La comissió de la Plaça Major d’Alzira celebra hui al Gran Teatre l’acte central de la commemoració del seu 50 aniversari i a més els 125 anys des de que la es plantà a la placeta el primer monument.
Segons la història fallera, la falla plantada en 1898 a la plaça Major és la segona més antiga plantada a la capital de la comarca després de la de la plaça Casassús.
Cal avançar fins el 1909 perquè arribara el primer any del segle XX en el que es tornara a plantar altre monument a Alzira, també a la plaça Major Les notícies sobre aquesta falla són escasses, no obstant això l’esmenten com a record de joventut tant Rafael Sifre Pla com Rafael Pelufo que posteriorment va presidir la Junta Local Fallera d’Alzira els anys 1945 i 1946.
L’any 1927 es va plantar una falla en la Plaça Major, tal i com reflecteix el llibre del centenari de JLF, la primera falla alzirenya de la qual es té constància fotogràfica.
En 1931 la Penya Cascabel, que ja havia plantat una falla en la Placeta de Colón (hui Major Santa Catalina) l’any anterior, va plantar una segona falla en la Plaça Major, de la qual es conserva el llibret.
Ja l’any 1940 es va constituir la Penya la Flama» en la Plaça Major i aqueix any es van plantar dos monuments a Alzira: un en el barri de Sant Joan i un altre en la Plaça Major. De fet hi ha constància que existeixen dos llibrets de falla: un de la Falla del barri de Sant Joan i un altre de la Falla de la Plaça del Capdill.
En 1941 es plantaren dos monuments a Alzira: un en Sant Joan i un altre en la Plaça del Cabdill (hui Plaça Major). Va ser l’any 1942 quan es van plantar més monuments a Alzira: en la Plaça del Cabdill, en la barriada de Sant Joan, en el Mercat i al carrer Doctor Ferrán. En 1943 hi hagué monument a la Plaça del Cabdill, el Mercat, Dr. Ferrán i Placeta Colón. A partir d’açí la Falla Plaça Major va plantar monuments en 1944, 1945, 1947, 1948, 1949, 1950, 1952, 1953 i 1955.
La primera falla infantil plantada en la Plaça Major de la qual es té constància és de l’any 1944, la qual representava a la Cibeles de Madrid. La fallera major infantil va ser Encarnita Vidal, que alguns anys després també va ser Fallera Major.
Va ser en 1956 quan, després de constituïda la Comissió Plaça del Cabdill per a plantar falla aqueix any, el 10 de febrer
Paco Comes, El Xocolater, va ratificar la dissolució de la seua comissió Plaça del Cabdill, molt a pesar seu, ja que els seus propòsits i ànims eren la continuació. Però en 1959 es va tornar a plantar falla en la Plaça Major, així com als anys 1961,1962, 1964, 1965 i 1966.
Des de 1967 fins a 1971 la comissió estava formada per la Junta Local Fallera i les falleres majors eren les d’Alzira, alguna cosa semblant al que succeeix a València amb la falla de la Plaça de l’Ajuntament, estant igualment el monument fora de concurs.
La creació de l’actual Comissió Falla Plaça Major es va realitzar en 1972 i va plantar el seu primer monument l’any 1973, any en el qual també es va crear com recompensa per als mèrits fallers el Cacau i el Tramús d’Or, Argent i Coure. A partir d’este any s’ha plantat continuadament monuments durant tots els exercicis excepte els anys 1.983 i 1988 a causa de la pantanada i la riuada.
No obstant això és l’única demarcació fallera alzirenya que va comptar amb monument els dies de falles d’aqueixos dos fatídics anys, ja que va ser en la Plaça Major on es van situar els monuments que la població va plantar després de les riuades.
La Falla Plaça Major és a més la pionera a Alzira en l’edició de llibres per a obsequiar als seus Fallers d’Honor, amics i col·laboradors, iniciant aquesta tasca editorial l’any 1979 amb l’edició de Notes sobre el Monestir de la Murta, d’Eduard Soler i Estruch, amb il·lustracions del gran artista i llavors membre de la Comissió, Vicente Sanz-Castellanos.
Des d’aleshores i fins a hui, s’han publicat anualment i de manera ininterrompuda, volums de temes historicoartístic-culturals relacionats amb Alzira, a càrrec d’autors de reconegut prestigi, com el propi Soleriestruch o Sanz-Castellanos en la seua faceta literària, a més de Bernat Montagud, Aurelià Lairón, Eduardo Part, Rafael Sifre, Alfonso Rovira, Xavier Sierra o Miguel Frasquet, entre altres.
