La resta d’acusats es beneficia també de l’acord amb el fiscal
Alberto Castillo, el principal acusat d’estafar amb la seua empresa Alzicapital a més de 200 persones, s’ha declarat culpable en l’Audiència Nacional (AN) i ha acceptat 3 anys i 3 mesos de presó i una multa de 1,7 milions d’euros després d’aconseguir un acord amb la Fiscalia, que abans del judici demanava per a ell 12 anys i 9 milions.
Els altres tres acusats també han reconegut els fets després de pactar amb el Ministeri Públic, acceptant ser condemnats a entre 3 i 6 mesos de presó, la màxima per a Juan Ramón Guillamón.
El tribunal ha avançat que seran castigats segons el demanat pel fiscal, que ha interessat aplicar a tots els atenuants de reconeixement dels fets i de dilació indeguda, ja que entre les ordres de processament, en 2016, i obertura de judici, en 2020, la causa «va estar parada sense motiu o raó que ho justifique», ha assenyalat el fiscal, Carlos Bautista, que ha mantingut que cadascun responga per la seua responsabilitat civil, també Alzicapital.
A més, la Fiscalia ha concedit a dos d’ells, Pedro Juan Bustos i Antonio Gómez, l’atenuant de col·laboració amb la Justícia per haver aportat documentació «decisiva» per a la investigació abans que foren acusats del delicte d’apropiació indeguda.
En el judici, que estava previst per a diversos dies però que s’ha solucionat en qüestió de 20 minutos, el propietari d’Alzicapital ha admés un delicte d’estafa i un altre de blanqueig de capitals.
En el seu escrit de conclusions provisionals, recollit per Europa Press, el fiscal sosté que entre 2009 i 2011 Castillo va convéncer a 206 persones i entitats, obtenint en total 3,4 milions d’euros, des de xicotetes quantitats de 1.000 euros fins a una de 242.000. Ell administrava Alzicapital i altres empreses dedicades a captar clients perquè invertiren els seus diners en productes financers atrets pel «cimbell» d’aconseguir fins a un 30% de rendibilitat.
Alzicapital es donava a conéixer en la seua pàgina web com una empresa especialitzada en inversions en àmbits com el mercat borsari, les primes úniques o la gestió d’apostes ‘en línia’. Prometia una remuneració del 5% amb una inversió mínima de 1.000 euros que podria elevar-se fins al 30% en funció de la quantitat invertida.
Interessos molt elevats
Per al Ministeri Fiscal, aqueixos interessos «superaven àmpliament» els que podien oferir en aquell moment les entitats financeres, «fent-los molt atractius per a l’inversor».
Alzicapital, que no tenia autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per a prestar aqueix servei, formalitzava els contractes d’inversió a través de contractes de préstec, però els fons es desviaven «immediatament» a una altra empresa de l’acusat.
No obstant això, «lluny de realitzar inversions, transferia els diners a comptes ‘en línia’ de cases d’apostes o bé a comptes de persones de la seua confiança que no ha identificat, fent seues les quantitats rebudes«, explica en el seu escrit el Ministeri Públic.
I perquè els inversors més antics no sospitaren, els pagava interessos, «la qual cosa l’obligava constantment a buscar nous» clients que depositaren els seus diners per a d’aquesta manera poder retornar la quantitat que anava devent als usuaris més veterans.
Els diners desviats s’emprava «en realitat» no per a invertir-lo, sinó per a realitzar apostes per a ell o «engrossir el seu patrimoni ocult«, d’acord amb l’escrit fiscal. «Quan el tràfec i volum d’operacions entre les diferents societats alçaven la sospita de l’entitat bancària, que requeria explicacions, l’acusat cancel·lava i obria una altra en una nova entitat», apunta.
La Policia va detectar 150 transferències de l’acusat a comptes del seu pare per 455.000 euros, «a fi d’ocultar els diners rebuts que, una vegada» en possessió del seu progenitor, est li ho retornava al seu fill als comptes d’una de les seues empreses. Els altres acusats també es van apropiar de milers d’euros dels comptes d’Alzicapital.
Europa Press
