Adrián Maseres (Alzira FS): «Em queda molt per aprendre»

0
184
Maseres era el passat dissabte el jugador més feliç del món

Adrián Maseres (Carcaixent, 13-7-2005) no ha parat de rebre felicitacions des que finalitzà el que, a bon segur, serà històric per a este jove guardameta de 16 anys, l’encontre del passat dissabte al Palau d’Esports d’Alzira contra el Peñíscola FS amb victòria local per 2 a 1.

L’heroi i principal artífex del meritori triomf de l’Alzira FS, va rebre a la mateixa canxa l’ovació del públic, el reconeiximent dels seus companys que l’abraçaren i l’envoltaren, «Maseres un partidàs, t’ho mereixes» i fins i tot la felicitació dels desesperats i resignats rivals que li digueren «bon partit xaval». Com un torero que talla orelles i cua, donà la volta a la canxa aplaudint al públic i sent ovacionat al mateix temps, rendits els espectadors davant la seua brutal actuació. No recorda la xifra però a bon segur que desvià una trentena de xuts al llarg dels 40 minuts. Els parabens s’han allargat durant la setmana, via whatsapp i fins i tot els companys de l’institut i també un professor de l’IES de Guadassuar on estudia un mòdul de grau mitjà de Tècnic Guia de Medi Ambient. Ara bé ell preferix ser «bomber o professor d’Educació Física».

De ben menut era ja «un xiquet obert i molt actiu» segons recorden en el col.legi Francesc Pons i pel que fa al món de l’esport, s’inicià jugant a tenis, «era prou bó» diu Adrián, encara que els amics l’arrossegaren cap al futbol sala. La temporada pasada jugà en el cadet del Futsacar carcaixentí i este estiu el cridà l’entrenador de l’Alzira FS; «era impossible dir-li que no a Braulio Correal perquè em proposà jugar en el Juvenil i en el Sub-23, a més d’entrenar amb l’equip de 2ª Divisió, al temps que em manifestà que confiava en mi» confesa este adolescent de 1,74 metres d’altura. I afegix «la temporada pasada acodia a la grada del Palau com espectador i clar això d’estar ara en la canxa junt als meus ídols…». El tècnic alzireny, que necessitava un tercer guardameta, ha vist en ell «un bon xoc en els peus, una bona incorporació en atac cada vegada que bloca el baló, a més d’una execel.lent ubicació davall els pals».

En pretemporada només disputà uns minuts en la victòria del Family Cash contra el Cartagena de la 1ª Divisió i quan el passat dimarts va ser expulsat Nacho Serra en El Ejido, «vaig pensar ara me toca a mi i al dissabte contra el Peñíscola també».

Que siga el que Deu vullga

Una hora abans de l’encontra contra el potent conjunt castellonenc, segon en la classificació, reconeixia estar «prou nerviós», però «els companys me donaren tota la confiança en els vestidors i jo en el moment d’eixir a la canxa vaig pensar que siga el que Deu vullga». I sembla que de seguida li arribà la inspiració divina perquè va fer dos parades de mèrit en els primers minuts de l’encontre; «si pare els primers xuts m’en puge sempre, me motive molt, soc molt competitiu» assegura el joveníssim guardameta, que reconeix que «la magnífica defensa que feia tot l’equip i l’afició animant tot el rato m’ajudaren motíssim». Avançada la segona part i fruit del gran esforç que estava fent el Gat de Carcaixent va patir una rampa, «ho vaig passar molt mal el bessó de la cama m’havia pujat i no havia manera de que baixara», va ser sustituït pel porter de l’equip  sub 23, Sergio Brotons, però al cap d’un minut ja estava de nou davall els pals «em donava el mateix si després em quedara dos mesos sense jugar, jo el que volia era continuar parant i ajudant a l’equip».

I amb el xiulit final el Palau explotà d’alegria i satisfacció amb un xiquet com a protagonista del partit, però com diu ell «amb els peus a terra», perquè «la victòria és de tot l’equip» i també de l’afició «uf és impresionant tindre un miler d’espectadors animante a casa, és com si foren un jugador més«, explica sense poder ocultar que «vaig ser molt feliç el dissabte en sumar tres punts».

He vingut a formar-me i a aprendre de Nacho i Porky 

Té ben clar que la pròxima jornada tornarà Nacho Serra contra el Ferrol; «soc conscient que tinc que entrenar moltíssim i aprendre molt de Nacho i de Porky, sé que he vingut a donar-ho tot i a formar-me per poder ser un jugador d’èlit, em queda molt per aprendre». Ara bé aprofità l’oportunitat que lidonà el seu valedor Braulio i intentarà aprofitar les que puguen vindre, per això es mostra «disposat a sacrificar-me al màxim, entrene cinc dies a la setmana i hi han caps de setmana que jugue dos partits».

Preguntat per la seua principal virtut, es queda pensant i finalment contesta, «és molt difícil que me marquen amb tirs exteriors», poden donar fe els jugadors del Peñíscola que en la segona part el someteren a un autèntic bombardeig des de tots els llocs de la pista i que es trobaren a un autèntic felí que arribava a tots els angles de la porteria.

La seua portentosa actuació no és fruit de la casualitat, té molts arguments per arribar a ser un excel.lent guardameta de futbol sala, sobre tot si no perd la seua humilitat actual «encara em queda molt per aprendre» assegura Adrián Maseres la revelació de la última jornada de la 2ª divisió nacional de futbol sala.

Riberaexpress