Tous: Una història inacabable / Xavier Sierra

0
146

Amb l’ajuda inestimable dels partits que es tornen el poder, la mes que deplorable administració de justícia, la incompetència dels funcionaris intervinents en el cas, la gola pels diners per a satisfer les magarrufes i prebendes del poder, anem arribant a noves metes i records, trenta nou anys després de l’ensorrament de la presa de Tous. El cas Tous es el segon de mes durada de la justícia espanyola, pot ser el Barcelona Traction serà el primer.

Però si li afegim els demandes dels préstecs, som el número u. No tenen vergonya ni la coneixen,

Este any ha hagut una cosa que trenca la insipidesa de parlar sempre del mateix: À Punt ha fet un reportatge aclaridor, fresc i amb un contingut interesant.

Aclaridor, a pesar del tot el que es sap hi havia zones fosques en el cas Tous, el reportatge ha aclarit moltes coses. La primera es el perquè el PSOE era tan bel·ligerant, quant no tenia res que vore: Jesús Gonzalez Marín -encarregat del manteniment de la presa- ho explica molt clar al senyalar que el Govern que ix li endossà el cas al que entra i, com que els dirigents no estem en la política mal-pensen de que som dels contraris: peperos. Res mes lluny de la realitat, sols volíem que se’ns indemnitzara pels danys provocats per una presa mal dissenyada i mal mantinguda.

Als anys 82 del segle XX, el PSOE era el partit hegemònic a la comarca damnificada, hui es residual en molts pobles. El PP que entra en el joc fent militant a u del directius va fer un intent de solucionar el tema però d’una manera tramposa. M’explique en les negociacions per donar-li una solució extrajudicial, el punt de partida nostre era: acceptem un decret pactat amb una “conditio sine qua non”, que es condonen tots els préstecs, el que acceptaren tant el Delegat de Govern com el Secretari. De fet, a mi m’enviaren una carta condonant-me’l. En cas contrari teníem decidit arribar fins al final. Es clar que no han complit. Jo faig una pregunta pública: mates a una persona i prescriu l’acció, perquè amb els préstecs que son conseqüència del ensorrament de la presa de Tous, no prescriuen?.

Tornant al reportatge d’À Punt, en ell González Marín va intentar justificar la seua actuació, dient que no es podia fer res. Doncs no, podia no haver incomplit la Instrucció General de Grans Preses, en mantindre el generador de llum en les comportes i així, quant se’n anà la llum per la tronada, tindria una segon font per accionar les comportes i no s’hauria ensorrat la presa i, a demés deixar la presa sense vigilància per la nit va ser una temeritat. Els seus superiors també deurien de haver-se condemnat. I no, no varen ploure 1.000 litres, els enginyers de Delf Hidraulic evidenciaren que al pluviòmetre, a mes de l’aigua de pluja, entrava la que desbordava dels canals de la teulada.

Una darrera observació, històrica la fanfarronada de l’actual enginyer de la presa dia: la riada de 1982 no le hubiese hecho ni cosquillas a esta presa.

No hi haurà pau mentre als damnificats els embarguen les seues cases i continuen les demandes.

Xavier Sierra Parra

 Tardor 2021