La neu al llarg de la història a Alzira / Aurelià Lairón

0
678
Neu a les rodalies d’Alzira amb la ciutat al fons

La neu és el resultat d’un fenomen meteorològic consistent en la precipitació de xicotets vidres de gel. Eixos vidres adopten formes geomètriques amb característiques fractals i s’agrupen en flocs. La neu està composta per xicotetes partícules aspres i és un material granular. Es tracta de vapor d’aigua que experimenta una alta deposició en l’atmosfera a una temperatura a 0º i que, posteriorment, cau al sòl.

La nevada es considera dèbil amb quantitats inferiors al mig centímetre de grossària per hora i quan la visibilitat és superior a un quilòmetre, es considera moderada quan cau de 0,5 a 4 centímetres per hora i amb una visibilitat que fluctua entre 500 i 1000 metres, es considera forta quan cau més de 4 centímetres per hora i la visibilitat és inferior a 500 metres i es considera severa quan cau més de 7 centímetres per hora i la visibilitat és inferior a 100 metres.

Vinculada sempre al fred apareix quan les temperatures són baixes, d’entre aproximadament -2º i els -5º graus sota zero.

La situació geogràfica d’Alzira, el seu clima mediterrani i càlid dificulta la presència habitual de la neu al nostre poble. És per això que no deixa de considerar-se un fenomen atmosfèric estrany al nostre paisatge. La major part de les vegades que la neu ha fet acte d’aparició al nostre terme ha sigut d’una manera breu i lleugera, sense a penes endurir-se. És allò que comunament s’anomena borrascall, quan l’acumulació nival és poca o no es produïx.

De les nevades que tenim registrades a Alzira donem compte succintament en el present article, sobre la base de les notícies publicades per Fernando Ginés, per la premsa valenciana, particularment als diaris Las Provincias, El Mercantil Valenciano, Diario de Valencia i Levante (Levante-EMV), per Vicente Pelufo i als diferents volums de la col·lecció Alzira. Crónica del siglo XX i Alzira. Crónica del siglo XXI[1].

    Per les dades que coneixem estem en condicions d’afirmar que al llarg de la història han sigut moltes les vegades que ha nevat a Alzira igual que a altres viles i ciutats pròximes. Almenys tenim constància evident que va nevar els dies 17 i 18 de gener de 1543, el 22 de febrer de 1592, el 22 de desembre de 1594, el 3 de febrer de 1600, el 4 de febrer de 1603, els dies 28 i 29 d’abril de 1643, el 5 de desembre de 1842, en febrer de 1860 i els dies 28 i 29 de desembre de 1871. L’historiador i arxiver municipal Vicente Pelufo[2] dona compte de les de 1885 i 1888. Nosaltres tenim registrades la resta: una altra de finals del segle XX, concretament de l’any 1891, de dènou en el segle XX i de cinc en el segle actual.

 

1885

 

Pelufo Corts assenyala que els dies 14 i 16 de gener Alzira registrà copioses nevades que: “… destruyen todas la cosechas, hielan la mayor parte de la naranja y dejan en lamentable estado mucho arbolado y por consiguiente, propietarios y colonos viéronse  reducidos a situación deplorabilísima, y la clase jornalera sintió el acerado aguijón del hambre penetrar en sus cuerpos, y para que Alcira purase todo el cáliz de la amargura, en el mes de marzo aparece el cólera morbo asiático con todos sus horrores”. El diari El Mercantil Valenciano del 19 de gener deia: “De Alcira nos dicen que del estado de la naranja no se puede asegurar nada todavía, mientras unos la consideran perdida ya por completo, otros abrigan alguna esperanza de que se salve en parte. Difícil es si continúa el frio tan intenso que estamos sufriendo”. En molts carrers de la ciutat, igual que a València, la neu superà els vint-i-cinc centímetres.

 

1888

 

El citat Pelufo al mateix número de la revista ens diu: “Una copiosa nevada ocurrida el 30 de enero produjo incalculables perjuicios en los campos y heló la mayor parte de la naranja”. El diari Las Provincias del 31 de gener assenyalava: “Ayer continuó el mal tiempo. En las primeras horas de la mañana cayeron algunos ligerísimos copos de nieve. La noche se presentó con tendencias a mejorar si no cambia el viento. La temperatura experimentó un sensible descenso. A los días templados que últimamente hemos tenido, ha seguido un frío de verdadero invierno. En la parte norte de la provincia ha caído bastante nieve. También ha nevado desde Alcira a Játiva, extendiéndose el nevasco a una gran zona”. El mateix diari al dia següent[3] assenyalava:”Cesó la lluvia pero nos ha quedado un frío no acostumbrado en esta ciudad. Durante la noche de anteayer se helaron todos los charcos, agua de las tazas de las fuentes y pequeñas acequias que hay por los alrededores de Valencia. El termómetro llegó ayer a 3º bajo cero, temperatura excepcional. Las noticias que se van recibiendo de la Ribera son alarmantes. El nevasco del lunes (dia 30) ha producido daños de importancia en los naranjales. Los alcaldes de Carcagente y Alcira telegrafiaron ayer al señor gobernador participándole que se había perdido por completo la naranja y heladas también las hortalizas. El señor Polanco[4] transmitió al gobierno las desconsoladoras noticias participadas de Alcira y Carcagente”.

 

1891

 

El diumenge 18 de gener Alzira registrà una nova nevada. Eixe mateix dia a València es van registrar a les 9 del matí 4º sota zero i el riu Túria apunta el dia completament gelat. Dos dies després el diari Las Provincias informava: “Son considerables los daños causados en los campos. Nos dicen de Alcira que se ha helado por completo la naranja, y se teme igual fin para los árboles, con lo cual se agravaría enormemente la situación de los cosecheros. La destrucción del arbolado representaría la ruina para centenares de familias”[5].

 

1914

 

El 2 de gener, com a conseqüència de l’intens fred regnant va nevar sobre la nostra ciutat. El Diario de Valencia[6] deia: “Hace un frío insufrible, como hacía muchos años no se había notado” i com El Mercantil Valenciano es va fer ressó del despatx que va rebre el governador civil de la província de l’aleshores alcalde d’Alzira, Rodolfo Clari Lloret. Deia així: “Alcira, 2,11 m. Tengo el honor de comunicar a usía que nieva copiosamente desde las cuatro de la mañana, alcanzando la nieve un espesor de 25 centímetros. El pueblo está anonadado ante amenaza ruina de toda cosecha, incluso y principalmente la naranja”[7]. El mateix periòdic publicava poc després: “De una visita hecha ayer al término de Alcira hemos sacado la impresión de que las partidas que han sufrido algo son las de Vilella, Fracà y San Bernabeu, que son las más bajas y húmedas. En ellas el daño solo alcanza a una parte de la naranja, pero los árboles no han sufrido nada. En lo restante del término los daños son insignificantes, notándose que al subir hacia Játiva los efectos de la nevada aumentan gradualmente”[8].

 

1917

 

El 30 de desembre d’eixe any va nevar al terme municipal d’Alzira. Dos dies després el corresponsal a Alzira del diari El Mercantil Valenciano[9] assenyalava: “Hoy (31 de desembre) ha estado aquí nevando desde la diez y media de la mañana hasta las cuatro de la tarde. Puede decirse que  el problema de la naranja ha sido ya resuelto desde “las alturas” del poder atmosférico. Aquí cada día está más negro el problema del hambre y las cocinas ya no pueden funcionar por haberse agotado el dinero insignificante de los donativos. Ayer, el alcalde, presidiendo una comisión de mujeres, iba de casa en casa solicitando donativos para remediar las más perentorias necesidades. Aquí no queda más solución que emigrar”.

 

1933

 

Les baixes temperatures dels dies anteriors donaven a pensar. El 24 de gener comença a caure sobre la ciutat una gran nevada, la primera des de 1913 (en realitat primers de 1914), segons assenyalava Bernardo Fontana, corresponsal del diari Las Provincias a la ciutat[10]. Va causar gran estranyesa entre els veïns. Les nits del 25 i 26 la nevada es va repetir amb major intensitat. El cronista assenyalava: “Los tejados, árboles de los paseos públicos y montes cercanos están llenos de nieve, así como las naranjas, contrastando el verde azulado de sus hojas con la blancura del sólido elemento, que vistos desde una alta azotea, muestran un paisaje soberbio, aunque extraño a nuestra vista”. Eixa nevada que havia començat durant el matí del dimarts, dia 24, amb una lleugera pluja de flocs de neu, va romandre fins al capvespre sense aplegar a blanquejar les teulades. Durant la nit i ja a la matinada del dimecres 25 la nevada va ser més intensa. El fred havia sigut, no obstant, inferior al de les nits passades i el termòmetre del Cercle Alzireny, situat al desllunat de l’edifici, marcà un grau sota zero. La neu no va causar perjudicis al fruit daurat perquè va bufar el vent de ponent.

 

1935

 

El 31 de gener va caure sobre la ciutat i part del terme una lleugera nevada. Els dies previs una onada de fred es va estendre per tota la Península. El fred no va afectar la taronja per haver sigut ja recol·lectada la de les partides menys resguardades, però sí que va afectar l’arbratge. El corresponsal del diari Las Provincias deia: “Quedan aún por recolectar unas tres mil hanegadas de naranjos que por hallarse en partidas muy resguardadas del frío no han sufrido daño alguno la cosecha. Por disposición del ministro han sido paralizadas las faenas de recolección hasta nueva orden”[11].

 

L’11 de desembre d’eixe mateix any una fina capa de neu va cobrir les muntanyes de la Murta. L’endemà els habitants de la ciutat van patir les conseqüències de l’intens fred regnant. Així ho comptava en una concisa nota el corresponsal de Las Provincias a la ciutat: “Desde la noche del martes (dia 10) se ha intensificado el frío. En la mañana del miércoles apareció nieve en los cercanos montes de la Murta”[12].

 

1940

 

El 24 de gener, després de baixar considerablement les temperatures, la Murta va aparéixer coberta de neu.

 

1942

 

El 7 de gener, amb la baixada de les temperatures, nevà lleugerament sobre la ciutat en baixar notablement la temperatura. Les muntanyes de la Murta i la Casella aparegueren cobertes de neu. A primeres hores de la vesprada deixà de nevar, caient un lleuger plovisqueig que va beneficiar molt la collita de taronja, preservant-la de l’intens fred[13].

 

1944

 

Els dies 23 (durant tota la nit) i 24 (durant la matinada) de gener va nevar en la ciutat i el seu terme. El diari Levante del dia 26 afegia: “A primeras horas de la tarde comenzó a despejarse el cielo de nubes, llegando a lucir el sol sobre las 5,30 de la tarde. Reina una temperatura muy baja, si bien no sopla el viento de Levante que podría perjudicar mucho a la cosecha naranjera”[14].

 

1945

 

Novament en gener, un any després, ara el dia 13 nevà sobre la ciutat i el seu terme. Ho va fer pràcticament a tota la Comunitat Valenciana. D’esta manera es va fer ressò de la notícia un diari valencià: “En la zona de Játiva, Carcagente, Alcira hasta Algemesí inclusive, ha nevado también copiosamente en las primeras horas de la mañana, pero la nieve no ha llegado a cuajar a causa del fuerte viento y de la lluvia posterior que ha caído”[15].

 

1946

 

Per tercer any consecutiu, ara el 16 de gener, la neu va fer acte de presència en la ciutat. Uns dies després l’Ajuntament va ser convocat a una reunió pel Sindicato Vertical de Frutos y Productos Hortícolas per tal de tractar i prendre mesures amb motiu dels perjudicis causats a la taronja per les baixes temperatures d’eixes dates[16]. En una sessió posterior es va acordar que el tinent alcalde Ernesto Magraner acompanyara al Governador Civil de la província a Madrid per tal de gestionar ajudes per als agricultors de la localitat davant el Ministeri d’Agricultura per les passades gelades.

 

1947

 

I, novament, un any més i ja n’eren quatre seguits, la neu. Van ser tres les nevades que es van produir en gener. L’1 de febrer Bernardo Fontana[17], corresponsal en la ciutat del diari Las Provincias, corresponsal al mateix temps, cosa curiosa, del diari Levante, publicava a la pàgina 6 del diari degà: “Pasado el temporal de nieve que como el resto del litoral levantino hemos sufrido en esta comarca ribereña, es grato comunicar que, a pesar de tan rigurosa inclemencia atmosférica, no ha perjudicado hasta la fecha a la cosecha pendiente de naranja, si bien el arbolado ha sufrido desperfectos en sus ramas externas, a causa del peso de la nieve. Tal fenómeno ha sido, según los expertos debido a que apenas terminaron las nevadas sopló sin parar el viento de Poniente, el cual impidió que la temperatura bajara tanto como se temió pudiera ser. Con esta última, han sido tres las nevadas sufridas este año en el término sin que gracias a la Providencia tengamos que lamentar grandes daños en la cosecha naranjera”[18]. Va ser el quart any consecutiu en què va nevar a la ciutat.

 

1952

 

El 23 de gener les muntanyes de la Murta i la Casella aparegueren cobertes d’una lleugera capa de neu com a conseqüència del fred dels dies anteriors.

 

1954

 

El 6 de febrer, com a conseqüència de la intensa ona de fred que va patir la ciutat, bona part del terme municipal (entre elles els paratges de la Murta, la Casella i la Muntanyeta del Salvador) aparegué cobert de neu. Cridava poderosament l’atenció la cresta de la serra de les Agulles. Els carrers acumularen 20 centímetres de neu i els danys en l’agricultura van ser quantiosos[19]. La Junta Provincial de Treball destinà al municipi 600.000 pessetes per a fer front a l’atur com a conseqüència d’eixes gelades i l’1 de març el ple de l’Ajuntament va acordar que eixos diners es destinaren per a acometre les obres de terraplenat del braç mort del Xúquer, per l’acabament de la tercera fase del Camp de Deports, per a omplir el tancament del malecó des de l’eixida del riu Barxeta unint-lo al pont de la partida de Tulell, asfaltar l’espai comprés des del final del carrer Faustino Blasco fins al seu enllaç amb el pont sobre el Barxeta, asfaltar el carrer Xúquer des de l’edifici de Correus fins al seu enllaç amb la carretera de Corbera, entroncar els claveguerams al col·lector que s’estava construint sobre el Barxeta i finalitzar el clavegueram de la Muntanyeta fins al seu entroncament amb el barranc de les Passadores.

 

1956

 

A penes tenim notícies de la nevada d’este any. Va ser una nevada lleugera que tingué lloc, segons em va manifestar en el seu moment José Lliso Colomer, durant els primers dies de febrer com a conseqüència de l’intens fred regnant. Va ser un dit de neu en la majoria dels carrers i places de la ciutat. El riu Magre es va gelar a Llombai i per un article literari del recordat Soler i Estruch tenim també notícies del mal oratge que va fer aquells dies[20]. I és que com molt bé deia el reconegut escriptor riberenc: “Fins que no passe Sant Bali, no cantem victòria mai”.

 

1957

 

El 16 de gener un fred intens va envair la ciutat. Les muntanyes del terme municipal, especialment la Serra de les Agulles, la Casella i la Murta aparegueren cobertes d’una espessa capa de neu. Es registraren 1 grau sobre zero en la ciutat i 1 grau sota zero en el camp. L’activitat tarongera “se halla paralizada debido a que este año no hay cosecha prácticamente”[21].

 

1960

 

Els dies 11 i 12 de gener caigué sobre la ciutat i el seu terme una intensa nevada. Els paratges de la Casella, la Murta, la Muntanyeta del Salvador i Aigües Vives es cobriren de blanc. La neu aconseguí una grossària de 50 centímetres. Els efectes es deixaren vore després i ocasionaren danys en immobles, en magatzems –es va desplomar en massa el sostre del comerç de Bernardo Ferrer sense que afectara a ningú ja que, afortunadament, eixe dia els treballadors havien sol·licitat del propietari del comerç permís per a no treballar eixa vesprada, la teulada del Gran Teatre i la sostrada de l’atracció de cotxets de la Fira de Nadal- i en el camp. La ciutat estigué sense llum elèctrica i aigua potable. Els tècnics de Radio Alcira aconseguiren que l’emissora poguera funcionar immediatament al poder reposar la seua antena emissora. Com a conseqüència del temporal el dia 11 es va afonar el sostre de l’estació ferroviària a causa del pes de la neu que es va acumular. En eixe accident va perdre la vida el fogoner Tomás Andrés García i resultaren ferits els empleats del ferrocarril Ángel Talens Cortés, Enrique Jarque Fito i Ángel Espeso Jiménez que també va morir posteriorment[22]. El diari Las Provincias assenyalava: “Pese a los días soleados y ventosos la nieve continuó haciendo acto de presencia en buena parte del término municipal de Alcira. Ayer tarde, tras hacer el recorrido Alcira-Valencia por Alginet, se pudo comprobar que la población de Alcira es la más castigada por la nevada ya que en sus calles, tejados y campos continúa la blanca alfombra. Hasta Alginet queda nieve en muchos parajes, desapareciendo por completo desde esta población a Valencia”[23]. Tot i que el terme municipal va ser un dels més afectats pel temporal fins a eixe moment els danys en la taronja no eren considerables, tot i que existia preocupació entre els llauradors perquè no havia desaparegut totalment la neu dels camps i hi havia temor a una gelada que de produir-se seria molt perniciosa per al fruit.

 

1965

 

El 18 de febrer, al voltant de les 17:00 hores, començà a nevar dèbilment sobre la ciutat. Poc després ho va fer amb intensitat. El termòmetre marcà entre 1º i 2º sobre zero. La neu va quallar sobre les teulades de les vivendes i va arribar a una grossària d’entre 3 i 4 centímetres.

 

1983

 

El 12 de febrer, al voltant de les 6:30 hores, començà a nevar sobre la ciutat i el seu terme. Ho va fer durant pràcticament tot el dia. La neu va cobrir els carrers amb una capa que en alguns casos arribà als 10 centímetres de grossària. La pluja, el fred i la neu van ser intensos. La temperatura arriba els 5º sota zero i es produïren gelades que afectaren els tarongers en les partides de Les Basses, Fracà i Vilella. Eixe dia el governador civil, Eugenio Burriel, que  visità la ciutat, es va desplaçar a diferents espais. L’endemà la neu tornà a aparéixer encara que amb menor intensitat.

 

1992

 

     El 23 de gener la neu va fer acte d’aparició a la comarca encara que únicament quallà en el paratge de la Casella.

 

1999

 

El 14 de febrer la neu va fer present en les parts més elevades de la Murta i la Casella.

 

2001

 

El  15 de desembre, al voltant de les 12 del migdia la neu tornà a fer-se present en les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives. A penes va danyar els cítrics. Es tractà de la nevada més gran que ha patit la Comunitat Valenciana des de feia dihuit anys.

 

2005

 

L’1 de març, a conseqüència de l’onada de fred del dia anterior, la neu tornà a fer-se present en el terme municipal. Els flocs quallaren sobre els vehicles en la major part de places i carrers i cobriren la Murta, la Casella, Aigües Vives i la Muntanyeta del Salvador. Per sort es va fondre prompte per l’augment de les temperatures i l’eixida del sol.

 

2006

 

El 30 de gener la neu tornà a aparéixer novament a bona part del terme municipal. Va romandre durant unes hores a la Casella, la Murta i la Muntanyeta del Salvador. El diari Levante-EMV va publicar a l’endemà una curiosa fotografia on s’apreciava al costat del cabal del riu Xúquer baix del Pont de Ferro.

 

El 20 de desembre del mateix any el temporal de neu que afectà les comarques valencianes de l’interior es va fer present en el terme municipal, concretament a la Serra de les Agulles, en la rodalia de la Barraca d’Aigües Vives, a la Murta i a la Casella. A este últim paratge es van arribar a acumular fins a 15 centímetres de neu.

 

2009

 

El 8 de gener al voltant de les 14 hores la neu va fer acte de presència en les muntanyes d’Alzira. Molts veïns es desplaçaren fins a la Font del Garrofer a la Casella per disfrutar del paisatge. A les 18:30 h el termòmetre marcava a la ciutat 0 graus. La mínima del dia va ser, segons assenyalà Las Provincias[24], de -2,5º. Al sendemà, i a pesar de la remuntada de les temperatures, la Casella seguia coberta de neu.

 

2010

 

El 8 de gener, just el mateix dia, un any després, una ona de fred provocà l’aparició de la neu en diverses zones del terme municipal. Cap a les 6:30 hores els flocs de neu van caure sobre els carrers encara que la neu ja s’havia acumulat unes hores abans en les muntanyes alzirenyes que oferien una preciosa estampa “visible a varios kilómetros a la redonda”. La Murta i a Casella van apuntar el dia cobertes de neu i es mantingueren així al llarg del dia. Al matí la neu va quallar en la urbanització de Santa Maria de Bon Aire, molt prop de l’Hospital de la Ribera. Al voltant de les 11,30 la neu va caure copiosament a la Barraca d’Aigües Vives tot i que no va quallar. Els llauradors van témer per la collita pendent al camp. Cal assenyalar -així ho referia el diari Levante-EMV– la contractació per part del comerciant de la localitat Ricardo Camarasa d’un equip de 10 hòmens per a protegir del fred la seua explotació que es localitzava a la vall de la Casella[25]: “…tenía preparadas anoche un total de 1.200 candelas para que, en el caso de una brusca bajada de las temperaturas, estas fueran encendidas para mitigar los daños de la ola en la naranja”. En efecte, es van encendre un total de 700 candeles en baixar les temperatures i sembla que ajudaren a frenar el fred en la finca: “No hizo falta prenderlas todas. La brisa volvió a soplar y, junto al efecto de las candelas, una resina que al arder provoca un humo que ayuda a crear una atmósfera más cálida a la altura de los árboles, las temperaturas volvieron a subir cerca de cuatro grados”.

La matinada de l’11 de gener va nevar novament. L’aiguaneu va enfarinar la ciutat al voltant de les dos de la matinada.

 

Aureliano J. Lairón Pla / Revista Algetzira Xúquer

 

   [1] GINÉS LLORENS, F. (2013): Olas de aire frío y temporales de nieve en Castellón, Universitat Jaume I, 45 pp i LAIRÓN PLA, A. J. (2002-2013) Alzira.Crónica del siglo XX (1900-2000) i Alzira.Crónica del siglo XXI (2001-2012) editats per la Comissió de la Falla Pintor Teodor Andreu de la nostra ciutat.

[2] Pelufo Corts, Vicente, “Inundaciones, terremotos, pestes y otras calamidades que ha sufrido Alcira”, Xucar, 4, 1936.

[3] Las Provincias, 1 de febrer de 1888.

[4] Luís Polanco y Díaz Lavandero.

[5] Las Provincias, 20 de gener de 1891.

[6] Diario de Valencia, 3 de gener de 1914,

[7] El Mercantil Valenciano, 3 de gener de 1914.

[8] El Mercantil Valenciano, 4 de gener de 1914.

[9] El Mercantil Valenciano, 1 de gener de 1918.

[10] Las Provincias, 27 de gener de 1933, p. 7.

[11] Las Provincias, 2 de febrer de 1935, p. 7

[12] Las Provincias, 13 de desembre de 1935, p. 15

[13] Las Provincias, 10 de gener de 1942, p. 7.

[14] Levante, 26 de febrer de 1944, p. 5.

[15] Las Provincias, 14 de gener de de 1945, p. 4.

[16] AMA, Llibre d’Actes de la Comissió Municipal Permanent, sign. 11311/I, 16, f. 113 r.

[17] Bernardo Fontana Martínez (Alzira, 1904-Alzira, 1989). Va ser funcionari de l’Ajuntament d’Alzira entre 1923 i 1967. Abans de la Guerra Civil va ser corresponsal a la ciutat del Diario de Valencia i de Las Provincias i, en finalitzar la contesa de Las Provincias i de Levante.

[18] La crónica que havia publicat el dia abans, 31 de gener, a la pàgina 3 del diari del Movimiento era pràcticament idèntica.

[19] Carlos Gimeno Albelda, corresponsal a la veïna localitat de Carcaixent del  diari Levante donava compte el 7 de febrer de 1954 de com havia afectat el temporal al poble veí: “… ha nevado en proporciones desconocidas desde hace más de cincuenta años, ocasionando grandes perjuicios a la agricultura; además las labores del campo se han paralizado totalmente, llegando el paro a todos los hogares carcagentinos que, por unas causas u otras, viven de la agricultura”. Juan Bautista Benedito, corresponsal del mateix diari a la veïna població de Benimuslem dia el 9 de febrer: “Estamos viviendo los días de frío más intensos conocidos en esta comarca. En las noches comprendidas entre el 31 de enero y el 3 de febrero, el termómetro señaló cuatro grados y tres décimas bajo cero. Las fuertes heladas y el vendaval que precedió a estos días causaron verdaderos estragos a nuestra riqueza. Por último, para colmo de desdichas, ha nevado casi sin interrupción durante los días 3 y 4, cubriendo nuestro campo en una capa de nieve cuyo espesor medio es de unos veinte centímetros”.

[20] SOLER ESTRUCH, E , “Febrerillo loco en Carcagente”, Las Provincias, 8 de febrer de 1956, p. 11.

[21] Levante, 17 de gener de 1957, p. 9. Crònica de Bernardo Fontana.

[22] Levante, 12 de gener de 1960, p. 9. Crònica de Bernardo Fontana.

[23] Las Provincias, 14 de gener de 1960, p. 12.

[24] Las Provincias, edició de la Ribera, 9 i 10 de gener de 2009.

[25] Levante-EMV, edició de La Ribera, 9, 10 i 12 de gener de 2010.