No sé com començar les paraules que vullc dedicar a Julio amb el que vaig tindre, durant molts anys, una estreta relació des de que començà a fabricar campions en la seua masia particular alzirenya. Recorde que em portava un paper escrit a llapis o a boli els resultats dels seus alumnes en les distintes competicions. Ell em va ensenyar la nomenclatura característica d’este esport que era prou desconegut per a mi; arrancada, dos temps, total olímpic, les categories pel pes corporal…
Era un persona entranyable, alegre, simpàtica i extrovertida que es feia de voler. Mai oblidaré les voltes que em va agrair un xicotet favor que li vaig fer en una ocasió quan no disponia d’efectiu per a un viatge, crec que a Madrid, on participaven alguns dels seus atletes en una competició. Anys després encara m’ho recordava el bo de Julio que vivia amb la seua dona en el carrer Callao de l’Alquerieta.
Els éxits aconseguits pel Club Halterofília Alzira tots ho coneixen, però cal que els més joves coneguen també la qualitat humana d’este home d’origen manxec que sempre parlava en valencià. Mai he escoltat una mala paraula de cap dels seus alumnes ni de ningú que el coneguera fora del món de l’halterofília.
La seua insistència i sobre tot els seus èxits continus foren determinants perquè l’Ajuntament d’Alzira li fera una instal.lació adient al nivell nacional, europeu, mundial i olímpic al que havia encaramat l’halterofília alzirenya. El gimnàs que porta el seu nom ha acollit competicions de primer nivell; el seu llegat esportiu és insuperable, increible, diria jo, en fer-ho possible una persona tan humil i popular al que no oblidaré mai. Sens dubte tot un exemple a seguir, el de Julián Perea, per a les noves generacions d’esportistes alzirenys.
Adéu amic i gràcies per tot el que ens has donat i deixat al teu poble adoptiu.
Xavier Espanya / Riberaexpress
