Indignació! en l’assemblea de la SMA / Opinió: Paco Masià

0
519

L’assemblea de la Societat Musical d’Alzira celebrada el passat 24 d’octubre va ser la més nombrosa que he conegut i sóc soci des de l’any 2006. Però no sols va ser la «més» en qüestió de nombre de persones assistents, va ser la més en moltes altres coses, com per exemple en vergonya per als i les assistents per la quantitat de barrabassades que es van dur a terme per part dels organitzadors de l’assemblea, així com els mètodes utilitzats en diferents sentits.

Quan vam arribar a l’entrada del Gran Teatre que va ser el lloc triat per a la celebració
(per qüestions del COVID segons van informar) ens vam trobar que estaven prohibint
l’entrada als mitjans de comunicació local tal com Riberaexpress i Totalzira i de seguida ens trobem que a la porta hi havia control per a identificar-se com a la frontera fa molts anys enrere, ah! i amb guardes jurats. Què esperaven que anava a passar per a llogar a aquest servei? Si total anàvem a sentir un sermó que se’l creuen ben pocs i al final elegir la candidatura que es presentava tal com està previst tots els anys. No hi havia res de nou, o sí?

Potser el que passava és que era voxpopuli que hi havia una majoria de gent que no volia la continuïtat dels directius titulars fins aleshores, president inclòs. A cas, però, això podia ser motiu de totes eixes mesures que no s’havien utilitzat mai? A cas no estem, per sort, ja fa temps en democràcia i els càrrecs han d’estar a disposició de l’assemblea en tot moment? No anàvem a celebrar unes votacions ordinàries igual que tots els anys? Què passava doncs? A què hi havia por per a tindre la necessitat de portar servei de guardes jurats?
De tot allò que va passar en eixa assemblea el que més em preocupa són els conceptes i
els mètodes empleats, però no en el que he esmentat abans, sinó en com es va procedir a proclamar la candidatura que anava a prendre possessió dels càrrecs a renovar. Els i les sòcies presents en dret a vot no poguérem exercir el nostre dret a vot tal com diuen els estatuts de la SMA, malgrat la meua reclamació a la mesa i amb la pronunciació de
l’assessor que hi havia en la mesa en que s’havia de produir tal com figura en els estatuts, que no és ni més ni menys que amb paperetes i urna. I no sols és que ho diuen els estatuts, sinó que no pot ser d’altra manera quan s’elegeixen noms de persones. El vot secret quan es tracta d’elecció de persones és l’únic que pot ser lliure i democràtic.

Però la meua indignació va molt més enllà encara. En eixa assemblea hi havien persones
que coneixen tot el que jo he dit, si més no, com jo, (gent lletrada, de titulació
universitària, exregidors de l’Ajuntament d’Alzira, membres de distintes associacions i
entitats diverses, membres de partits polítics) i van optar pel silenci la majoria d’ells i
elles. I altres tiraren pel dret anunciant-se com a lletrats i dient la ximpleria de que com
que sols hi havia una candidatura podíem acceptar-la i no calia votar. Dues intervencions
en eixe sentit per part de persones que podien haver exigit el compliment dels estatuts,
feren tot el contrari, proposar que a mà alçada decidirem acceptar la llista presentada.
Sí, així fou. La candidatura no es va votar. Ens llevaren el dret a votar-la i per la qual
cosa mai sabrem el recolzament que haguera tingut aquesta per part de l’assemblea que
és la sobirana.

És la segona vegada que demane en una assemblea el vot secret quan es tracta de
candidatures on van escrits el nom de dones i homes. És la segona vegada que m’ho
neguen. Per què els que saben, al menys com jo, el mal que fa això no es van pronunciar?
Ens dona tot igual? Encara no saben que votar a mà alçada condiciona el vot? Doncs això, ja sabeu perquè les coses funcionen com funcionen, no hi ha més.
Demane des d’ací, a hores d’ara, que la propera assemblea hi haja paperetes i urna. Per
higiene democràtica. Per favor!

Paco Masià
Músic de la banda simfònica de la SMA