Alzira ha commemorat esta vesprada el 780 aniversari de la conquesta per Jaume I amb la tradicional baixada de la bandera del balcó de l’ajuntament, la processó cívica i el ple de lliurament de les insígnies d’or de la ciutat.
Insígnies que han recaigut en l’Associació Memorial Nacho Barberá, en la botiga El Randero, en el grup de teatre La Tarumba, en Alzira Ràdio i en Maria Isabel Balaguer Solá.
Associació Memorial Nacho Barberà, en la modalitat d’Humanisme
L’Associació Memorial Nacho Barberà, de la qual és president Fernando José Barberà Alcacer i amb 306 associats, té com a finalitat la divulgació, investigació i prevenció de les cardiopaties familiars, conegudes comunament com a mort sobtada, així com el suport als familiars de les persones que han mort per esta causa. L’activitat investigadora i de prevenció, a la qual es destinen els fons recaptats en les activitats que realitza per a la consecució dels seus fins, és duta a terme pel grup d’investigació CAFAMUSME de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe.
L’Associació va sorgir després de la defunció de Nacho, de 14 anys, mentre disputava un partit de futbol, sent la causa de la defunció una cardiopatia congènita.
Les activitats realitzades des de la seua constitució són tornejos solidaris de futbol, venda de polseres solidàries, clauers. Igualment, associacions col·laboradores de la ciutat d’Alzira han realitzat obres de teatre i concerts la recaptació dels quals es destina a la investigació de les cardiopaties familiars.
En concret, s’han realitzat quatre tornejos solidaris:
– En la primera edició 2018, juntament amb la venda de polseres solidàries es van recaptar 30.000 €.
– En la segona edició de 2019, la recaptació va ascendir a 16.000 €.
En estes activitats, a més, se sortegen samarretes, guants, botes de jugadors nacionals i internacionals, com Rodrigo Moreno, Sergio Busquets, Álvaro Morata, José Luis Morales o José Luis Valiente, Net Murara i Kepa Arrizabalaga, porters del València i Chelsea, Nacho Fernández i Marc-André ter Stegen.
– La tercera edició de 2020 estava prevista per als dies 5, 6 i 7 de juny, que per la situació d’emergència sanitària en la qual ens trobàvem, no es va poder realitzar. Així i tot, es va procedir a la subhasta de peces i accessoris esportius de jugadors, que juntament amb l’ajuda d’empreses privades va permetre la recaptació de 5.230 €. En concret la Samarreta de Benzema, les botes de Koke, la samarreta de Dybala, guants de ter Stegen, etc.
– En la quarta es van recaptar 20.000 euros, entre el torneig i diferents activitats que van ser a favor d’esta causa, com actuacions de teatre i ajudes de diverses empreses.
– Enguany, 2022, la recaptació ascendirà al voltant dels 20.000 euros més, per la qual cosa tornem a tindre esperances de poder continuar ajudant a la investigació.
Les referides activitats es poden dur a terme per la labor conjunta entre l’Ajuntament d’Alzira, UD ALZIRA, Federació Valenciana de Futbol, entitats privades, amics de la família i la participació desinteressades de la categoria de cadets dels clubs de futbol de l’Atlètic de Madrid, Granada CF, Sporting de Gijón, València CF, Torrent CF, Llevant UD, Albacete, CF E1 Valencia, Ciutat de Xàtiva, Elx CF.
Per a donar visibilitat a la mort sobtada, Rodri Hernández, jugador de l’Atlètic de Madrid, i el famós periodista atlètic José Antonio Martín, Petón, han col·laborat en la causa enviant vídeos de conscienciació i suport.
A conseqüència de la trista defunció de Nacho i per la visibilitat que se li està donant a través de l’associació, s’han realitzat canvis substancials, almenys en el futbol valencià. Des de l’any 2018, la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana realitza revisions mèdiques més exhaustives. Estes i altres qüestions van ser tractades per la doctora Esther Zorio en una conferència que el nostre club va organitzar per a donar a conèixer els estudis que havia fet la doctora i el seu equip d’investigació de l’Hospital Universitari de la Fe de València.
Quant a la LABOR INVESTIGADORA, a la qual va destinada la recaptació, és important destacar que les cardiopaties familiars són malalties rares, molt infreqüents, que poden ocasionar mort sobtada, especialment en joves, i que es poden transmetre a la descendència perquè són d’origen genètic.
Des que el 2008 es va crear la Unitat de Cardiopaties Familiars i Mort Sobtada en col·laboració amb l’Institut de Medicina Legal (DOCV 2008/8199), el grup d’investigació CAFAMUSME de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe ha desenvolupat línies d’investigació amb finançament públic i privat participant en convocatòries competitives nacionals i internacionals.
A més, les donacions del Memorial Nacho Barberá dels últims 4 anys han constituït un vertader baló d’oxigen per a mantindre-les actives. Gràcies a estes donacions extraordinàries el grup d’investigació CAFAMUSME ha pogut mantindre la contractació d’una biòloga postdoctoral i donar continuïtat a la investigació translacional en miocardiopatia arritmogènica i taquicàrdia ventricular catecolaminèrgica polimòrfica, les grans apostes actuals del grup en investigació bàsica.
Addicionalment, l’equip ha continuat participant en diferents projectes col·laboratius sobre altres miocardiopaties i canalopaties i ha explorat col·laboracions per a participar en projectes més tecnològics sobre genòmica i imatge cardíaca.
El mateix grup humà d’investigadors desenvolupa també totes les tasques assistencials relacionades amb el diagnòstic i tractament dels pacients amb cardiopaties familiars, en l’anomenada Unitat de Cardiopaties Familiars de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València. La unitat ha sigut certificada el 2020 com a «excel·lent» en la primera convocatòria d’esta mena duta a terme per la Societat Espanyola de Cardiologia, juntament amb altres set centres del país. Es tracta d’un programa de mesurament, comparació amb estàndards i auditoria que, finalment, culmina en l’acreditació en diferents aspectes de la pràctica clínica cardiològica.
Des dels seus inicis s’han estudiat ja més de 950 famílies amb més de 4.500 pacients avaluats a l’hospital, mentre que en l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València sumen ja més de 1.700 autòpsies les incloses en el protocol estés de mort sobtada potencialment genètica.
El diagnòstic precís d’estes malalties amb freqüència permet oferir tractaments específics que inicialment no s’estaven proporcionant, recomanar canvis en hàbits de vida, diagnosticar precoçment a familiars que, encara que siguen asimptomàtics, requerixen un seguiment i donar d’alta els no afectes, oferir consell genètic i poder accedir a una decisió d’una utura maternitat/paternitat amb tota la informació necessària, per exemple.
I en particular hi ha diverses línies de treball obertes.
El treball pioner a Espanya conjuminant l’esforç de forenses i cardiòlegs i investigadors, ha sigut reconegut oficialment en 18 premis i distincions entre les quals destaquen el Diploma Menció honorífica en Investigació i Salut 2010 al Grup d’Investigació en Mort Sobtada de la Comunitat Valenciana i el Premi Best in Class en la categoria de Medicina Personalitzada 2013 per a la Unitat de Valoració del Risc de Mort Sobtada Familiar.
A la botiga El Randero, en la modalitat d’Activitats Empresarials
El negoci s’inicia com a venda ambulant amb els besavis José Antonio i Ana, ajudats pels seus fills José Antonio, Miguel i Juan i les seues filles Rosario i Ana. Ja assentats a Alzira, s’hi establixen cadascun dels fills de manera independent. José Antonio obri entre els anys 1019 i 1920 una botiga de venda de roba de xiquet en l’antic carrer de la Llotja, 12. Miguel obri en la plaça de la Malva un negoci de venda d’articles de la llar i Juan obri, al carrer de Colón, un negoci de venda de teixits. Tots ells són coneguts com els randeros.
José Antonio Fernández Morata inicia el negoci sol amb el seu propi nom i el 1930 traslladen el negoci al mateix carrer de la Llotja, 18, amb l’activitat de merceria, paqueteria i novetats, i hi manté el nom de «El Randero».
Cap a 1950, l’avi José Antonio Fernández Morata fa societat amb el seu germà Miguel i la seua germana Anita, societat denominada Jose Antonio Fernández SL.
Amb la defunció de José Antonio, Miguel i Anita, es crea una nova societat amb els fills. Així doncs, José Antonio Fernández Sanz i Miguel Fernández Tebar formalitzen la Societat Casa Fernández SL en el mateix local, ara ubicat al carrer del Dr. Faustí Blasco, 18, i la mateixa activitat.
Després de la defunció de José Antonio Fernández Sanz, la societat es manté fins a gener de 1992, moment en què acorden els aleshores administradors mancomunats, M. Mercedes Fernández Martí i Miguel Fernández Crespo, el cessament d’activitat de Casa Fernández SL.
El febrer de 1992 tornen a obrir la mateixa activitat al carrer de l’Hort dels Frares, 29, d’Alzira.
Durant tots estos anys, han intentat que els seus clients se sentiren atesos amb respecte i amabilitat, on no existix venda poc quantiosa, sinó que hi existix una venda. On tot client és important i el seu treball s’ha convertit en una forma de vida, amb moments durs i pesats, però que es veuen compensats el dia a dia.
A la Tarumba, en la modalitat de Cultura
La Tarumba naix en l’Institut Rei en Jaume el curs de 1981-1982 com a grup escolar. Representa una adaptació de dues obres de García Lorca realitzades pel seu fundador, José Antonio Martínez. També va representar, entre altres, Tirano Banderas, El señor de Pigmalión i ¿Quién quiere una copla del Arcipreste de Hita?, està última juntament amb alumnes de l’Institut José M. Parra.
El 1985 es constituïx el grup Tarumba Teatre amb exalumnes del centre, als quals se’ls aniran unint joves d’Alzira, i amb la incorporació a l’equip directiu de Salvador Bataller i José Rubio durant tres anys. Amb El Rei i el drac guanyen la fase autonòmica de les Trobades de Teatre Jove de la Comunitat Valenciana i representen la Comunitat Valenciana en les Trobades Nacionals de Mèrida. Dos dels seus muntatges més emblemàtics van ser Plautus Mix, adaptació d’obres de Plauto realitzada per José Antonio Martínez i Salvador Bataller, amb escenografia de Juan Verdú i vestuari de Francis Montesinos, i Gen(t)s diferents, adaptació de relats de Marín Morales realitzada pels mateixos i publicada per Bromera. Van ser dirigides per José Antonio Martínez i Jordi Verdú.
A finals dels anys huitanta es va crear l’Associació Cultural La Tarumba, entitat jurídica sense ànim de lucre. Les seues activitats van anar creixent amb el temps de manera considerable. A la, en un primer moment, exclusiva producció teatral amateur, s’hi van anar sumant diferents iniciatives (gestió teatral, organització de cursos i seminaris en els Encontres de Teatre d’Alzira, edició de llibres, formació actoral, formació de l’alumnat i del professorat, organització de jornades pedagogicoteatrals…).
Com a associació cultural, va organitzar a Alzira la 1a Assemblea de la Federació de Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana el desembre de 1988, en la qual es van integrar sis grups. La Tarumba va participar amb els seus membres en les primeres juntes directives. Hui està constituïda per més de 100 grups i organitza 25 mostres de teatre per tota la geografia valenciana.
El 1990, per a donar eixida als actors formats en l’associació que decidixen emprendre el camí professional, es crea, primer dins de la Tarumba i posteriorment com a companyia independent, la CLAT. El seu muntatge més emblemàtic va ser Hau!, creació col·lectiva dels actors i el seu director, Carles Alberola. Es va representar en més de 100 ocasions.
El 1996, la Tarumba Teatre va desaparèixer, per la qual cosa José Antonio Martínez crea, dins de l’Associació, el grup Suc de Teatre amb joves d’entre 15 i 17 anys. El seu primer espectacle va ser una altra fita en el teatre amateur valencià. Estem fins als ous ous!! es va representar més de 50 vegades, va obtindre nombrosos premis, va ser publicada per Bromera i va representar la Federació de Teatre Amateur Valenciana en el Festival Nacional de Càceres (2001).
Suc de Teatre ha estrenat, des d’aleshores, 14 espectacles. A excepció de l’últim, Hamlet, tots han sorgit a partir d’obres de José Antonio Martínez, dirigides per ell mateix, excepte dues d’elles, la direcció del qual ha estat a càrrec de Jordi Verdú. Ha realitzat al voltant de 200 representacions i ha obtingut més de 70 premis de conjunt i individuals.
L’any 2015 naix en la Tarumba el grup Volem Teatre, impulsat per José Rubio, els membres del qual havien assistit a dos tallers els anys 2012 i 2014 impartits per José Antonio Martínez. Des d’aleshores, ha estrenat Lotería, de l’argentí Hugo Daniel Marcos, Sopar de festa, La Tasca del Sifoner i Veïns, originals de José Rubio i dirigides totes per ell. El grup ha organitzat i protagonitzat intercanvis teatrals amb grups de Socuéllamos i Sant Quirze del Vallès i ha representat els seus espectacles a benefici de diferents ONG.
El tercer col·lectiu que integra en l’actualitat l’Associació Cultural La Tarumba és l’Escola de Teatre Tarumba Jove, creada el 2016 per José Antonio Martínez i patrocinada per la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’Alzira. Està integrada per dos grups, d’iniciació i d’aprofundiment. Este últim ha estrenat ja quatre espectacles. Estem fins als…!!, va guanyar per unanimitat del jurat la fase autonòmica dels Premis Buero de Teatre Jove de 2018, organitzats per la Fundació Coca-Cola amb la col·laboració dels ministeris d’Educació i de Cultura i Esport. El 2020, el seu espectacle I tu? va rebre el Premi Especial del Jurat Autonòmic dels Premis Buero, que va valorar la «proposta general i el treball de conjunt en l’obra». El mateix jurat va atorgar el 2022 el Premi Especial del Jurat al Museu dels Últims valorant «la comèdia original i labor coral de l’equip».
Els quatre espectacles s’han representat per a escolars en jornades organitzades per la Regidoria d’Educació i La Tarumba en el Gran Teatre, a les quals han acudit cada any al voltant de 700 alumnes d’Alzira. Prèviament, s’havia enviat als centres activitats didàctiques, els textos i orientacions per a l’assistència a la representació. En acabar esta, s’entaulava un col·loqui amb els joves actors i el director-autor.
Al llarg d’estos 40 anys, La Tarumba ha sigut un autèntic dinamitzador de l’activitat teatral de la nostra localitat, i nombrosos veïns d’Alzira, joves i adults, s’han relacionat amb ella, bé rebent formació actoral, bé participant en els seus espectacles o assistint a les seues representacions.
Si La Tarumba pot presentar hui un currículum tan extens i intens és, sense cap dubte, gràcies a tots els que han passat per ella durant estes quatre dècades, però també al continu suport econòmic i motivador de les regidories d’Educació i Cultura de l’Ajuntament d’Alzira, indepenentment del color polític que haja pogut inspirar la labor cultural de cadascuna.
A Alzira Ràdio, en la modalitat d’Activitats Diverses
La categoria d’activitats diverses premia, el 2022, la dedicació de la plantilla de l’emissora municipal Alzira Ràdio. Vora 30 anys de trajectòria al servei de la ciutadania en què han acostat a la ciutadania les festes, les Falles, la Setmana Santa, però, sobretot, en què han estat un element clau en la informació en els moments que més ho ha necessitat la població, com els incendis o les inundacions, amb connexions durant tota la nit quan ha estat necessari. Alzira Ràdio també ha apostat des del primer moment pel valencià, per consolidar la nostra llengua, sols present de manera contínua en mitjans de comunicació públics.
L’emissora municipal Alzira Ràdio va nàixer a partir d’un taller de ràdio que començà el 1992 i que acabà fructificant en l’actual emissora inaugurada el 20 de maig de 1995, pel llavors alcalde Pedro Grande, el regidor Josep Lluis Andrés i l’últim director de Ràdio Alzira, Alfonso Rovira. Actualment té en plantilla tres locutors i dos tècnics, així com diversos col·laboradors, però pels seus micròfons han passat nombrosos professionals del món de la comunicació, que en l’actualitat estan en Televisió Espanyola, À Punt, TV3, IB3, Ribera Televisió o als diaris Levante-EMV, Las Provincias i molts altres mitjans. L’emissora municipal és un lloc referent de formació per als alumnes universitaris o de formació professional en pràctiques o que ja han acabat els seus respectius graus.
L’emissora té vocació de servei públic amb una programació de caràcter generalista, de la qual destaca el programa magazin El Dia per davant, conduït per M. Carmen Cano, el més veterà d’Alzira Ràdio, en emissió des del primer dia. Informatius que ens arriben de la mà de Bea Tortosa o els esports amb David Chordà. Tots ells espais amb control tècnic de Ximo Noguera i Javier Ballester.
Alzira Ràdio està present en tots els actes socials i festius de la capital de la Ribera Alta, entre els quals destaquen les Falles i la Setmana Santa, dues festes d’Interés Turístic Nacional, i també, per descomptat, les festes patronals dedicades a Sant Bernat i les Germanetes, els Moros i Cristians -festa d’interés turístic- o les festes de barris i partides.
La direcció de l’emissora alzirenya ha estat a càrrec de Josep Miquel Medes, Beatriz Tortosa, Nacho Salinas, Andrés Giner i, en l’actualitat, Elsa Esplugues.
La freqüència d’emissió és la 107.9 Khz de l’FM, i des de fa 15 anys, alziraradio.com, perquè Alzira arribe a qualsevol lloc del món.
El 1999 la Junta Local Fallera li va concedir la seua insígnia d’or per la difusió de les Falles.
Des de 2005 disposa de la pàgina web alziraradio.com i el 17 de gener de 2007 va començar a emetre a través d’Internet.
Pels estudis d’Alzira Ràdio han passat personalitats de tots els àmbits, com ara l’actriu Blanca Marsillach o l’humorista Luis Piedrahita.
El 2006, Alzira Ràdio es va convertir en una Societat Anònima amb capital públic, de manera que es desvinculava de la gestió directa de l’Ajuntament d’Alzira, encara que mantenia el caràcter municipal i públic.
El 27 de juny de 2007, la Fundació d’Agricultura i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, FUVAMA, li va atorgar el segon premi del nové certamen de periodisme «Vicente Hernández» per la seua atenció al sector agrari.
El Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana va guardonar Alzira Ràdio el 2012 en reconeixement a la tasca de suport a la societat valenciana en la promoció de la donació de sang.
El 2015 la delegació de la Ribera de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana va reconéixer la cobertura informativa del futbol de la comarca durant els 20 anys que complia aleshores. Des dels inicis, l’emissora ha fet la retransmissió dels partits del centenari club UD Alzira, amb el col·laborador Salva Ribera.
El 26 i 27 de gener de 2018 les seues instal·lacions acullen la I jornada d’Aula i Podcast, on els seus locutors i tècnics participaren com a ponents i instructors del taller pràctic.
Este mateix any, l’emissora i el seu col·laborador Rafa Roca van ser guardonats per la Federació d’Escacs de la Comunitat Valenciana en els apartats de mitjà de comunicació i comunicador esportiu, respectivament, per donar visibilitat als escacs, un esport dels anomenats minoritaris
El 24 de febrer de 2020, amb motiu del 89 aniversari de l’exdirector de Ràdio Alzira, Alfonso Rovira, i habitual col·laborador d’esta casa es va batejar l’estudi 1 amb el seu nom.
El 20 de maig de 2020, Alzira Ràdio va complir 25 anys, que, a causa de la covid-19, va celebrar amb un programa especial des de l’estudi Alfonso Rovira i el 19 de juny es va realitzar una gala virtual des dels estudis d’Audionet a Algemesí que es va emetre per les xarxes socials de l’emissora.
Actualment, emet 14 hores diàries de producció pròpia i 10 hores de música a la nit durant la setmana. Fruit del conveni amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, Alzira Ràdio està adherida a la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, de manera que cedix programes per a la seua emissió a altres ràdios municipals.
A María Isabel Balaguer Solá, en la modalitat d’Esports
María Isabel Balaguer Solá va nàixer a Alzira (València) el 12 de desembre de 1951. L’Educació Primària i el Batxillerat elemental els va cursar en el Col·legi de la Purísima d’Alzira i el Batxillerat superior i el COO en l’Institut José María Parra de la mateixa ciutat. Es va llicenciar en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València el 1981, en l’especialitat de Psicologia. I en esta mateixa universitat es va doctorar en Psicologia el 1986, amb la màxima qualificació. En finalitzar la seua tesi de llicenciatura, el 1982, va ser contractada com a professora encarregada de curs per la Universitat de València i hi ha exercit diferents càrrecs acadèmics, fins a arribar a ser catedràtica l’any 2007. Actualment, és professora honoraria (Honorary Senior Research Fellow) de la Universitat de Birmingham, al Regne Unit, i des de setembre d’enguany és catedràtica emèrita de la Universitat de València. Des de molt prompte es va especialitzar en la psicologia aplicada a l’esport, en la qual ha realitzat diferents contribucions docents, d’investigació i en l’àmbit d’aplicació.
– En l’àmbit docent, per la seua proposta es va introduir la matèria de Psicologia Social de l’Esport en el Pla d’Estudis de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València. També va contribuir en el disseny i en la posada en marxa de la primera edició del Màster d’Alt Rendiment Esportiu (1997-98) i del Màster de Gestió de l’Esport en les seues dues primeres edicions (2002-2003; 2004-2006), i va ser codirectora en ambdós màsters.
La seua labor docent s’ha realitzat en tots els nivells d’ensenyament universitari a la Universitat de València. També ha impartit classes de postgrau en altres universitats espanyoles i en altres països.
– En l’àmbit d’investigació, ha tingut una productiva labor. Ha participat en 36 projectes d’investigació finançats per institucions públiques (10 internacionals i 26 espanyols) i ha estat investigadora principal en 12 d’ells. Entre els projectes internacionals, cal destacar que va ser líder en Espanya del projecte europeu PAPA (Promoting Adolescent Physical Activity), finançat per la Unió Europea. A escala internacional, durant diversos anys codirigix l’àrea d’investigació en la Xarxa Temàtica REDDECA, finançada per CONACYT a Mèxic, per a promoure l’esport de qualitat. També ha investigat en projectes europeus finançats per la UEFA per a avaluar els beneficis de l’esport en la dona. Actualment codirigix un projecte concedit per la Direcció General de Ciència i Investigació de la Generalitat Valenciana per a estudiar les variables psicosocials que contribuïxen en el desenvolupament òptim dels joves futbolistes.
El 1993 va crear la Unitat d’Investigació de Psicologia de l’Esport (UIPD), un grup d’investigació molt actiu, reconegut per la Universitat de València, del qual és directora des de l’inici fins a l’actualitat. Una altra de les àrees importants del seu paper com a investigadora ha estat dirigir 26 tesis doctorals, majoritàriament, a la Universitat de València, i en altres universitats estrangeres.
Ha estat convidada a impartir conferències en diferents països com els Estats Units, Puerto Rico, el Regne Unit, Portugal, el Brasil, Mèxic i Taiwan. Ha publicat més de 140 articles en revistes científiques i més de 10 llibres. La seua visibilitat i impacte es veu reflectida pel nombre de cites dels seus treballs pels quals ha sigut considerada una de les díhuit científiques de la Universitat de València més influents per la seua qualitat investigadora (UV NOTÍCIES, 2020) i una de les catedràtiques de psicologia social de les universitats públiques més citades del nostre país (Salgado i Páez, 2007).
Una altra de les àrees de la Psicologia de l’Esport en les quals ha participat activament ha sigut en la Transferència de la investigació. És la líder a Espanya i a Llatinoamèrica del programa de formació Empowering CoachingTM, llicenciat a la Universitat de València per la Universitat de Birmingham (el Regne Unit), en la qual es forma entrenadors en la creació de climes motivacionals.
Com a reconeixements a la seua labor investigadora i a la seua producció científica en la psicologia de l’esport, va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Nuevo León (Mèxic); fellow del Col·legi Europeu de Ciències de l’Esport (ECSS) i acadèmica de número de l’Acadèmia de Psicologia d’Espanya.
– En l’àmbit d’aplicació, va iniciar la seua activitat com a psicòloga esportiva fa més de 30 anys col·laborant amb la Reial Federació Espanyola de Tennis, on ha entrenat grups de competició. I des d’aleshores, ha continuat col·laborant amb l’RFET, amb la Federació de Tennis de la Comunitat Valenciana i amb diferents associacions, clubs i federacions esportives entrenant jugadors i jugadores de diferent nivell, des de la iniciació a la competició fins a l’alt rendiment. Ha oferit, també, orientació psicològica als seus entrenadors i a la seua família (pares i mares). Entre els jugadors i les jugadores als quals ha entrenat figuren medallistes olímpics i jugadors situats en els primers llocs del rànquing internacional.
La teoria, recolzada per la investigació, ha sigut la guia en el seu treball aplicat com a psicòloga de l’esport. En tot el seu trajecte professional s’ha vist acompanyada per un excel·lent equip d’investigació, així com per entrenadors i equips tècnics que han contribuït al fet que continue congratulant-se d’aquell moment en el qual va decidir dedicar-se a la psicologia de l’esport.
