El carril bici Alzira-Algemesí unirà a 70.000 ha / Adrià Girbés

0
546
El carril connectarà amb esta pasarel.la que salva al riu Magre

Un grup d’alumnes del col·legi Mare de Déu de la Salut Marista d’Algemesí  s’han expressat a fi de poder anar al seu col.legi des d’Alzira amb bicicleta. És un  col·legi de més de mil alumnes que atrau alumnes de molts pobles rodant. Tant la direcció del col·legi com professors s’han implicat en aquesta iniciativa i des d’Algemesí ja hi van alumnes.

La reivindicació d’un carril bici Alzira-Algemesí va començar ja a principis dels noranta -abans que es feren altres carrils com el de Carlet-l’Alcúdia. Fins i tot a meitat dels noranta hi havia un projecte tècnic de la Conselleria d’Obres Públiques, com també un
estudi de postgraduat aplicant  l’Anàlisi Cost-Benefici a un trajecte paral·lel a la CV-42 fet per qui açò escriu. No resultava gens rar; és una idea que en moltes conversacions sorgeix espontàniament, ja que les raons per a fer-lo realitat són prou evidents.  És  un  trajecte de molta mobilitat comercial, administrativa, educativa, sanitària.. entre dues ciutats  separades per una distància planíssima i curta de 5 quilòmetres. Si les sumem superen els 70.000 habitants, i si  enllaçara amb Carcaixent -encara més prop d’Alzira- són 95.000 ha.
Prèviament, vull dir que l’ús intens d’un carril-bici requereix considerar alguns dels  criteris  aplicats en Holanda, el país pioner i de referència per a la resta del món. El més important és la seguretat i això implica una via segregada del trànsit, un altre important és que porte d’un lloc a un altre de forma que siga eficient, per això és vàlid en recorreguts curts. Aquest trajecte compta amb moltes coses a favor, bona part de la infraestructura ja està acabada, una altra és d’ús compartit, hi ha molts terrenys per on hauria d’anar el carril que són ja de propietat pública, i el que queda de privat potser que no arribe al mig quilòmetre.
Així, hi ha  fet el carril-bici que des del Pont de Ferro d’Alzira porta -passant pel Mercat d’Abasts a  la rotonda on intersecten carreteres de molt de trànsit. Tenim la CV-50, que és l’autovia que ve de l’Alcúdia passant per Guadassuar i que continua fins a Tavernes
de Valldigna; en la mateixa rotonda  comença la CV-42  que porta a Algemesí; també connecta  la CV-43 que porta a Alzira  travessant pel Pont Grog. En la CV-43 s’acaba el carril-bici que comença en el pont de Ferro i seria un obstacle gros per a enllaçar  després  amb  la CV-42 cap a Algemesí; continuar amb bicicleta en aquesta  rotonda  és
perillós i, per tant,  molt disuasor d’utilitzar-la.
Pot salvar-se amb seguretat, ja que en la CV-43  aquest  pont ja compta amb un pas
soterrani,  una solució que faria un poc més llarg el recorregut.
Continuant cap a Algemesí paral·lelament al costat dret de la CV-42 arribem al  riu Verd o dels Ulls, el segon obstacle. Ací una opció és una passarel·la sobre un riu que té poca amplària. Les passarel·les són un recurs que veiem que s’utilitza en molts llocs.
Xavier Machí-enginyer de camins- em diu que l’elevada inundabilitat  d’aquesta àrea s’ha de tindre molt en compte en les intervencions que es puguen fer.
Si continuem cap a Algemesí,  dos-cents metres més avant  ens trobem amb el polígon on està la ITV.  Ací, paral·lelament a la CV-43, aquest polígon està travessat  per un carril bici ja fet.  Després, el polígon connecta amb el camí rural anomenat de la Minyoneta que ve des del col·legi Maristes, una via de tràfic calmat. I, finalment,  el
riu Magre es travessa per la passarel·la que connecta el nucli urbà d’Algemesí amb el col·legi Marista.
Cal afegir que és un trajecte que coincideix en part amb el camí de Sant Jaume  i que seria una alternativa amb seguretat viària envers  el tram que continua creuant la rotonda que porta a la ITV. Aquest trajecte hauria de ser una prioritat pública considerant la seua sostenibilitat, ja que té el potencial  de ser una alternativa al trànsit contaminant tant per la curta distància, com per la demografia d’aquesta conurbació riberenca,  la segona de la demarcació provincial. L’èxit d’usuaris depèn que les coses es facen bé, cosa que malauradament en moltes actuacions públiques veiem una absència de professionalitat.
Adrià Girbés Masià / Economista