La inflació i els salaris / Opinió: Salvador Peris

0
97

En principi cal veure quin és l’origen de la inflació que estem patint. Cal recordar que l’any passat la inflació (IPC) de gener a desembre va ser del 6,5% i en el que va d’any de gener a setembre es del 5,3%.  Es a dir la inflació ja estava present l’any passat, abans de la guerra d’Ucraïna.

 

La inflació podria deures a un increment de la demanda, o bé a una disminució de la oferta; en els dos casos es desajusta el mercat i per tant els preus se incrementen.  La inflació de l’any passat es considerada per els experts, com  una combinació de les dos: S’incrementà la demanda després de les restriccions de la pandèmia quan la oferta era mes reduïda degut als ajustos que s’havien produït.

 

També pot provocar inflació una devaluació de la moneda que encareix les importacions o, com passà en els anys setanta, una pujada de preus d’una matèria prima essencial com era i segueix sent el petroli.

 

Davant aquest IPC les empresses, que poden, ajusten els preus dels seus productes o serveis per a no disminuir el seu benefici. Els sous per la seua banda, s’ajusten de conformitat al disposat en el conveni col·lectiu corresponent.

 

La inflació d’enguany és mes especulativa, dos son els components del IPC que enguany estan influint mes en la evolució dels preus: els transports (energia) en el 7,2% i els aliments en el 10,8% (*) dades de gener a setembre.

 

Al meu entendre, al voltant de la energia se estan fent grans negocis, cal veure els beneficis de les empresses del sector i prestar molta atenció als aliments, els grans fons d’inversió estan posant ací els seus ulls, per a ells els aliments son matèria prima, i la especulació ens pot donar més de un disgust.

 

No és casualitat que Ucraïna siga un gran productor i exportador d’aliments i que Rússia siga un gran subministrador de matèries primes.

 

Hi ha que ajustar els sous i les pensions a la inflació?

 

Des de el meu punt de vista cal diferenciar els treballadors per compte alié, que treballen per a una empresa,  del col·lectiu format per els funcionaris i  els pensionistes.

 

Respecte als funcionaris i pensionistes  cobren del pressupost de l’Estat. El que ens diuen que les pensions es paguen de la caixa que s’ompli de les cotitzacions dels treballadors en actiu, es un conveni que no lleva que formen part dels pressupostos, de fet quan parlen de les partides que conformen el pressupost de l’Estat sempre inclouen les pensions. Açò donaria per un altre article.

Com que el que cobren no s’inclou en el  cost de cap producte ni servei,  el ajustar a l’IPC les pensions o els sous dels funcionaris, no té influencia en la inflació i no sols no es perjudicial si no que mes bé es recomanable. El mantindre el poder adquisitiu d’aquests col·lectius contribuïx a l’activitat econòmica.

 

Respecte als sous del personal assalariat, cal tindre en compte que el seus salaris si que formen part del cost de les empresses.

Açò, en el cas de que l’empresa puga repercutir als seus clients l’increment en el cost, ocasiona un increment del preu del producte que estes empreses subministren i per tant pot retroalimentar la inflació.

Es important que els salaris s’ajusten a l’IPC per el que significa de mantenir la demanda interna, una disminució d’ella implica una menor activitat econòmica i entrar en una espiral decreixent de desocupació: menys activitat, tancament d’empreses, paro, i tornem…

Per això en este cas es molt important la negociació i, tenint en compte l’empresa i el sector, veure de quina forma mantindre el poder adquisitiu dels treballadors. El paper dels sindicats en este cas es fonamental.

(*) font.- Diari Expansión datosmacro.com

Salvador Peris / Economista