Ens duen cap a la III (i última) Guerra Mundial? / Opinió: Pedro Dominguez

0
132
  1. El context internacional

Patim una crisi ecològica global, amb milers d’espècies extingint-se cada any i l’emergència climàtica en fase crítica, de fet el PNUMA i l’IPCC calculen que sols tenim fins al 2030 per a reduir a la meitat els gasos d’efecte hivernacle i si no canviem ara després entrarem en una fase irreversible amb pujades de +3ºC durant les pròximes dècades, que convertiran Espanya en un desert, amb dies de 60ºC.

Paral·lelament tenim el declivi de recursos com el petroli fàcil d’extraure, barat i de qualitat (peak oil ja sobrepassat, Brent a més de 120 $/barril), l’or, la plata, l’antimoni, el coure, minerals rars, fins i tot l’aigua dolça o la terra fèrtil han tocat sostre i la demanda supera les existències.

A més eixim d’una pandèmia global que ha provocat 533 milions d’infectats i 6’3 milions de morts, que podria repetir-se en qualsevol moment perquè a penes deixem espais lliures per als animals, que estan en freqüent contacte amb nosaltres, i hi ha un comerç internacional molt intens que ho propaga tot. La pandèmia ha relegat a segon pla les mesures contra l’emergència climàtica, i d’altres problemes, i ha desmobilitzat molta població activa.

I el capitalisme està immers en una altra crisi, amb preus creixents, productes que no es venen, mercats estancats, atur massiu, endeutament bilionari, privatització i corrupció generalitzada. El creixement continu és impossible però el gran capital seguix acaparant més i més beneficis, per damunt de les persones i la natura. Patim ja les conseqüències dels límits sobrepassats i la major potència econòmica està en franca decadència, amb les economies emergents competint, rivalitzant amb ella, el món es polaritza i augmenten els conflictes.

Front a les 4 crisis i la insostenibilitat de la situació actual, la resposta de les elits, ionquis dels diners i del poder, és més control i manipulació de la informació, retallada de drets, foment de moviments nazi-feixistes, revoltes teledirigides per a controlar països, guerres pels recursos i pel negoci de les armes (Palestina, Afganistan, Síria, Iemen, Sàhara, Sudan, Congo, Etiòpia, Camerun, Moçambic, Rep. Centreafricana i la d’Ucraïna, que acapara el 99% de les portades), nova carrera armamentista (Espanya vol doblar la despesa militar, que ja és molt elevada i camuflada: en diuen 10.000 i són 20.000 milions d’€; inclús Alemanya vol rearmar-se amb un fons extraordinari de 100.000 milions, quelcom aterridor perquè les anteriors vegades el seu rearme va originar guerres mundials), etc. Molt paregut tot a la resposta que donaren al crac i la crisi mundial dels anys 30, que va provocar la II Guerra Mundial, sols que ara la situació és encara més complicada.

Alguns pensàvem que les coses no podien complicar-se més, amb 4 crisis esclatant alhora, però els grans líders mundials s’han superat i han aconseguit organitzar una altra guerra, i un muntó de conflictes menors, amb Rússia envaint i els USA i la UE armant frenèticament a Ucraïna, la víctima propiciatòria.

  1. Origen i evolució de la guerra d’Ucraïna

La Unió Soviètica es va enfonsar i el Pacte de Varsòvia es va dissoldre en 1991, no obstant això l’OTAN en volta de dissoldre’s, com hauria d’haver fet, simplement va crear nous «enemics»: l’ISIS i els terroristes islàmics, una excusa que li va permetre envair Iraq, Afganistan, Somàlia, Líbia, … Paral·lelament es va anar expandint als països ex-soviètics, malgrat les promeses fetes a Gorbatxov.

I a Ucraïna els USA recolzaren, i potser van promoure, el colp d’Estat de l’Euromaidan de 2013-14, encapçalat per grups neonazis. En resposta Rússia, un país capitalista amb tradició imperial des d’on Putin ha potenciat l’extrema dreta europea, es va annexionar Crimea i va recolzar, potser va promoure també, la independència de Lugansk i Donetsk, al Donbass. Posteriorment aquests foren atacats per l’exèrcit de Kiev fins que signaren un acord d’alto el foc a Minsk, després hi hagueren nombroses violacions amb bombardeigs, que provocaren uns 14.000 morts…

En 2021-22 el govern ucraïnés, animat pels USA, demana entrar en l’OTAN i Putin llança l’exèrcit rus a envair Ucraïna. El poble ucraïnés és carn de canó i als tres mesos hi ha desenes de milers morts, 6’6 milions de refugiats i centenars de ciutats destruïdes. És impossible que guanye al segon exèrcit més potent del món, l’armament que li envien els USA i la UE (de vegades vell i defectuós) sols allarga l’agonia i augmenta les víctimes, ho diuen els mateixos experts militars.

La UE ha fet un paperot servil i bel·licista per a complaure als USA, anul·lant la diplomàcia (Borrell va arribar a dir que el conflicte es resoldria amb les armes…), censurant mitjans informatius (RT, Ahí les va, el periodista independent Pablo Gonzalez està pres i aïllat a Polònia 3 mesos ja), enviant milers de tones d’armes, amb el qual s’allarga la guerra, es dispara la inflació i entrem tots en recessió (buscava també això els USA?). Damunt i sense cap debat els líders de la UE opten pel rearme i l’endeutament creixent.

Anàlogament l’ONU ha resultat inoperant, sense influència internacional ni capacitat per a aturar la guerra. Lamentable tot.

Els únics guanyadors d’aquesta i de totes les guerres són les grans companyies d’armaments, combustibles, etc., que s’enriquixen a costa d’Europa i aguaiten a vore si cau Putin i Rússia, un immens jaciment de recursos naturals. Els d’Ucraïna i la seua producció agrícola (5t exportador mundial de cereals) també són molt atractius per al gran capital i els oligarques d’occident i d’orient. La reducció de producció i exportacions provocarà desabastiment i més fam al món.

Un altre tema derivat és la vergonyosa discriminació en el tracte donat per la UE als refugiats que venen fugint d’altres guerres i el que està donant als refugiats ucraïnesos rebent-los amb els braços oberts, com haurien de rebre a tots. Hi ha cert racisme, alguns periodistes han arribat a dir que els ucraïnesos són igual que nosaltres (el altres no?)…

I per descomptat, el moviment antibel·licista/antimilitarista i part de la població s’han mostrat contraris a la guerra tant a Ucraïna (on els homes de 18 a 60 anys tenen prohibit eixir per la llei marcial) com a Rússia i estan patint una forta repressió, que en alguns casos (al front) ha arribat fins a afusellaments. En la UE tarda a moure’s el pacifisme, que com altres moviments reivindicatius està desmobilitzat i li costa d’arrancar.

  1. Ens duen cap a la III (i última) Guerra Mundial?

Ningú en el seu sa juí vol desencadenar una guerra nuclear, ni Putin ni Biden ni els altres, però:

Putin ordenà envair Ucraïna el 24-2-2022 i 3 dies després posà en alerta les forces de míssils nuclears heretats de la Unió Soviètica: 6.375 ogives nuclears, el major arsenal nuclear del món apuntant les principals ciutats dels USA i la UE.

USA té més d’1.000.000 de militars, 800 bases pel món i unes 5.800 ogives nuclears; el complex militar/industrial influïx moltíssim en el govern i provoca guerres pertot arreu, de fet, més del 90% de la seua existència USA ha estat en guerra. Aquest imperi econòmic i militar està en plena decadència, es sent «amenaçat» per les potències emergents (i la UE?) i no sabem fins a on poden arribar, però son capaços de fer una jugada semblant amb Taiwan i Xina, o a les Illes Salomó, quelcom summament perillós…

Líders i informadors menyspreen les negociacions i la diplomàcia, contra totes les raons que aporten el experts. Fins i tot un criminal com Kissinger (responsable de colps d’Estat en Xile i altres països) diu que cal negociar amb Putin, abans que siga massa tard i ja no es puga.

Quasi tots menysvaloren la terrorífica possibilitat i els efectes exterminadors d’una III Guerra Mundial: Zelenski demana a l’OTAN tancar cel Ucraïna, USA envia míssils que poden arribar a ciutats russes, la UE afegix més pólvora al foc, … Hi ha unes 13.000 bombes nuclears, cadascuna amb una potència destructiva centenars de voltes major que la que va destruir Hiroshima o Nagasaki, i amb aquest arsenal es pot destruir la nostra civilització no una sinó 10 voltes. Einstein ja va dir: No sé amb quines armes es combatrà la III Guerra Mundial, però la IV serà amb pals i pedres”.

I ja han hagut 9 ocasions en què hem estat a un pas de l’apocalipsi nuclear: la crisi dels míssils de Cuba (1962), la volta que els ordinadors del NORAD advertiren erròniament que els russos havien llançat milers de míssils des de submarins contra els USA (1979), quan un satèl·lit rus va confondre llum reflexada per núvols amb cinc míssils llançats pels USA (1983), etc. El primer cas es resolgué negociant i tornant-se enrere, en els dos següents els errors es solucionaren gràcies a inaccions dels militars responsables de la vigilància, que no passaren la informació als superiors (la desobediència ens va salvar…). 9 vegades hem escapat de l’infern nuclear però seguim transitant pel mateix camí, la dècima serà la vençuda? Quin és el risc actual, del 0’1%, 1%, 10%, …? Ningú pot saber-ho però la simple possibilitat d’una III Guerra Mundial, incinerant las principals ciutats, estenent cendres radioactives pertot arreu, desencadenant l’hivern nuclear, etc. etc., és tan aterridora que hem d’evitar-la a tota costa.

I encara que no ocórrega, l’augment de despeses en armes i militars furta els fons necessaris per a resoldre tots els altres problemes greus: clima, contaminació, extincions, escassesa, malalties, fam, pobresa, … Per tant, la pau i el desarmament son absolutament necessaris.

  1. Què podem fer els ciutadans per a evitar-ho?
  • Mobilització general antibel·licista i antimilitarista, contra totes les guerres, cal recuperar el moviment Anti-OTAN. En eixe sentit, a València hi ha convocada una marxa contra l’OTAN i la base de Bétera el 18 de juny i a Madrid una manifestació el 26 contra les guerres i l’OTAN, coincidint amb la reunió internacional de l’OTAN.
  • Exigir l’activació de la diplomàcia europea i de l’ONU perquè mèdie entre tots els implicats en aquesta guerra. Ídem en totes les altres.
  • Activar els tractats de desarmament, SALT, START, ZLAN per a reduir/eliminar armament nuclear. Exigir que Espanya signe ja el TNP, en vigor 2021 i ratificat per més de 50 països, cap amb armes nuclears o de l’OTAN.
  • Prohibir la venda i el negoci de les armes, almenys a països que no respecten el drets humans, com per exemple Aràbia Saudí.
  • Solidaritat amb tots els pobles: ucraïnés, palestí, iemení, saharaui, sirià, …, les víctimes sempre.
  • Exigir que les sancions vagen contra els oligarques, la banca i les corporacions que es beneficien de les guerres, i que no perjudiquen als ciutadans de a peu.
  • Fomentar el decreixement, l’equitat, l’autogestió, reforçar el món ecologista, pacifista, feminista, …

L’actual teatre d’operacions globals està dirigit pel president d’un imperi en decadència accelerada, un home major que pareix senil i potser està massa influenciat pel complex militar-industrial, per un altre que fou agent de la KGB i vol recuperar les antigues possessions imperials, per un president histriònic que va de salva-pàtries i valora més la seua nació que les persones que l’habiten, amb la complicitat de molts altres líders mundials que semblen cecs a les grans crisis de l’època actual. Si la gent més conscient no ens alcem prompte contra la seua deriva bel·licista i antiecològica poden dur-nos una altra vegada, potser l’última, al giga-escorxador…

Pedro Dominguez