Més Compromís Ribera Alta reclama competències municipals front les macroplantes fotovoltaiques

0
206

Més Compromís Ribera Alta aposta per una transició energètica respectuosa amb el territori i que no siga una font d’especulació econòmica

Durant els darrers mesos estem assistint a un continu degoteig de sol·licituds d’implantació de macro plantes fotovoltaiques a tot el territori valencià i moltes d’elles a la Ribera Alta. Actualment estan tramitant-se projectes a Tous, Catadau, Llombai, Alzira i Carcaixent, alguns dels quals preveuen una producció de més de 50 MW i per tant la seua tramitació correspon a l’Estat a través del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, mentre que els de menys de 50MW la tramitació és de competència autonòmica.

A més, a la Ribera Alta es dona la circumstància que les sol·licituds no diferencien la tipologia del terreny, i volen ocupar tot tipus de terrenys: agrícoles com també forestals, alguns d’ells afectats per incendis amb protecció pel Pla d’Acció Territorial de la Comunitat Valenciana (PATFOR), o zones de recàrrega d’aqüífers amb l’augment del risc d’inundació si s’impermeabilitzen amb plaques solars. Són llocs escollits pels promotors sense considerar les circumstàncies específiques i que el ministeri a l’hora d’avaluar no te tampoc el coneixement específic que caldria a l’hora de prendre una decisió que afecta plenament als municipis.

Estem parlant de propostes que cauen sobre els ajuntaments, sense entrar a considerar la realitat territorial específica de la comarca. Propostes davant les quals els ajuntaments es veuen indefensos, per falta de competències legals per decidir si el lloc és adequat o si es vol o no. Els ajuntaments opinen, però altres decideixen. Són les administracions estatals i autonòmiques, segons la potència de la planta, a qui els correspon aprovar les instal·lacions.

Des de Més Compromís pensem, que haurien ser les administracions locals amb el suport de les autonòmiques i la ciutadania qui pogueren valorar l’impacte de la implantació d’estes grans plantes i triar els llocs més adients.

Trobem necessari i per això exigim un Pla Director d’àmbit autonòmic que catalogue el territori i determine les zones on es pot i on no instal·lar aquest tipus de plantes. Així mateix demanem que en l’avaluació dels projectes siga preceptiva una valoració dels informes tècnics territorials i locals i que puguen ser determinants. Demanem també més protecció als municipis més xicotets que no tenen els recursos suficients per tramitar estos complexos expedients.

Per a nosaltres un projecte, siga del tamany que siga, no pot instal·lar-se únicament a criteri del promotor. És imprescindible que hi haja un marc que contemple la idoneïtat dels terrenys, que determines zones prioritàries o preferents front a zones on no siga possible, i minimitzar l’ocupació desmesura del territori.

Tenim clar que una part important dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 és l’obligada transició energètica que permeta afrontar el canvi climàtic. I coincidim en la necessitat d’augmentar la proporció d’energia renovable dins del conjunt de fonts energètiques. L’ODS 7 ens impulsa a “garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones”. I és a l’ODS 13 on ens anima a “adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes”.

Però és evident que si no hi ha planificació en este tipus d’instal·lacions, no servirà per a lluitar contra el canvi climàtic ja que agreujarà les conseqüències que poden patir els pobles afectats.

I per tant, la necessitat de fer una transició energètica no pot obviar que esta transició ha de ser també ecològica, i no pot ser a costa del territori. No volem una nova bombolla especulativa.

La transició energètica és necessària però no a qualsevol preu. Reivindiquem l’oportunitat energètica basada en l’autoconsum, en l’ús més racional dels recursos i el respecte al territori, en les comunitats energètiques locals, en solucions que passen, en definitiva, per un major esforç de les administracions autonòmiques i locals per a regular la qüestió energètica a hores d’ara en mans d’unes poques grans empreses que no van a “garantir una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones” (ODS7).