La Ribera, clima extrem i camps abandonats / Adrià Girbés

0
170

Pluges intenses i fortes sequeres són  formes del clima extrem que cada volta seran més freqüents segons els meteoròlegs. L’abast global de la sequera és inquietant:  només en  Europa, moltes zones  d’Alemanya porten tres anys de sequera, hi ha  sequera a França, a Itàlia, en resum  més de la meitat d’Europa.  En la península el País Valencià és un dels pocs que  ha plogut fruit de la variabilitat del clima, però  Catalunya, Andalusia i Castella-La Manxa patixen sequera. Especifiquem que en  la Ribera  Alta i Baixa ha plogut molt incloent els pantans amb els quals reguem.

Hi ha molta incertesa climàtica, els models anteriors  no aprofiten; els experts parlen de la impredictibilitat d’on i quan tindran lloc els extrems. Considerant aquesta incertesa i l’escalfament creixent, una sequera  pot ser extensa tant  territorialment com de durada, per tant, l’impacte advers sobre l’agricultura  pot ser enorme. S’estima que la producció en la Unió Europea d’aquest any pot hi haure una reducció de 20 Mt a causa de la sequera. La seguretat alimentària o digue-m’ho cruament d’aliments bàsics com cereals, farratges i producte hortícoles  a preus accessibles és una prioritat pública.

Un avís del que suposa l’escassetat  és el problema de l’encariment  de productes agrícoles bàsics  com a conseqüència de la invasió russa d’Ucraïna i també del clima: cereals com el blat i la dacsa han augmentat un quaranta per cent en un any, .

Preparar-se per a afrontar possibles escassetats és pensar a llarg i mitjà termini actuant amb trellat. Una estratègia de seguretat alimentària  hauria d’explorar les opcions disponibles. Zones abans cultivades que o bé, eventualment, no experimenten problemes d’aigua o bé algunes terres  de regadiu poden tindre  un valor estratègic en el cultiu de cereals i d’altres aliments  bàsics per al consum humà i ramader.

En particular, en moltes parts de a Ribera hi ha  terra que s’ha deixat de cultivar i que creix dia a dia. En zones de regadiu, els costos elevats dels cítrics i d’altres fruiters junt amb altres factors (preus baixos, inadaptació a canvis tècnics i comercials…) deriven en un abandonament que causa problemes fitosanitaris als camps veïns que són cultivats.

¿El clima extrem és  una oportunitat de tornar a cultivar terra abandonada? O és més bé una necessitat? Les terres que depenen del clima  necessiten les pluges de tardor i primavera per a obtindre  producció cerealística, heus ací el paper clau del  regadiu. A fi de vore’n la viabilitat s’hauria de començar com -correspon- experimentant a una escala reduÏda o  prova pilot.

Una primera condició per a la viabilitat és que les terres han de ser  reg per gravetat, perquè el cost energètic exclou el rec a motor. Una altra condició  és que el cultiu de cereals per a ser eficient econòmicament requerix unes unitats de cultiu  grans. Tals dimensions no són les ací predominants a causa del minifundisme, no obstant tenim una certa diversitat en alguns  llocs riberencs  on les parcel·les tenen una  dimensió similar a la que veiem en algunes zones productores de cereals.

Aquesta prova s’ha d’aplicar també en una àrea de  minifundisme, la qual comporta  transformar-se en   unitats de cultiu més grans. Aprofite per a recordar que és un objectiu encertadament perseguit per la vigent  Llei d’Estructures Agràries de la Generalitat Valenciana. Si donara resultats positius aquest assaig projecta a priori un beneficiós grau de diversificació agrícola que reduiria l’excés de  producció d’algunes varietats fruitícoles, a més a més  l’esmentada llei  de rebre un fort impuls de les administracions implicades.

Un factor positiu és  que  l’elevada mecanització del cultiu de cereals mitigaria el gran problema  d’escassetat de  mà d’obra agrícola. Aquesta prova és d’un interés públic estratègic, per tant  requeriria un suport públic  als propietaris  que incentive aquest canvi. Són molts altres els aspectes implícits  en aquesta proposta que  no correspon tractar en aquest escrit.

Hi ha tendències  a favor, però com sempre serà l’evolució futura del clima i la pràctica el que mostrarà l’abast de la proposta. Amb la perspectiva de l’augment de les temperatures estem en  un entorn disruptiu  i segur que hem de fer canvis abans inimaginables. No oblidem que és  un assumpte primordial: parlem d’escassetat de menjar.

 

Adrià Girbés Masià

ECONOMISTA