Renaix el festival de cinema CIM de Sueca

0
84

El llargmetratge mexicà El Hormigón i el curtmetratge La última Navidad del universo guanyen els premis SHIT, Corazones en llamas 4 i L:U:I:S arrasen entre la MORALLA.

El Festival de Cinema de Merda de Sueca (CIM) qualificat per la crítica especialitzada com «El festival de cinema més imbècil d’Europa» ha tancat el seu esfínter amb un èxit aclaparador. Enguany el CIM s’enfrontava a la seua resurrecció postpandèmica i ho ha fet amb una proposta de 80 curtmetratges i 7 llargmetratges vinguts de més de 25 països dels cinc continents (excepte l’Antàrtida i l’Atlàntida). Entre el 22 i el 25 de setembre, a Sueca s’ha pogut veure la veritable màgia del cinema, completament nua de tots els artificis imposats pels pressupostos elevats i els grans mitjans.

El resultat ha sigut d’un èxit inesperat per a un festival encara jove (9 edicions), ja que ha enregistrat l’afluència més gran de públic de la seua història, ha multiplicat el seu voluntariat i ha comptat amb una xifra rècord d’engrescament tant a les xarxes socials, als mitjans de comunicació, i com no, al pati de butaques.

La programació ha brillat amb llum pròpia en el certamen d’enguany; velles glòries del trash i la sèrie Z mundial han tornat a la pantalla del Cine Lido de Sueca junt amb les noves promeses del gènere. D’aquesta manera, vell i nou es donaven la mà en una simbiosi perfecta i l’espectacular palmarés dóna bona prova del gran nivell del festival, tant per dalt com per davall de la classificació.

Els indestructibles David Muñoz i Adrián Cardona han tornat a reivindicar el CIM com el seu particular vedat de caça. Guanyaren amb Brutal Relax, guanyaren amb Fist of Jesus i tornen a guanyar ara amb el curtmetratge La última navidad del universo, una festa de gore salvatge, amb imaginatives amputacions, hòsties i evisceraments marca de la casa i un regust frikarro que mescla Mad Max amb Santa Claus. Però el CIM Sueca és un viver de noves referències i un (fins ara) desconegut jove mexicà, Edgar Javier Torres Carbajal, ha donat el colp a l’imposar-se amb el seu llargmetratge El Hormigón. Una apoteosi d’acció i fantasia, amb extraordinaris descobriments narratius i visuals, deconstrucció fílmica i animalades com a pans, que va deixar al públic absolutament sense alé.

Els premis MORRALLA (atorgats a les obres amb menys puntuació del públic) en curtmetratges han estat més renyits que mai, amb pesos pesats de la talla del basc JJS, els americans Boethin i Brown i l’italià Vittorio Caratozzolo, qui a les postres s’ha imposat com a fanal roig de la classificació amb el seu sorpresiu curtmetratge L:U:I:S, capaç de causar despreniments de retina. Pel que fa al llargmetratge, aquesta vegada no hi ha hagut competència possible, el film Corazones en llamas 4, un thriller amb diàlegs de cinc-centes pàgines, obra de l’argentí Joanjo Martínez ha obtingut la puntuació més baixa mai vista en el festival des de 2016.

El palmarés s’ha completat amb fins a nou mencions especials que la organització ha volgut atorgar a diferents peces que havien destacat sobre la resta. El llistat complet de premiats es pot consultar a la web del festival (www.cimsueca.com)

El CIM és un festival únic en el seu estil, mirant directament a la cara del cinema més desagradable, ací el públic no paga l’entrada ni els cineastes la seua participació, no hi ha jurat i tots els premis els dóna l’audiència, el show està a la pantalla de projeccions i al pati de butaques, les guanyadores són les millors, i també les pitjors produccions. Totes les persones que el fan possible són voluntàries i l’exigu pressupost es destina íntegrament als premis en metàl•lic.

Aquesta proposta arriscada i radicalment alternativa ha calat fort en una audiència feroç i fanàtica que retorna cada any desitjosa de viure l’experiència del cinema «mal fet». Gaudeixen amb els errors dels altres, perquè l’esperit del CIM a tots iguala, com a humans que som tots cometem errors i mostrar-los públicament és una catarsi visceral d’eufòria i festa que resulta imprescindible en aquest món de falses aparences i de perfecció forçada.