Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.
Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys
Correuer
La veu correuer/a té el sentit de ‘persona que es dedica a repartir als destinataris el correu postal’. “La correuera t’ha deixat un avís per a que vages a Correus a arreplegar una carta certificada”. Vocable sinònim de carter.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu correuer en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV,. Han emprat esta paraula en els seus textos Enric Valor, Bernat Capó, Joan Lluís Monjo i Eugeni S. Reig, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. En castellà, correo, préstec, paraula presa del valencià-català.
Derringlar
El verb derringlar té el significat de ‘desllomar, baldar’, ‘deixar (a algú) reduït a la inutilitat física, una malaltia o un esforç excessiu, quedar tolit’, “La caminada d’ahir el va derringlar”, “Es van derringlar carregant mobles”. “A esta edat agarrar la corbella i segar la brossa em derringla i em deslloma”;’posar malament (una cosa) trencant-li les barres o les peces de sosteniment, fent-li perdre allò que li dona estabilitat o bona presència, “Ves a espai que la taula està derringlada, té una pata trencada”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu derringlar en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV, Han emprat esta paraula José Escrig i Joaquim Martí Mestre, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Derringlat
L’adjectiu derringlat té el sentit de ‘desllomat, baldat’, ‘estropejat, trencat o mig trencat. “Virgiliet està ben derringlat i ben baldat, però seguix anant a l’horta, a fer faena, quasi tots els dies”, “Que ha perdut estabilitat (un objecte o un moble), “L’estanteria està mig derringlada, li falten claus de ganxo per a subjectar-la a la paret”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu derringlat en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV,. Han emprat esta paraula Josep Maria Cabrera, José Escrig, Manuel Àlamo, Vicent Sanchis, Manel Joan i Arinyó, Xesco Guillem, Teresa Broseta, Joaquim Martí Mestre i Josep Lluís Pitarch, entre altres, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Dessubstanciar
El verb dessubstanciar fa referència a ‘llevar la substància a alguna cosa’, “Si a la llet li lleves el greix o la nata la dessubstanciaràs”, ‘llevar a una cosa la seua part, gust, aspecte… que li era característic i que la feia diferent, agradable, interessant’, “La censura tallava escenes fonamentals i dessubstanciava moltes pel·lìcules.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu dessubstanciar en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV,
Dessubstanciat
L’adjectiu dessubstanciat significa ‘que ha perdut o se li ha llevat la substància o lo que el feia millor o diferent’, ‘que no té la substància que esperàvem’, “El caldo, de tantes dies en la nevera, està dessubstanciat, sonso, sense gens de gust”, “El discurs ha sigut dessubstanciat, no ha dit res nou ni interessant”, ‘persona o cosa sense gens de gràcia ni interès, indolent.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu dessubstanciat en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV, Han emprat esta paraula Joaquim Martí Gadea, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor,Emili Casanova, Joaquim González Caturla, Martí Domínguez i Romero, Francesc Pérez Moragon, Sofia Moltó, Francesc Fenollosa, Vicent Garcia Perales, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Leo Giménez / Lingüista
