El binomi, vent de gregal-Serra de Corbera, durant una Dana provoca pluges torrencials com la patida la pasada setmana a Alzira, Carcaixent, Algemesí i Alberic, principalment, segons explicava el meteoròleg d’À Punt. La nuvolositat s’acumula en la serra i posteriorment descarrega l’aigua acumulada sobre la planura del Xúquer més pròxima.
Entre les dos trombes d’aigua l’estació de l’Alquenència al nucli urbà d’Alzira ha acumulat 257 l/m2, la Casella 201, La Barraca d’Aigües Vives 129 i la Murta 91 l/m2.
A més l’orografia de la capital de la Ribera Alta és especialment complicada en situar-se entre les estribacions de la Serra de les Agulles i el riu Xúquer, a més d’estar envoltada per un centenar de barrancs.
Entre les 3 hores de la matinada i les 9 del matí del passat dijous s’acumularen 171 l/m2, arreplegant-se prop de 80 l/m2 entre les 6 i les 7 hores, moment en el que pràcticament diluviava sobre Alzira, Carcaixent i Alberic.
No hi ha clavegueram en el món amb capacitat per absorbir, al moment, tanta quantitat d’aigua, ni tan sols el que recorre les entranyes de les principals avingudes d’Alzira que tenen unes canalitzacions d’entre 1,5 i 2 metres de diàmetre, instal.lades arran de patir la pantanada, que en breu complirà 40 anys.
Als pocs minuts de parar de ploure les aigües pluvials que anegaren alguns sòtans i es passejaren, amb un màxim de 10 cm d’alçària, per garajos, baixos i establiments comercials de les zones més inundables, es podia circular per la ciutat i accedir fins i tot a l’institut Rei En Jaume, on a les 8 hores feia falta una barca per accedir a esta instal.lació educativa.
L’Ajuntament d’Alzira ha invertit, durant els últims anys, amb l’ajuda de la Generalitat en algun projecte al voltant de 3 milions d’euros per pal.liar unes inundacions, que en el cas de les Basses, es produïen abans, en ploure tan sols entre 40 i 50 l/m2.
Hi han alguns barris, els que estan més a prop de la serra que abasta uns 20 km entre els termes d’Alzira i Tavernes de la Valldigna, que es construiren en el seu dia sense pendre les mesures adients. Els barrancs Fosc, les Estrelles, Gracia Maria, Arena, Estret, Casella i Barxeta, constituixen hui en dia una amenaça molt més gran per a la ciutat que el propi Devastador, amansat pels embassaments existents abans d’arribar a Alzira.
Ajuntament i veïns deuen d’alçar la veu davant les administracions central i autonòmica perquè s’amplie el Casella, es desvie el Barxeta i s’elimine el coll de botella que actualment suposa el pont de Xàtiva. Amb el canvi climàtic fa més falta que mai que l’antiga Illa del Xúquer compte amb la màxima protecció possible davant un futur cada vegada més complicat.
Ara bé, els alzirenys han de tindre en compte que davant el diluvi de 171 l/m2 en poques hores, la passejada de l’aigües pluvials per les zones més baixes mai podrà evitar-se. La ubicació d’Alzira és la que és i barris com les Basses mai deujrien haver-se construït. Els més veterans del poble recordem que poc més de mig segle enrere en lloc de carrers, places i edificis hi havien uns grans bassals dels que no desapareixia del tot l’aigua ni en el mes d’agost.
Riberaexpress
