Paraules velles, paraules noves (122) / Leo Giménez

0
65

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Carrusel

 

El terme carrusel significa ‘espectacle eqüestre que consistix en una sèrie d’exercicis d’exhibició executats per una formació de genets, generalment disposats en cercle’. També ‘cavallets’, com a ‘atracció infantil’, ‘successió ràpida de persones o fets en l’espai o en el temps’, ‘element d’una pàgina web en el qual es mostren cíclicament imatges o text que es volen destacar’. En ràdio i televisió, carrusel esportiu és ‘conjunt de connexions amb diversos llocs on es disputen competicions esportives simultànies durant una retransmissió’.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el nom carrusel en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. També el registren el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.  

 

Despartir

 

El verb despartir significa ‘separar, especialment dos o més persones que es barallen agarrades’, “Hem despartit a Ximet i a Jesús, no paraven de renyir”. Té el sinònim descompartir.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb despartir en el Diccionari normatiu valencià.El tenen arreplegat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Este verb apareix en documents anònims dels segles XVI i XVII i en autors com ara Joaquim Aierdi (1661), Vicent Badal (1684), Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea, Lluís Guarner, Josep Pascual Tirado, Francesc Martínez i Martínez, Enric Valor, Eugeni S. Reig, Joaquim, Martí Mestre i Josep Palomero, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Somordo

L’adjectiu somordo, com el sinònim somort, significa ‘que costa de percebre perquè té poca vitalitat, poca força o poca intensitat’, “Un soroll somordo”, “Un vent somordo”, “Que és (un dolor) poc viu però continu”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat l’adjectiu somordo en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. També el registra el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana.

Han emprat l’adjectiu somordo Josep Maria Cabrera, José Escrig, Emili Casanova, Felip Gumbau, Jesús Moncho i Zequi Castellano, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Vampirització

El substantiu vampirització fa referència a ‘acció o efecte de vampiritzar’, que al seu torn és ‘privar (a algú) de la seua personalitat a fi de fer-lo dependre totalment d’alguna cosa o d’alguna persona’, “Les grans potències econòmiques i militars sotmeten a vampirització moltes de les nacions menudes”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el nom vampirització en el Diccionari normatiu valencià. El té arreplegat també el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià.

 

 

Vampiritzar

Vampiritzar’ és ‘privar (a algú) de la seua personalitat a fi de fer-lo dependre totalment d’alguna cosa o d’alguna persona’. “Els proxenetes vampiritzen les treballadores del sexe, en profit d’ells”, “Molts poderosos vampiritzen i rebaixen moltes persones vulnerables”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb vampiritzar en el Diccionari normatiu valencià. El té arreplegat també el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià.

Han emprat el verb vampiritzar Agustí Colomer, Rafa Company, Miquel Nadal, Mariano Casas i Fina Cardona, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez / Lingüista