Paraules velles, paraules noves (117) / Leo Giménez

0
89

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys.

 

Esgarro, esgarró

Les paraules esgarro i esgarró són sinònimes, tenen el mateix significat, que és ‘tall fet esgarrant, especialment en una tela’, “Se m’ha fet un esgarro en el camal dels pantalons”, “Quin esgarró que se t’ha fet en la mànega!”. Però esgarro també té el significat d’esquinç, ‘torciment violent i dolorós d’una articulació, menys greu que la luxació, amb possible ruptura de lligaments o de fibres musculars’, “Un esgarro de turmell”. En castellà desgarro o esguince. També significa ‘excés, despesa desmesurada’, “S’han gastat un esgarro de diners arreglant la casa”. També té el sentit de ‘cosa mal feta, bunyol’, “Quin esgarro has fet en l’estanteria? Està tota torta”.

L’Acadèmia Valenciana de la llengua ha donat condició normativa a estes formes i les ha registrades en el Diccionari normatiu valencià. Les tenen arreplegades també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general de Ferrer Pastor, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua Valenciana de la RACV. Han emprat algun d’estos dos vocables, o els dos,  José Escrig, Rafael Martí, Agustín Rubio, Joan Pla, Vicent Brotons, Manel Joan i Arinyó, Enric Cardona, Bema Blanch, Emili Casanova, Francesc Bodí i Maurici Belmonte, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Estar en pena

La locució estar en pena significa ‘estar incòmode, en una mala posició corporal’. Assenta’t bé, que aixina pareix que estigues en pena”, “He dormit en pena i ara em fa mal tot”. L’Acadèmia Valenciana de la llengua ha registrat esta locució en Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una expressió normativa.

 

Regall

Un regall és ‘filet de líquid que corre o cau per la superfície d’un cos o d’un objecte’, com el definix el Diccionari normatiu valencià (DNV), en primera accepció. També ‘marca que deixa un filet o xorroll de líquid’, “Torca el setrill que està tot ple de regalls d’oli”, “La gotera del terrat ha fet un bon regall en la paret del quarto de bany”. Eixos sentits, referits a filets o xorrollets de líquids, són usuals en la parla valenciana, arreplegats per la majoria de diccionaris valencians. També pel Diccionari català-valencià-balear i pel Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Un regall també és ‘solc, sequiol’, significats que sí que registren tots els diccionaris de referència del nostre domini lingüístic. Té el sinònim regalim. En castellà, reguero.

El substantiu regall apareix en anònims dels segles XVI i XVII. Han fet servir este vocable Josep Alcasser, José Escrig, Josep Pascual Tirado, Enric Valor, Aureli Ferrando, Honorat Ros, Jordi Colomina i Vicent Enric Belda, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Ringlera

El vocable ringlera significa ‘línia que formen diverses persones o coses col·locades l’una al costat o darrere de l’altra’. És sinònim del substantiu filera i de la forma variant renglera. L’Acadèmia Valenciana de la llengua ha registrat la veu ringlera en Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una veu normativa. La inclouen també en les seues pàgines el Diccionari general de Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua Valenciana de la RACV.

Han emprat la forma ringlera Teodor Llorente, Josep Pascual Tirado, Salvador Guinot, Josep Giner i Marco, Josep l’Escrivà,  Xavier Casp, Emili Casanova i Joaquim Martí Mestre, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià

 

Rosquilleta

El vocable rosquilleta és ‘panet salat de pasta amb oli, de forma allargada i molt cuit, cruixent sovint amb llavoretes, anís, oli o altres ingredients’. En terres valencianes i en altres llocs, tot el món l’anomenem aixina, tant en valencià com en castellà. L’Acadèmia Valenciana de la llengua ha registrat esta veu en Diccionari normatiu valencià. En els diccionaris valencians, la paraula rosquilleta es troba registrada des de fa molts anys; és una veu pròpia de la parla valenciana.

Han emprat el vocable rosquilleta Josep Bernat i Baldoví, Josep María Cabrera, Josep Giner i Marco, Vicent Andrés Estellés, Martí Domínguez i Barberà, Manel Joan i Arinyó, Àngel Calpe, Àlan Greus, Vicent Alonso, Joaquim Martí Mestre, Jordi Colomina, Felip Gumbau, Àngels Moreno, Maria Rosa Diranzo i Jaume Fàbrega,, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez / Lingüista