La Justícia arriba a ADISPAC / Xavier Cantera

0
310

Fa uns dies s’ha signat l’acord pel qual entitats socials que presten serveis socials especialitzats a persones amb diferències funcionals i del desenvolupament com ADISPAC que, després de més de 50 anys d’estar fent la seua tasca, han vist reconeguda la necessitat, la dignitat i la qualitat del seu quefer diari en ser homologats els seus centres, gestionats per entitats d’iniciatives privades de famílies i sense finalitat de lucre, als centres de serveis socials de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana.

Aquesta associació alzirenya, com moltes altres de serveis socials a la Comunitat Valenciana, han aconseguit, després de més de 20 anys de treballs, esforços i negociacions amb l’Administració Autonòmica que els seus centres, els seus equips multi-professionals i les seues instal·lacions siguen reconegudes per a realitzar l’atenció especialitzada a persones amb diferències funcionals i del desenvolupament amb la mateixa categoria jurídica, científic-tècnica i pressupostària que els centres públics, sota la fórmula de centres concertats com succeeix en educació, mitjançant el pagament delegat als seus professionals, els salaris dels quals seran homologats en el termini de 4 anys, als quals cobren els professionals dels centres públics, unificant els seus calendaris, horaris i espais físics a les exigències de la qualitat de l’atenció centrada en la persona, a la política de gènere i als requisits de responsabilitat social i d’una economia sostenible. Per fi s’ha fet justícia.

Cal fer una mica d’història. Quan aquesta entitat, com moltes altres, va començar a preocupar-se de les persones amb diferències funcionals, no existien quasi cap centre públic exceptuant un incipient Centre d’Educació Especial d’Alzira i van ser les famílies les que van prendre la iniciativa pensant en els seus fills i filles, van suportar de la seua butxaca i de campanyes de beneficència totes les despeses. Durant alguns anys es van mantindre amb almoines insegures de l’Estat i el sacrifici de les famílies fins que, restablida la democràcia, en 1990 un govern de PSPV-PSOE va publicar el decret que regulava les prestacions d’aquests serveis, i van començar a rebre’s les subvencions anuals graciables que només cobrien el 65% de la despesa del centre tornant a quedar la resta a càrrec de les famílies, amb l’obligació de pagar, d’on fora (préstecs bancaris), el retard de les subvencions per al pagament de les nòmines de l’equip de professionals.

Crec que totes les persones lectores recordaran els actes benèfics i solidaris que Adispac celebrava per a recollir fons als quals la ciutadania d’Alzira i Comarca va respondre sempre amb total solidaritat. Després van vindre molts anys on no es van fer passos significatius per al sector per part de l’Administració Atonómica, limitant-se a complir el decret citat i facilitar el cobrament d’un primer lliurament de les ajudes graciables i, com a rematada, la decisió injusta dels copagaments a les famílies que després els tribunals van declarar il·legals.

Va arribar el Govern del Botánic, amb la Consellera Mónica Oltra, qui va retornar a les famílies el cobrat en els copagaments injustos, va signar concerts pluriennals, va aplicar la Llei de la Dependència, va augmentar el salari segons l’IPC, es van formar la taules participatives d’estudi i per fi, s’ha signat l’acord entre Conselleria, Patronal i Sindicats per a l’homologació dels centres de serveis socials especialitzats concertats. La justícia porta  respecte als drets d’aquestes persones, alegría i tranquil·litat. ENHORABONA PER A ADISPAC I PER AL SECTOR..

Xavier Cantera