La Confederació i la Generalitat tenen la paraula sobre el Casella / Xavier Espanya

0
145

Els dos experts hidràulics Joan Marco i Vicent Bellver deixaren ahir ben clar al saló de sessions de l’Ajuntament que la problemàtica d’inundabilitat que genera el barranc de la Casella per a la ciutat d’Alzira, davant seu estretament en el pont de Xàtiva i rodalies son competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Generalitat pel seu elevat cost econòmic.

Marco i Bellver asseguraren que l’antiga Illa del Xúquer «està ben protegida» de les avingudes del Devastador i en canvi «té una protecció zero» respecte als desbordaments del Casella que en un periode de retorn de 100 anys es capaç d’acumular cabals de fins a 415 m3/s, en recollir també les aigües del barrc de l’Estret al terme alzireny.

Les accions per evitar el seu desbordament passen per l’ampliació del llit especialment pel que fa al pont de Xàtiva, al que qualificaren com «vertader coll de botella» i el tram següent limitat a l’esquerra pel molí de Montagud i algunes naus industrials, mentre a la dreta es troba la CV-50. Esta zona del Casella que apenes compta amb 14,5 metres d’ampliària podria eixamplar-se «per abastar entre els 20 i els 25 metres», fet que ajudaria a que les aigües desembocaren sense problemes en el Xúquer. El llit del Casella també requerix que es rebaixe la seua cota en alguns trams sobre tot en la confluència amb el canal de les Basses per tal d’incrementar el seu cabal.

A l’eixida d’Alzira en direcció a Carcaixent per la CV-41 els experts proposen la conselleria la construcció d’una rotonda que enllaçe esta carretera amb la CV-50.

Estes ampliacions ajudarien a que el canal Interceptor dels barrancs Estrelles, Fosc, Gracia Maria i Arena puga abocar les aigües pluvials al Casella sense el condicionament actual, en el que cal tancar les seues comportes quan el barranc passa ple per este tram.

Els tècnics considere positiu el paper de l’actual canal de les Basses per evitar les inundacions en esta barriada, però deixen ben clar que sols seria útil durant 10 anys de retorn, sino s’amplia el llit del Casella.

La problemàtica de l’Estret i del Casella bé donada perqué a La Barraca d’Aigües Vives i a les muntanyes pròximes a Alzira es produixen «les pluges més torrencials i importants d’Espanya» al llarg de l’any preferentment en l’estació de la tardor encara que últimament s’han produït també a l’hivern.

Per tant l’equip de govern local, la corporació municipal, els partits polítics, les associacions veïnals i la societat alzirenya en general tenen que ser especialment reivindicatives al respecte per tal que la capital de la comarca quede protegida, el més prompte possible, dels més que probables desbordaments del Casella.

Lamentablement s’han fet molts desficacis urbanístics en la ciutat ampliant el nucli urbà i els polígons industrials sense tindre en compte els nombrosos barrancs que la travessaven en estar atrapada entre les muntanyes i el riu Xúquer. Un clar exemple és el barri de les Basses, una zona amb grans bassals d’aigua en la dècada dels 60, convertida en finques i carrers sense eixida cap el Casella en estar taponada per la CV-50. Les pluges d’apenes 40 l/m2 convertien, sovint la barriada en una piscina. El canal l’ha lliurat els dos últims anys de les inundacions però esta zona i la de l’Alquenència, Venécia i Nova Alzira, també fàcilment inundables per la negligència humana, requerixen les actuacions apuntades pels experts per tal de no patir més l’entrada de les aigües als seus negocis i vivendes. Inundabilitat que podria afectar a la resta de barris amb nivells de fins a 1,5 metres amb un Casella completament desbordat per alguna de les fotíssimes tempestes que davant el canvi climàtic, abunden cada vegada més.

Xavier Espanya / Riberaexpress