Paraules velles, paraules noves (109) / Leo Giménez

0
100

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys.

 

Amprat

 

La veu amprat pot ser el participi del verb amprar, “Volia amprar-li la moto al meu cosí, però no me la pot deixar, la necessita ell”, però també pot significar ‘insegur, incòmode, sense confiança en u mateix’, ‘cohibit’, “Em trobe amprat davant de ton pare, imposa per la seua serietat”, “La vaig pillar furtant en la botiga i ara quan ens veiem la trobe amprada”.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu amprat en el sentit també de ‘cohibit, insegur’ en el Diccionari normatiu valencià. Eugeni S. Reig registra esta paraula en El valencià de sempre. Han emprat esta paraula en textos seus, amb esta accepció,  Joaquim Amo, Enric Valor, Joan Olivares, Urbà Lozano, Toni Cucarella i Francesc Bodí, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià i altres publicacions.

 

 

Borrador

 

La paraula borrador significa ‘primera redacció d’un escrit o d’un text, sobre el qual es poden fer a posteriori les modificacions que calga a fi d’elaborar la redacció definitiva’, “Un primer borrador de la llei”, ‘paper o quadern on es fa l’esbós d’un escrit’, “He trobat els borradors de la meua primera novel·la”.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu borrador en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat esta paraula Leopold Ignasi Planells (1677), Josep Esplugues (1763), José Escrig, Joaquim Martí Gadea, Joan Gil Albors, Xavier Casp, Àlan Greus, Enric Cardona i Joaquim Martí Mestre, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Borrar

 

El verb i forma borrar significa ‘traure borró, les plantes’ i també ‘fer desaparéixer (una cosa escrita, dibuixada, impresa o gravada) utilitzant qualsevol mitjà’, “Borra la pissarra”, “El dibuix s’ha borrat”; ‘ratllar (una o més paraules escrites) per a indicar així la seua supressió o per a fer-les illegibles’, “Havien esborrat els fragments més compromesos de la carta”; ‘fer desaparéixer (un sentiment, un record)’, “Vullc borrar això del meu pensament”. Té el sinònim esborrar.

 

. .

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb i forma borrar en el Diccionari normatiu valencià.  També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat este verb en els seus escrits Pere Joan Porcar (1585), Leopold Ignasi Planells (1677), Josep Esplugues (1763), Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea i Gaietà Huguet, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

 

Criminalitzar

 

El verb criminalitzar significa ‘atribuir caràcter criminal (a algú, a alguna ideologia, a alguna raça), “En el franquisme es criminalitzava la democràcia”, “A vegades es criminalitza els periodistes més crítics.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb criminalitzar en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Han emprat este terme en els seus textos Modest Barrera, Juli Capilla, Gemma Pasqual, Gonçal Castelló, Laura Ballester, Marta Sorlí i Josep Lluís Pitarch, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Leo Giménez / Linguïsta