El soldat Filípedes va recòrrer, fa uns 2.500 anys, més de 42 km per anunciar la victòria dels atenenses davant els perses en la plana de Marató on va morir, tot seguit, davant l’enorme esforç realitzat.
Així va nàixer esta popular carrera de 42,195 quilómetres que s’ha estés per tot el món. Un dels milions seguidors de Filípides és Manuel Sempere (Alzira, 1951), més conegut com Manolo Maratón perquè ha recorregut mig món correguent pels carrers i places de les principals ciutats.
Manolo va començar a còrrer l’any 1984 en enrolar-se al Club Tortuga d’Algemesí, després que un fisioterapeuta li recomanara perdre pes, arran d’una afecció lumbar, donat que pesava més de 90 kg a més de fumar-se dos paquets de tabac diaris.
«Feia una vida sedentària», reconeix este extreballador de l’empresa Cartonatges Suñer. Un bon dia es dixà el tabac a casa i enfilà en direcció al Poliesportiu d’Algemesí. El seu caràcter extrovertit li facilità fer ràpidament amistats al municipi veí i de seguida començà a còrrer en les carreres populars, la primera va ser la de València amb 8 km de recorregut.
Recorda que va perdre una vintena de quilos en menys d’un any i als 11 mesos d’estrenar les primeres sabatilles ja va còrrer la primera marató en València, quan encara s’organitzava en el mes de febrer.
Envoltat en una habitació, plena de gom a gom, de trofeus i medalles, no fa falta fer-li quai preguntes perquè comence a contar la seua llarga vida atlètica. En 1.986 fou un dels cofundadors del Club d’Atletisme La Rabosa d’Alzira que un any després organitzava la primera Volta Escolar i la primera Volta a Peu de Sant Bernat. I un dels impulsors perquè la capital de la comarca comptara amb unes magnífiques instal.lacions per a la pràctica de l’atletisme.
Maratons i turisme
Manolo ha lligat les seues cites atlètiques de l’estranger amb la seua vessant turística i així comença a narrar els maratons que més bons records li aporten; el de Berlín pel seu «gran ambient amb eixida en la porta de Brandeburgo en una avinguda de 50 metres d’amplària plena de gom a gom de corredors». La de Nova York «sense límit de temps ni condicions, molt popular i amb la meta en el Central Park, després de recòrrer cinc grans barris de la ciutats dels gratacels».
El marató d’Atenes el recorda especialment perquè va fer un creuer per les illes gregues, el d’Escòcia perquè passava junt el famós llac Ness, el de Viena «perquè és una ciutat preciosa tot i que prou cara». En la d’Atenes «vaig fer amistat amb un empresari austríac del petroli que volia donar-me diners, i amb una atleta olímpic de Munich 68».
Ara bé, assegura Sempere, «si algun dia no em troben que em busquen a Boston, una ciutat molt anglesa i pulcra que em va encantar«.
Manolo ultima estos dies la seua preparació per a la marató de València del pròxim diumenge que, jura i perjura que «serà la última». Seguix al peu de la lletra el pla que li ha preparat l’entrenador de Cárnicas Serrano, José Garay. La ciutat esportiva J.M. Aspar d’Alzira és el seu centre de preparació, sol ser el primer en entrar cada matí per a fer estiraments i exercicis i per xafar el circuit de cross i la pista d’atletisme. «El lletrer que indica tres distàncies del circuit el vaig instal.lar jo, a més de plantar un arbre pròxim». Per a fer un circuit de 30 km previst en la pla de preparació, recorre l’Anell Verd i s’en va cap a Alberic i La Pobla Llarga per completar el quilometratge.
«En estiu he tingut que ixir de vegades a les 4 del matí davant les elevades temperatures que hem patit«, indica mentre ens mostra els àlbums amb centenars de fotos dels 38 anys de carreres populars, mitges maratons i maratons. Els últims anys sempre acompanyat per la seua dona, Reme, que li dedica totes les atencions especialment gastronòmiques, «li done molts hidrats de carboni» comenta orgullosa, al temps que tranquilitza al veterà corredor que ens sent «agobiat» estos dies davant les entrevistes que li han reclamat des de alguns mitjans de comunicació, fins i tot ha participtr en dos programes diferents de la televisió autonòmica À Punt.
Per als 42,195 km del diumenge té preparades dos pastilles de clorur sòdic «per evitar els calambres, i dos gels». Als seus 71 anys espera fer la seua última marató en algo més de 5 hores, després que el seu millor temps siga el de 3h 34′. Este matí estava un tant preocupat en patir alguns síntomes de constipat, però a bon segur que la seua férrea voluntat i l’experlència en 39 maratons li ajudaran a culminar, amb èxit, la seua llarga etapa maratoniana.
Riberaexpress
