Les fogueres commemoraven el solstici d’hivern i honraven al sol

0
230

El foc ha estat sempre objecte de culte per part de l’home des de les primeres civilitzacions. La seua identificació amb l’estrella solar encara perdura en els nostres temps. L’obtenció del foc i el seu control són fites importants dins de l’evolució humana. El foc com a font de calor, com a font d’energia, de vida i també,com a element destructor. El foc és símbol de purificació i de renovació de vida.

Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l’hivern a la primavera, i de purificació. Aquestes fogueres tenen també un significat profilàctic vers els animals de treball o les persones. Fer passar els animals o els ramats o també les persones entre focs o xafigant les brases, és un antic ritus de protecció present en nombroses cultures. La foguera és el centre de la celebració, al seu voltant es reuneixen els veïns i veïnes, es menja i es realitzen diverses activitats festives i lúdiques.

Una festivitat en la qual les brases i els rostits es converteixen en els protagonistes i que, malgrat que se li atribueix un component religiós, té un origen pagà. En l’antiguitat aquesta celebració es realitzava per a commemorar el solstici d’hivern i honrar al sol. Amb el foc de les fogueres se simbolitzava a la vida, la purificació i la renovació, a més es retia homenatge als animals que eren fonamentals en la vida diària, ja que servien d’aliment, de forma de transport i treball en les tasques del camp.

Amb l’establiment de la cultura i religió cristiana, aquesta cita, la celebració litúrgica de la qual és el 17 de gener, es va vincular amb sant Antoni Abat, patró dels animals. Per a rendir admiració a aquest apòstol, durant la festivitat tots els animals tenien un dia de descans, fins i tot els que s’utilitzaven per al treball, i acudien a l’entrada de les capelles i esglésies on eren beneïts. Una tradició que es continua fent en l’actualitat, però en la qual el bestiar ha donat pas a les mascotes dels habitatges, per la qual cosa els gossos, gats, canaris i, fins i tot, alguns exemplars més exòtics com els rèptils, s’han convertit en els protagonistes de les instantànies de la jornada. Aquest costum s’ha adaptat als canvis de la societat, perdurant amb el pas del temps, igual que les fogueres amb les quals es clausurava la celebració i eren una altra ofrena al sant i als propis animals, en el cas de les de Sant Antón, i una petició de purificació enfront de la malaltia i els mals esperits, en el de les de Sant Sebastià.