Segons els estudiosos de la tradició alzirenya, la «nit de les miradetes» va nàixer per un antic costum, ja quasi desaparegut, «on, els joves, aprofitant la trobada de dues confraries molt populars lligades ambdues, en origen, al sector agrícola, la Dolorosa i el Davallament», es trobaven també buscant i confirmant amb els y les seues «pasqueres», a través d’una «guinyaeta» d’ulls, la companyia per a gaudir els dies de Pasqua assaborint la mona, saltant a la corda i volant el catxirulo, juntament amb la seua quadrilla, en algun paratge pròxim.
Aquesta tradició sembla que està en procés de desaparició i, jo crec, que ja superada amb l’aparició dels mòbils, com que no cal esperar a la nit de la trobada per a comunicar-se i menys per a quedar i organitzar la quadrilla pasquera que, segurament, està perfectament connectada mitjançant el grup del whatsapp. No vull dir que, com que no cal mirar-se i fer-se la «quinyaeta», perda sentit l’espai i el temps de «l’encontre», encara que el mòbil no deixarà de funcionar i fer les seues pròpies picades d’ullet més pròximes i subtitulades o amb l’al·licient de poder sentir la veu de l’altra persona i, fins i tot, de veure els seus ulls de prop sense haver de buscar entre la multitud la mirada de la persona amiga.
No fa falta que ressenye ací la importància i la influència dels mòbils i de les xarxes socials entre els grups d’amics, però tampoc lamente la desaparició de «les miradetes», perquè valore més la utilització positiva dels mòbils com, per exemple, en poder ser, tant elles com ells, els qui prenguen la iniciativa d’enviar el primer missatge, en igualtat de condicions, per a organitzar la quadrilla de pasqua, si és que no està des dels últims dies de classe.
Arran de les mirades, tant en directe com a través del mòbil, vull aprofitar l’ocasió per a recordar a la classe política que, abans de fer promeses per a no complir, miren als ulls a aquesta joventut que encara no té edat de votar i facen tot el possible per a trobar-se i acordar amb ella les propostes sobre la seua educació, la seua salut mental, el seu temps lliure, sobre l’empobriment dels seus pares i sobre els serveis públics que necessiten, en l’era de la tecnologia digital i de la multimèdia, per a fer-la més assequible a aquestes generacions, independentment d’on hagen nascut i afavorint a la joventut amb menys poder adquisitiu dels seus progenitors. Pensen en elles i en ells encara que no voten. Pensen en el seu futur.
Xavier Cantera
