Marcats a foc: 10 anys que sen,s va cremar Matamon / Josep Solà

0
119

La nit entre els dies 29 i 30 juny de 2012, quedarà marcada a foc (i mai millor dit) a la memòria dels ciutadans i ciutadanes de Carlet. Aquella maleïda nit arribava el foc al nostre terme municipal, concretament a les partides de la Casa Blanca i el Pi de la Cabra, dos dies després que s’iniciara l’incendi al terme municipal de Cortes de Pallars.
Una ciutadania que no feia ni 24 hores que contemplava com les flames consumien sense pietat la muntanya de Matamon i els seus voltants, baixant des de l’Alt del Trencall en direcció a Carlet sense que res ni ningú pogués aturar-ho.

Les condicions no eren massa favorables: temperatures molt elevades, fortes ratxes de vent i una llarga sequera. A tot això, haviem de sumar les nul·les polítiques de prevenció i manteniment del territori d’aquells governs del Partit Popular, més preocupats per l’especulació urbanística i la depredació del territori, que per la protecció i conservació d’aquest. Amb retallades de recursos econòmics aquell mateix any en personal i material per a l’extinció d’incendis i altres emergències, combinaren amb tot plegat, el còctel perfecte per a consumar la tragèdia que allò va ser.
Una ciutadania que passava de l’angoixa a la indignació, preguntant-se on estaven els mitjans d’extinció i, sobretot, els aeris. Alguns foren els Alcaldes com els de Real o Catadau alçaren la veu aquells dies per denunciar el despropòsit d’aquell operatiu posat en marxa, la falta de mitjans d’extinció a la zona i en especial dels mitjans aeris d’extinció.

Altres Alcaldesses i Alcaldes, simplement «callaven i atorgaven» davant els seus superiors al capdavant de la Generalitat. I quan no, defensaven l’indefensable a ulls de tothom: la nefasta gestió de tot plegat.
Però no tot va ser indignació i angoixa aquells dies, també foren dies d’orgull, d’orgull de poble. Una ciutadania, la qual va respondre de manera exemplar llançant-se a la muntanya disposada a lluitar contra el foc. Per salvar el seu terme, per salvar una part de la seua vida, la seua muntanya. Una ciutadania que va actuar de manera exemplar. No podem dir el mateix dels representants polítics.
Dies després, i per a alleujament de tots, l’incendi va ser sufocat. Però el mal ja estava fet i més de 2 quilòmetres quadrats de muntanya del nostre terme foren arrasats pel foc.
Els dos anys següents a l’incendi, es van organitzar dues jornades de repoblació forestal, on la resposta de la ciutadania (novament) va ser exemplar. D’aquelles jornades, i gràcies a la bona voluntat de moltes persones anònimes i de distintes associacions com el grup aventurer de Carlet, es va crear l’agrupació contra incendis forestals (ACIF) de Carlet.

Un grup de voluntaris que de manera solidària vigilen les nostres muntanyes tot l’estiu, mentre tots gaudim del bon temps. Una feina digna d’admiració la d’aquests voluntaris.
Dies abans de escriu-re aquest article d’opinió, vaig quedar per raonar amb un dels membres de l’ACIF Carlet, per tal de conéixer de primera mà, en quina situació es troben el nostre entorn forestal i natural, quines són les necessitats i com es pot millorar la gestió mediambiental d’aquests espais.
La resposta no és senzilla i després de reflexionar-ho crec que tots els recursos econòmics, materials i humans destinats a aquesta matèria sempre seran pocs. Per això, cal impulsar una agenda de recerca i una estratègia política comunes sobre les zones muntanyoses. És urgent, impulsar aquesta agenda, la necessitat de definir les accions
associades i una entesa mutua, així com la necessitat d’adaptar-la a cada realitat.

Amb un context molt complicat per la crisi climàtica, amb altes temperatures i sequera, l’abandonament del medi rural i la manca de gestió forestal, cal gestionar els boscos i posar en valor la muntanya i l’entorn rural, per tal d’evitar grans incendis forestals com el de juny de 2012. És necessari que entenguem, que el sistema d’extinció no és l’única solució i que cal una gestió forestal sostenible i la revitalització del món rural: creant noves economies rurals rendibles i sostenibles que puguen treballar al territori, amb la premissa de conservar-lo.
Les nostres muntanyes són embornals que neutralitzen les emissions de CO2 que es generen a les grans ciutats i zones més poblades. Per això cal cuidar-les, protegir-les, estimar-les.
Hem de reaccionar com a societat i crear una consciència col·lectiva ferma en la protecció i la cura del nostre entorn ambiental. Perquè del contrari, serem marcats a foc de nou.

Josep Solà / Membre de Suma’t per Carlet – Colalició electoral i
Secretari d’imatge i comunicació d’ERPV- La Ribera