Ja han transcorregut 78 anys, des d’aquell 27 de gener de 1945, en el qual es va produir l’alliberament del camp de concentració i extermini nazi d’Auschwitz- Birkenau per les tropes soviètiques en el marc de la Segona Guerra Mundial.
La commemoració de l’Holocaust nazi afecta directament als valencians i alzirenys. Milers d’exiliats republicans que després de recalar pels camps de concentració del sud de França i nord d’Àfrica van ser deportats als camps d’extermini nazis situats a Alemanya, Àustria, Txecoslovàquia, França i Polònia.
El 5 de maig de 1945 va ser alliberat pels aliats el camp de concentració de Mauthausen – Gusen, a Àustria, on van estar internats prop de 8.000 republicans espanyols que es van veure obligats a abandonar el país al final de la guerra civil. Van ser desproveïts de la seua nacionalitat per decisió del govern franquista i, per tant, declarats apàtrides; van ser ignorats pel govern francés del Mariscal Petain; van patir innombrables atrocitats i prop de 5.300 van ser assassinats allí i en altres camps de concentració nazis.
Volem honrar en este acte la memòria de totes les persones deportades i, particularment, la dels alzirenys que lluitaren ací i fora de les nostres fronteres per no perdre primer i per recuperar després la democràcia:
AVELINO ABRIL ESCUDERO
FRANCISCO BOLUDA DIEZ
AGUSTÍN FLORES IBORRA
JOSE MARIA FUENTES MASCARELL
BERNARDO LAIRÓN HIDALGO
FRANCISCO PERIS
FERMÍN ROMÁN HERNÁNDEZ
RAFAEL SIVERA ESCRIVA
Els seus noms foren durant molts anys oblidats però cal reivindicar-los com una part fonamental de la nostra història democràtica pel seu exemple insuperable de sacrifici i lluita per la democràcia i la llibertat.
Les víctimes de nazisme no sols van ser els homes i dones assassinats en els camps d’extermini, sinó aquells altres que van treballar com a persones esclaves en empreses o en domicilis d’alts càrrecs del Tercer Reich. Totes les persones que van ser objecte de l’extermini nazi, des dels jueus que van patir l’extermini, fins a les persones creients d’altres religions, els republicans espanyols, les ètnies romaní i sinti, els discapacitats i els homosexuals, formen part de la monstruositat de l’Holocaust.
Les enormes atrocitats realitzades per l’home contra l’home en el passat costen de concebre. La maldat institucionalitzada s’escapa de l’enteniment de les persones de bé. Per això és essencial recordar que els crims contra la humanitat no tenen data de caducitat.
El sistema de convivència democràtica cal atendre’l i cuidar-lo tots els dies. La memòria col·lectiva és fràgil perquè la desinformació, les construccions de realitats virtuals falses, la normalització social d’actituds rebutjables i el negacionisme de qualsevol classe són manifestacions que comporten un perill, en el present i en el futur: Oblidar el passat o el desconeixement de les atrocitats comeses per l’ésser humà contra l’ésser humà. Per este motiu hem de comprendre el succeït, recordar a les víctimes, i transmetre a la societat, i a la joventut especialment, perquè mai més puga succeir.
La Memòria de l’Holocaust ens obliga a continuar amb la defensa dels Drets Humans. La democràcia ha d’estar vigilant, de manera permanent, davant els nous feixismes que qüestionen la llibertat, la igualtat, la solidaritat i el desenvolupament social sostenible. Commemorar aquesta data en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust és una forma eficaç d’anticipar-se al racisme, els genocidis i, en definitiva, protegir la Democràcia i els Drets Humans.
