Paraules velles, paraules noves (118) / Leo Giménez

0
132

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys.

Cinqueta
El vocable cinqueta fa referència a ‘colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig’, “El pare ha agarrat el lladre pel muscle i li ha amollat una cinqueta tan forta, que em pense que no tornarà a intentar robar en la nostra caseta”, “La discussió de paraula ha acabat a bufetades i cinquetes”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu cinqueta en el Diccionari normatiu valencià. La tenen registrada també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la Llengua Valenciana, de la RACV.
Han emprat esta paraula Enric Valor, Alexandre Agulló i Joan Olivares, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Desficaciat
L’adjectiu i substantiu desficaciat significa ‘que té poc de trellat, que fa les coses sense ficaci”, “Eixa dona no té trellat, és una desficaciada”, “No té sentit això que dius, eres molt desficaciat”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable desficaciat en el Diccionari normatiu valencià. La tenen registrada també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la Llengua Valenciana, de la RACV.
Han usat eixa veu José Escrig, Faust Hernández, Enric Valor, Xavier Casp, Rosa Serrano, Vicent Franch, Vivent Ortega, Enric Lluch, Isabel-Clara Simó, Jordi Colomina, Eduard Mira, Sofia Moltó, Francesc Fenollosa i Vicent G. Perales, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Esgarrat
El vocable esgarrat pot ser adjectiu i substantiu, a més de participi. Com a adjectiu és ‘fet a trossos’, “Portava una jaqueta tota esgarrada”. Com a substantiu, significa ‘persona mal vestida, de pocs recursos econòmics’, “S’ha de procurar que hi haja pocs esgarrats, que hi haja treball i recursos per a tots”-
Un esgarrat o esgarradet (pronunciat esgarraet) és ‘menjar elaborat bàsicament amb abadejo cru dessalat i pimentó torrat fets a tires, all trossejat i oli, al qual es poden afegir altres ingredients’, “Hui soparem esgarraet i alguna cosa més”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu esgarrat, en els significats mencionats, en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat esta veu en els sentits esmentats Lluís Galiana, Josep Bernat i Baldoví, Josep Giner i Marco, Vicent Andrés Estellés, Artur Ahuir, Bernat Capó, Jaume Fàbrega, Carles Fenollosa i Josep Franco i Giner, com ens mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Minifalda
La denominació minifalda la donem a ‘falda curta, bastant per damunt dels genolls’, “Tindre cames boniques i dur minifalda és preciós”, “Les minifaldes s’estilen des de fa ja molts anys”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu minifalda en el Diccionari normatiu valencià. Alguns diccionaris arrepleguen minifaldilla, però no minifalda.
Han emprat el vocable minifalda Sergi Roig, Joan F. Mira, Joan Pla, Vicent Usó, Francesc Gisbert, Rafa Gomar, Esperança Camps, Adela Ruiz Sancho, Manuel Joan i Arinyó, Urbà Lozano, Ivan Carbonell, Josep Franco, Vicent Franco i Xavier Mínguez, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Sellí
Un sellí és ‘seient d’una bicicleta, d’una motocicleta o de certs tractors’, “Els bons corredors no s’alcen del sellí en la majoria dels ports”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable sellí en el Diccionari normatiu valencià. La tenen registrada també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Leo Giménez / Lingüista