Organitzacions mediambientals denuncien irregularitats en la tramitació del Pla del Xúquer

0
137

Diverses organitzacions ambientals i cíviques integrades en la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer han presentat una reclamació davant el Ministeri per la Transició Ecològica per irregularitats en la tramitació del Pla Hidrològic de la Demarcació del Xúquer. 

L’escrit de reclamació, que es fonamenta en l’informe pericial “Estudio de los caudales mínimos en el medio y bajo Júcar”, denuncia  que “El proceso de participación del Plan Hidrológico de la Demarcación del Júcar no ha cumplido con los mínimos requisitos de calidad exigibles para poder sustentar las decisiones que finalmente se han adoptado, al utilizar información y datos que se han obtenido al margen de los procedimientos que establece la normativa vigente y no haber seguido las propias directrices que establece el Plan”. 

Segons els reclamants  El proceso de cálculo del caudal ecológico por métodos hidrológicos en el Medio y Bajo Júcar está viciado en origen ya que no se utiliza el régimen natural, tal como exige la Instrucción de Planificación, por lo que los caudales mínimos obtenidos no pueden considerarse válidos 

Per altra banda, la versió del pla avalada per la majoria del Consell de l’Aigua de la Demarcació, amb el vot en contra de les organitzacions agrupades en la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, no ha corregit la subestimació de l’aportació de l’aqüífer de la Manxa Oriental al riu, assenyalada per aquestes organitzacions en la fase d’al·legacions.  

Aquesta infravaloració del cabal que el riu hauria de rebre és especialment rellevant per dos motius. En primer lloc, perquè vicia des de l’origen els càlculs per a la determinació del règim de cabals ecològics al mig i baix Xúquer i l’Albufera; i en segon, perquè revela la renuncia per part de  la Confederació del Xúquer a corregir la sobreexplotació de l’aqüífer de capçalera, estimada per la pròpia institució en 300Hm3 a l’any, i que suposa la principal causa del declivi del Xúquer en les últimes dècades.   

Segons l’informe en el que es basa la reclamació, els cabals ecològics proposats al projecte de Pla Hidrològic per al mig i baix Xúquer són un 50% inferiors als que s’obtindrien aplicant rigorosament la Instrucció de Planificació Hidrològica i les directrius que fixa el propi Pla. Aquesta reducció tan significativa posa seriosament en risc per raons quantitatives la supervivència de la fauna piscícola i la vegetació de ribera, amenaça la conservació i recuperació del medi natural i impedeix que s’assolisca en els terminis previstos el bon estat ecològic de les aigües, com obliga la Directiva Marc de l’Aigua.  

Les organitzacions ambientals recorden al seu escrit la importància de fonamentar la planificació hidrològica, que és l’instrument clau per a gestionar l’aigua, en informació verídica i metodologies contrastades. 

La informació deficient i arbitrària contribueix a mantenir la situació de sobreexplotació. Quan les precipitacions es redueixen –ni que siga lleugerament- respecte a la mitjana, es presenten situacions d’escassesa deguda a la situació d’estrès que provoca la continua extracció de cabals per als usos per damunt de la disponibilitat dels sistemes hídrics, com les d’aquest estiu a diverses conques de la península. 

Tenint en compte que estem en una situació de sequera meteorològica normal –ni especialment intensa, ni especialment llarga- (en el cas del Xúquer, ni tant sòls hi ha sequera) resulta més evident que les imatges d’embassaments buits i de precarietat de l’abastiment d’aigua potable a algunes poblacions son atribuïbles només parcialment a la minva de les precipitacions, i que responen principalment a una causa més profunda: l’escassesa provocada per una planificació que, falsejant les dades, reparteix més aigua de la realment disponible.  

Els escenaris de canvi climàtic preveuen episodis de sequera meteorològica més freqüents, intensos i duradors. És, per tant, urgent disposar d’una planificació realista que ajuste els usos a les disponibilitats reals d’aigües superficials i subterrànies i vele pel bon estat dels ecosistemes.