“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.
Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).
PARAULES VELLES, PARAULES NOVES
Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.
Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys.
Blindar (com a ‘clàusula d’obligat compliment d’un contracte’)
El verb blindar, en principi, només tenia el significat de
| ‘cobrir (una embarcació, una bateria, un tanc, una caixa de cabals, un local), amb planxes de ferro o d’acer, o amb una capa de formigó o d’un altre material resistent, per a protegir-los’, “Molts vehicles de l’exèrcit són blindats”. Però, posteriorment, també s’ha considerat normatiu blindar com a ‘posar (en un contracte laboral) alguna clàusula que garantisca una indemnització molt superior a la normal en cas de rescissió de contracte’, “M’han fet contracte blindat fins que em jubile, i amb un augment del 10% del sou”. |
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la segona accepció en el Diccionari normatiu valencià.
Han emprat el verb blindar, com a ‘protecció i garantia de contracte’, Josep Franco, Joan Borja, Santi Vallés, Adolf Beltran, Joaquim González Caturla, Carles Cortés, Enric Nomdedeu, Paco Romeu i Josep Lacreu, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Enxís
La veu enxís fa referència a ‘acció o efecte d’enxisar’, verb que, al seu torn, significa ‘embruixar’, ‘captivar (a algú) per un atractiu poderós’. Enxís també significa ‘embruixament’, “Un enxís la va convertir en animal”; també, ‘allò que atrau d’una persona o cosa, “Una persona plena d’enxisos”, “L’enxís del paisatge nevat”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable enxís en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat el terme enxís Josep Bernat i Baldoví, Joan Baptista Valls, Vicent Tomàs Martí, Abelard Saragossà i Josep Lacreu, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Metja
La forma metja, femení de metge, és ‘dona titulada en Medicina i que exercix la professió mèdica’, “La metja de capçalera m’ha receptat unes píndoles per a dormir”. Té els sinònims la metge i metgessa.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat com a normativa la forma metja en el Diccionari normatiu valencià.
Han emprat la forma metja Bernat Capó, Arantxa Sentandreu com a topònim, “Casa de la Metja”, Jesús Bernat Agut, com a topònim, “Alqueria de la Metja”, i Josep Lacreu, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Perxó
El vocable perxó significa ‘estiró fort, brusc, violent’, “El gos pegà un perxó a la corretja i es va escapar”. També té el sentit de ‘perxa, barra llarga’, “L’agarrà de la monyica i en un perxó el tirà a terra”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable perxó en el Diccionari normatiu valencià.
Rastrera
Una rastrera és ‘línia que formen diverses persones o coses col·locades l’una al costat o darrere de l’altra’, “Hi havia una rastrera de xiquets fent cua per a entrar a la piscina”, “Deixa els caixons en rastrera a la vora del camí”. Té els sinònims renglera i filera.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs la veu rastrera en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat la veu rastrera Josep Maria Cabrera, Xavier Casp, Josep Nebot, Francesc Gisbert, Àlan Greus, Josep Lacreu, Leo Climent i Jordi Colomina, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Leo Giménez / Lingüista
