Pluges intenses i fortes sequeres són formes del clima extrem que cada volta seran més freqüents segons els meteoròlegs. L’abast global de la sequera és inquietant: només en Europa, moltes zones d’Alemanya porten tres anys de sequera, hi ha sequera a França, a Itàlia, en resum més de la meitat d’Europa. En la península el País Valencià és un dels pocs que ha plogut fruit de la variabilitat del clima, però Catalunya, Andalusia i Castella-La Manxa patixen sequera. Especifiquem que en la Ribera Alta i Baixa ha plogut molt incloent els pantans amb els quals reguem.
Hi ha molta incertesa climàtica, els models anteriors no aprofiten; els experts parlen de la impredictibilitat d’on i quan tindran lloc els extrems. Considerant aquesta incertesa i l’escalfament creixent, una sequera pot ser extensa tant territorialment com de durada, per tant, l’impacte advers sobre l’agricultura pot ser enorme. S’estima que la producció en la Unió Europea d’aquest any pot hi haure una reducció de 20 Mt a causa de la sequera. La seguretat alimentària o digue-m’ho cruament d’aliments bàsics com cereals, farratges i producte hortícoles a preus accessibles és una prioritat pública.
Un avís del que suposa l’escassetat és el problema de l’encariment de productes agrícoles bàsics com a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna i també del clima: cereals com el blat i la dacsa han augmentat un quaranta per cent en un any, .
Preparar-se per a afrontar possibles escassetats és pensar a llarg i mitjà termini actuant amb trellat. Una estratègia de seguretat alimentària hauria d’explorar les opcions disponibles. Zones abans cultivades que o bé, eventualment, no experimenten problemes d’aigua o bé algunes terres de regadiu poden tindre un valor estratègic en el cultiu de cereals i d’altres aliments bàsics per al consum humà i ramader.
En particular, en moltes parts de a Ribera hi ha terra que s’ha deixat de cultivar i que creix dia a dia. En zones de regadiu, els costos elevats dels cítrics i d’altres fruiters junt amb altres factors (preus baixos, inadaptació a canvis tècnics i comercials…) deriven en un abandonament que causa problemes fitosanitaris als camps veïns que són cultivats.
¿El clima extrem és una oportunitat de tornar a cultivar terra abandonada? O és més bé una necessitat? Les terres que depenen del clima necessiten les pluges de tardor i primavera per a obtindre producció cerealística, heus ací el paper clau del regadiu. A fi de vore’n la viabilitat s’hauria de començar com -correspon- experimentant a una escala reduÏda o prova pilot.
Una primera condició per a la viabilitat és que les terres han de ser reg per gravetat, perquè el cost energètic exclou el rec a motor. Una altra condició és que el cultiu de cereals per a ser eficient econòmicament requerix unes unitats de cultiu grans. Tals dimensions no són les ací predominants a causa del minifundisme, no obstant tenim una certa diversitat en alguns llocs riberencs on les parcel·les tenen una dimensió similar a la que veiem en algunes zones productores de cereals.
Aquesta prova s’ha d’aplicar també en una àrea de minifundisme, la qual comporta transformar-se en unitats de cultiu més grans. Aprofite per a recordar que és un objectiu encertadament perseguit per la vigent Llei d’Estructures Agràries de la Generalitat Valenciana. Si donara resultats positius aquest assaig projecta a priori un beneficiós grau de diversificació agrícola que reduiria l’excés de producció d’algunes varietats fruitícoles, a més a més l’esmentada llei de rebre un fort impuls de les administracions implicades.
Un factor positiu és que l’elevada mecanització del cultiu de cereals mitigaria el gran problema d’escassetat de mà d’obra agrícola. Aquesta prova és d’un interés públic estratègic, per tant requeriria un suport públic als propietaris que incentive aquest canvi. Són molts altres els aspectes implícits en aquesta proposta que no correspon tractar en aquest escrit.
Hi ha tendències a favor, però com sempre serà l’evolució futura del clima i la pràctica el que mostrarà l’abast de la proposta. Amb la perspectiva de l’augment de les temperatures estem en un entorn disruptiu i segur que hem de fer canvis abans inimaginables. No oblidem que és un assumpte primordial: parlem d’escassetat de menjar.
Adrià Girbés Masià
ECONOMISTA
