La conca del Xúquer està molt contaminada / Ecologistes en Acció

0
85

Segons l’informe Rius Tòxics 2022, elaborat per Ecologistes en Acció a partir de les analítiques publicades per les Confederacions Hidrogràfiques, els rius espanyols disten molt de tenir un estat saludable. I la conca del Xúquer és una de les més contaminades, a causa de la seua elevada antropització i l’escàs respecte dels usuaris, una conclusió que ve a coincidir amb els informes realitzats per la pròpia CHJ, que els va presentar l’any passat a La Ribera per a preparar el nou Pla Hidrològic (vegeu el mapa que resumeix l’estat de la conca).

I a la contaminació cal afegir encara la sobreexplotació a que se sotmet pràcticament tota la conca del Xúquer i que es calcula ja en uns 250 hm3/any. A pesar del qual, la Confederació segueix permetent la proliferació de milers de pous il·legals, inclús recents, amb la qual cosa quan vinguen anys secs no hi haurà suficient aigua ni per als regants tradicionals. Amb l’agreujant de l’emergència climàtica, que, segons les previsions d’Aemet, reduirà sensiblement les pluges a la nostra zona…

A continuació citem textualment l’apartat de l’informe Rius Tòxics corresponent al Xúquer:

«Les dades de 2019 subministrades pel Ministeri mostren que aproximadament en 8% de les substàncies analitzades en la matriu aigua s’han emprat límits de quantificació superiors als indicats per la Directiva Marque de l’Aigua i la normativa espanyola (tal vegada perquè semble que els problemes són menors?). Aquest percentatge és del 87 en la matriu sediments d’aigües superficials, del 88% de la matriu biota d’aigües superficials i del 9% en el cas de les aigües subterrànies. Aquests incompliments impedeixen conèixer bé l’estat ecològic de les aigües superficials.

No obstant açò, en les aigües superficials es van detectar incompliments de la norma de qualitat per al glifosat i el seu metabòlit AMPA, la cipermetrina i metalls pesats com el Níquel i el Cadmi, entre altres contaminants. En sediments va haver-hi incompliments, concretament per a metalls pesats com el Plom, Níquel i Mercuri, tòxics com el naftalè i benzofluorantè i metabòlits del DDT. En la matriu biota, els incompliments detectats van ser per a mercuri i substàncies bromades.

En les aigües subterrànies hi ha incompliments de la norma de qualitat per al mercuri, níquel, el clorpirifós i l’atrazina.

Actuacions sobre les dades:

  • Se sol·licita que es realitzen més analítiques en les matrius de sediments i biota de les aigües superficials, atès que amb les dades proporcionades pel Ministeri mostren que és en aquestes matrius on es troben els majors incompliments de les normes de qualitat ambiental.
  • Se sol·licita que s’efectuen analítiques dels plaguicides i uns altres contaminants específics de conca i s’apliquen les seues normes de qualitat ambiental recomanades en els dos llistats de l’annex V (prioritat 1 i prioritat 2) de la Guia per a l’avaluació de l’estat de les aigües superficials i subterrànies elaborada pel Miterd.
  • Se sol·licita que s’efectuen analítiques dels plaguicides en ús, susceptibles de contaminar les aigües superficials de la demarcació.
  • Se sol·licita que es realitzen analítiques de substàncies químiques contaminants de les aigües subterrànies, inclosos els plaguicides que per la seua persistència o actual ús puguen deteriorar el bon estat ecològic de les aigües subterrànies.
  • Se sol·licita el disseny de programes de mesures de mitigació i eradicació de la contaminació química específiques d’aquelles substàncies químiques de les quals es coneix o puga conèixer-se que la seua concentració és superior a les normes de qualitat ambiental i impedeixen el bon estat ecològic de les aigües superficials o subterrànies, com són els casos de:
  • Matriu aigua d’aigües superficials: azinfos-etil, glifosato, AMPA, cipermetrina, clorpirifos, diazinon, dicofol, dimetoato, indeno(1,2,3-CD) pireno, isoproturón, malatión, níquel, tebuconazol, terbutilazina, terbutrina, cadmi.
  • Matriu sediments d’aigües superficials: Cadmi, plom, níquel i mercuri, tòxics com el naftaleno, benzo(A)pireno, benzo(B)fluoranteno, benzo(G,H,I)perileno, benzo(K) fluoranteno, fluoranteno, indeno (1,2,3_CD)pireno, PBDE 118 i metabòlits del DDT.
  • Matriu biota d’aigües superficials: Mercuri, PBDE 105, PBDE 118, PBDE 156.
  • Aigües subterrànies: atrazina, clorpirifós, mercuri i níquel.
  • Se sol·licita que els límits de quantificació emprats en l’anàlisi de cadascuna de les substàncies contaminants, tant en aigües superficials com a subterrànies, siguen com assenyala la directiva Marque de l’Aigua i la normativa espanyola, inferior al 30% de les normes de qualitat ambiental aplicables en cada cas. Si per raons tècniques no es pogueren emplear límits de quantificació conformes amb la normativa espanyola i europea hauria de justificar-se les causes de tal impossibilitat. Per a aquells contaminants dels quals no es dispose norma de qualitat ambiental, com els plaguicides que no es troben en els llistats de la Directiva Marque de l’Aigua (substàncies prioritàries, perilloses prioritàries, altres contaminants i preferents) se sol·licita li siguen aplicable, com a màxim un valor del 30% de la norma de qualitat ambiental que la Directiva d’Aigües Subterrànies estableix per als plaguicides (0,1 μg/L).»

 

Informe complet: www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2022/03/informe-rios-toxicos-2022.pdf

Pla Hidrològic Xúquer, Impactes:   www.chj.es/Descargas/ProyectosOPH/Consulta%20publica/PHC-2021-2027/PHJ/PHJ2227_CP_Anejo7_InvPresiones.pdf