Paraules velles, paraules noves (103) / Leo Giménez

0
34

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

 

Al buit

 

La locució al buit, a banda d’altres sentits, significa ‘amb eliminació total de l’aire de l’interior d’un envàs’, ‘una manera d’envasar, sense aire’, “Este producte està envasat al buit”.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta locució, en el sentit referit, en el Diccionari normatiu valencià.

 

Mantinença

 

El terme mantinença significa manutenció, ‘donar (a algú) els mitjans necessaris per a viure, especialment els aliments que li calguen’, “Ell es va encarregar de la mantinença de les dos germanes fins que es feren majors’.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat esta paraula en el Diccionari normatiu valencià. També registren este vocable el Diccionari valencià  (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat el vocable mantinença Enric Valor, Eugeni S. Reig i Emili Casanova, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Pilates

El vocable pilates fa referència a ‘mètode d’entrenament físic, ideat pel fisioterapeuta alemany Joseph Pilates, que consistix en un conjunt d’exercicis suaus que combinen força, resistència i flexibilitat, destinats a enfortir i estirar els músculs sense augmentar-ne el volum’.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs esta veu en el Diccionari normatiu valencià.

Han emprat la paraula pilates Núria Roca, Jovi Lozano, Francesc Bodí, Vicent Borràs, Joan Baptista Durà i Vicent Marco, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Pontejar

 

El verb pontejar significa, en un sentit físic, ‘fer un pont en un circuit elèctric’, “Han pontejat el comandament i s’han endut l’auto”. En un sentit figurat, pontejar és ‘botar-se l’orde jeràrquic i recórrer a una instància superior per a resoldre un assumpte’, “Has pontejat el cap del departament i t’has dirigit directament al secretari municipal. No està molt bé això”.

 

 

l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. També registren el verb pontejar, amb diferents significats, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

 

 

Runa

 

El vocable runa fa referència a ‘conjunt de materials provinents d’una demolició’, ‘rebutjos propis d’una pedrera o d’una mina’, ‘material pedregós d’un tarter’, ‘brossa arrastrada per la revinguda d’un riu o d’un torrent, pel mar’. En la parla valenciana també té el significat de ‘brutícia, especialment l’adherida a la pell o als vestits’, “Vas ple de runa, tira la roba a llavar i dutxat de seguida”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià.

Registren també la veu runa, en el sentit de ‘brutea’, el Diccionari valencià  (GV-IIFV-Bromera- Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat runa, com a ‘brutesa’, Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés, Joan Francesc Mira, Jordi Colomina, Maurici Belmonte i Toni Cucarella, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez / Lingüista