Paraules velles, paraules noves (104) / Leo Giménez

0
98

Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

 Afondar

 

El verb afondar té els mateixos sentits que afonar, ‘fer anar cap al fons’, ‘fer penetrar profundament (una cosa) dins d’una altra’, i algun més. El Diccionari normatiu valencià (DNV) registra els dos verbs com a sinònims (afondar remet a afonar), però en algunes parts valencianoparlants, afondar té el significat de ‘fer més fondo’, ‘aprofundir’, ‘profunditzar’, “Afonda el clot un pam”, “Hem d’afondar eixe tema i deixar-ho tot més clar”, “Han afondat el pou i ara trau més aigua”. Eixe sentit, de ‘fer més profunda (alguna cosa)’, és la diferència parcial entre les paraules afonar i afondar. El Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana (RACV) distingixen amb més precisió els significats parcialment diferents dels dos verbs.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua inclou afondar en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat el verb afondar l’autor anònim o autors anònims del Manual de Consells de Gandia (1541), Pasqual Martínez i Garcia, José Escrig, Joaquim Martí Gadea, Enric Cardona, Joaquim Marí Mestre i Felip Gumbau, entre altres, com informa Corpus Informatitzat del Valencià

 

Afondir

 

El verb afondir és ‘fer més fondo, més profund’. I també ‘introduir-se cap al fons’, “Cal afondir, fins a trobar el fort de la roca”, “Seguirem afondint, a vore si trobem aigua, per fi”.

 L’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega el verb afondir en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

 Engrunsadora

 

La veu engrunsadora significa ‘cadira o un altre tipus de seient que penja de dos cordes o cadenes fortament fixades a una biga, un travesser o un cimal, que s’usa per a engrunsar-se’, “Mireu, el meu iaio ha fet una engrunsadora lligada a un cimal de la figuera”. En castellà, columpio. Un balancí, a on ens podem assentar i balancejar-nos (en castellà, mecedora) també fa d’engrunsadora, “Este balancí és una bona engrunsadora”. El verb engrunsar i el substantiu engrunsadora, més propis o més usuals en la parla valenciana, amb entrada principal en el Diccionari normatiu valencià (DNV), tenen els sinònims engronsar i engronsadora, respectivament, i també els geosinònims gronxar i gronxador.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua recull engrunsadora en el Diccionari normatiu valencià. Tenen registrat també este vocable el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari general (Ferrer Pastor) i el Diccionari de la llengua valenciana (RACV). Han emprat la veu engronsadora Maria Beneyto, Martí Domínguez i Barberà, Miquel Martínez, Julián Arribas, Adela Ruiz Sancho, Maria Luisa Hernández i Miquel Nadal, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Ponteig

 

El substantiu ponteig significa ‘acció o efecte de pontejar’, “Has fet un ponteig, botant-te l’encarregat i anant directament a l’amo”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable ponteig en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una veu normativa.

 

Runós

 

L’adjectiu runós/runosa significa ‘que és (una persona) molt bruta i descuidada, que no li molesta la brutícia o no es preocupa massa ni de netejar-se ni de netejar les coses que l’envolten’, “Adolfet és un xic descuidat, sempre va brut, runós, desastrat”; ‘que conté runa’, “Sempre tens l’habitació bruta, ben runosa”.

 

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega l’adjectiu runós en el Diccionari normatiu valencià. Tenen registrat també este vocable el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat l’adjectiu runós/runosa Enric Puchol, Alfred Sendín, Jesús Morente Borràs, Ismael Rosselló, Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, Ferran Torrent, Josep Lluís Seguí, Damià Mollà, Eduard Mira, Josep Franco, Jordi Colomina, Adela Ruiz Sancho i Maurici Belmonte, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

 Leo Giménez / Lingüista