glaceres deixa la superfície terrestre més fosca, de manera que absorbix més energia solar i augmenta més la temperatura), que acceleraria cada vegada més el calfament del clima i faria irreversible la situació, desertificant el PV, la major part d’Espanya i dels països mediterranis…
Entens per què estem en emergència climàtica? Que som l’ultima generació que encara pot evitar el desastre climàtic? Et dones compte que els ciutadans conscients som la clau per a resoldre aquest problema fonamental, canviant nosaltres i pressionant als líders polítics i econòmics perquè apliquen ja les solucions? Comprens que fer cas als negacionistes o simplement no fer res implica anar com a borregos a l’escorxador, duent amb nosaltres els nostres fills, nets i els que vinguen darrere?
Les solucions ja les coneix tothom, científics i ecologistes estem cansats de repetir-les. Pots vore-les detallades a la nostra web: www.lariberaenbici.net
