Esta setmana hem vist com el Banc Central Europeu tornava a pujar els tipus d’interés, al mateix temps els principals bancs espanyols han presentat resultats que son de una quantia de rècord.
El perquè de aquesta pujada el justifiquen en la elevada inflació que estem patint en tota l’eurozona. Han interpretat que la inflació es producte d’un excés de demanda, (estem consumint massa), i per tant hi ha que reduir-la penalitzant el consum, (es suposa que al incrementar el cost dels préstecs ens endeutarem menys i per tant comprarem menys coses).
El mal és que el encariment dels préstecs afectarà al sector productiu i conseqüentment es pot produir un augment de l’atur, entrant en un cercle viciòs (més atur, menys consum, menys activitat i més atur). I a més encareix el finançament de les despeses públiques reduint-les, el cost del Deute Públic s’incrementa, i a més a més es contradictori en una política econòmica expansiva encaminada a disminuir la desocupació. No soc l’únic que pensa que aquesta política no es la més encertada.
Pareix que l’encariment dels diners estiga dictat pels bancs a tenor dels resultats que obtenen. La repercussió en les hipoteques és evident.
Valga el següent exemple:
Suposat: Hipoteca de 100.000 euros a 15 anys al tipus de Euríbor (a 12 mesos) més 1 punt. La quota es mensual i constant.
Contractada al 1 de gener de 2021 la quota mensual es de 576 euros. 0,50 %
Contractada al 1 de febrer de 2023 la quota mensual es de 760 euros. 4,41 %
La diferència es de 184 euros.
Però a més si la hipoteca del 2021 es revisa ara la quota a pagar, fins completar els 15 anys, resultaria 734 euros. El que és una pujada de 158 euros.
La proposta feta per una part del govern, de mantindre la quota però incrementar el número d’anys, suposaria en el cas anterior allargar el préstec 5 anys més al tipus actual. En lloc d’incrementar la quota es tractaria d’incrementar el temps.
En tot cas no pareix que es vaja a intervindre. «Con la Iglesia hemos topado»
Com vaig escriure en articles anteriors la activitat bancaria entenc que és un servei públic i com tal deuria ser objecte d’una atenció pel Poder Polític, com es fa en la sanitat o l’educació, sense descartar la creació d’una banca pública cada vegada mes necessària.
Salvador Peris / Economista
