La nostra agricultura s’enfonsa i els camps s’abandonen pertot arreu, a Alzira per exemple suposen ja un 25%, perquè els preus que reben els camperols generalment són de misèria, alguns cèntims dels euros que cobren als supermercats… Europa importa cada volta més aliments d’altres països i continents on paguen jornals de fam, fent un dumping social i ecològic contra el qual no podem competir, encara que els nostres productes siguen de major qualitat.
Fa molts anys que ho patim i cada any estem pitjor perquè no s’apliquen solucions. Hem arribat al punt que alguns agricultors pràcticament regalen la collita per tal que no es quede penjada a l’arbre, de fet conec un productor que ven a 20 cèntims les seues taronges, collint-les i duent-les al magatzem ell… Jo mateix tinc un campet de navelines ecològiques i enguany a mitjans de febrer encara no les han collit, estan com la mel i aguanten bé perquè els arbres són forts i la terra està equilibrada; un goig el camp, però una m…. l’economia, i no l’abandone perquè era dels pares.
Importen taronges del Marroc, d’Egipte, de Sudàfrica, kiwis de Nova Zelanda, ametlles d’Estats Units, alvocats de Sudamèrica, tomaques i hortalisses d’Àfrica, arròs d’Àsia, etc. etc. I no sols van a Alemanya, Holanda o França, és que fins i tot les duen ací, a València i La Ribera, on tenim tots aquests productes de sobra i millors. És increïble la ineficiència, la insolidaritat, l’avarícia, la estupidesa i la capacitat autodestructiva d’aquest sistema socioeconòmic.
Competència deslleial i delictiva
Els comerços i les grans superfícies són els beneficiaris i guanyen molts milions amb les importacions, però al nostre sector agrari l’enfonsen despietadament amb aquesta competència deslleial i a voltes delictiva, estafadora, perquè arriben a vendre taronges importades com a valencianes, enganyant miserablement els consumidors espanyols i europeus1.
Al medi ambient també el danyen molt, sobretot perquè dur de tan lluny aquests productes implica un transport excessiu que emet milions de tones de gasos hivernacle a l’atmosfera, agreujant l’emergència climàtica i augmentant els fenòmens extrems (ones calor, plogudes torrencials, inundacions, etc.), a més de provocar allà la destrucció d’ecosistemes, contaminació, extinció d’espècies, esgotament de l’aigua, etc. i ací la importació de malalties vegetals, plagues, espècies invasores, …
I per suposat perjudiquen la salut de tots, perquè allà utilitzen verins més potents, amb menys precaucions i controls, verins alguns que fa anys estan prohibits ací perquè deixen residus massa tòxics, fins i tot cancerígens, que afecten primer als camperols i després als consumidors quan mengen aquells productes…
Front aquesta realitat maligna, degenerativa, hi ha solucions que hauríem d’aplicar urgentment:
- Controls eficaços sobre els productes importats, denunciant i rebutjant els que tinguen residus prohibits o per damunt dels nivells admesos. Ídem amb els que duen plagues o malalties.
- Multes milionàries i retirada de permisos als comerciants i supermercats fraudulents que mesclen productes importats amb els valencians i enganyen els consumidors. Han de ser obligatòries les etiquetes amb el lloc d’origen gran, ben clar i visible, perquè tothom ho puga llegir fàcilment.
- Unió dels productors per a defensar uns preus justos. Facilitats als agricultors locals perquè puguen vendre directament els seus productes al camp, a sa casa i al mercat.
- Reforçament i ajudes a les Cooperatives perquè puguen competir amb els grans comerços i les cadenes de supermercats.
- Exigir als polítics que defensen de veres els productes valencians i no votar als qui els abandonen. Recordem, com feia la Unió de Llauradors en 2016, que 8 eurodiputats del PP i 1 d’UPD votaren a favor de l’entrada a la UE dels cítrics de Sudàfrica2.
- Però sobretot, perquè som consumidors, tots nosaltres hem de comprar els productes de la nostra terra, per a defensar la nostra agricultura, economia, Natura i salut; hem de mirar d’on procedixen i si no són de València ni d’Espanya no els agafem!
- I Ajuntaments, Mancomunitats, Conselleries, Ministeris, totes les institucions han de fer campanyes permanents per a conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de consumir preferentment els nostres productes per raons de salut, ecologia i economia.
Per la meua part, jo compre productes locals i ecològics en la La Vall de La Casella Coop. V. (Campaners 2, Alzira), en Consum (mirant bé la procedència) i en les botigues del meu barri (preguntant d’on venen).
Pedro Dominguez
1 www.lasprovincias.es/economia/valencia-come-naranja-20211025001213-ntvo.html
