Descobrixen una muralla que envoltava Cullera al segle XVI

0
105

Les excavacions del Passeig Doctor Alemany confirmen l´existència d´una muralla que envoltava la ciutat al segle XVI

Les restes de la fortificació, que va ser construïda per a protegir
la vila després d´un dur atac pirata, es troben en molt bon estat

Les excavacions que s’estan realitzant en el Passeig Doctor Alemany, dins del projecte de reurbanització del carrer per a fer-la per als vianants, estan donant molt bons resultats a nivell històricarqueològic.
En primer lloc, els treballs confirmen les dades que es tenien prèviament de diverses fonts històriques – com és el cas d’un pla topogràfic de Cullera de l’any 1864 – que la ciutat estava envoltada per una muralla.

La troballa s’ha produït en la zona entre el Passeig Doctor Alemany i el carrer Sant Marta. L’equip d’arqueòlegs ha trobat, a més del traçat de la muralla que discorria pel passeig, la porta d’accés al carrer Sant Marta. “Es tracta d’una de les set portes torre que, segons les fonts històriques, circumdarien la ciutat a partir de mediats del segle XVI, que és quan es construeix aquesta muralla” ha explicat l’arqueòloga del projecte, Lourdes López.

“En concret el mur es va construir entre 1553 i 1556 després d’un atac pirata
molt dur que va haver-hi a la ciutat, i en un moment en què la pressió dels corsaris i de la pirateria en les poblacions de la costa d’aquesta zona de la península ibèrica era molt forta. Era necessari fortificar les ciutats i protegir-se de la millor manera que pogueren” ha afegit Lourdes.
Les excavacions han permés trobar al voltant de 8 metres del traçat de la muralla, la fàbrica de la qual és de mampostería de calç i cantos de pedra.
“Ens hem portat una sorpresa no per la troballa en si, que l’esperàvem, sinó pel bon estat de conservació en què es troba la muralla”, ha afirmat per la seua part l’arqueòleg municipal Kike Gandia.
S’ha trobat també una séquia que discorria paral·lela a la muralla. “El canal té origen medieval però va estar en ús també fins al segle XIX, ja que de la muralla cap a fora tots els terrenys eren de cultiu i arrossars”, ha exposat l’arqueòloga Lourdes López.

La séquia es troba en un estat de conservació excel·lent i en un dels seus laterals manté una paret amb revestiment de grans pedres i de morter.
“També tenim bones notícies en el cas de la séquia, ja que es troba en bastant bon estat de conservació i no està molt afectada per rases, instal·lacions o moviments de terra contemporanis”, ha assegurat Kike Gandia.
A més, en la zona de la porta, en la mateixa orientació del carrer Sant Marta, s’ha trobat una canalització amb una coberta de llosetes de pedra que baixaria pel carrer Sant Marta cap a la séquia i que també es troba molt ben conservada.

Cal assenyalar que en aquests moments els tècnics estan excavant nivells bastant recents que tenen a veure amb el moment de destrucció de la muralla a mitjan segle XIX. “Les troballes són quasi tot materials del segle XIX i del XVII, especialment ceràmica i algunes peces de metall i d’os” ha assenyalat Lourdes López.
Tant el traçat de la muralla, com la porta torre del carrer Sant Marta, com la séquia, podran ser contemplades a través d’una finestra arqueològica quan finalitze el projecte de reurbanització del Passeig Doctor Alemany.

La serra de Corbera és una alineació muntanyenca de cims aguts i escairats, emplaçada en el sud-est de la província de València, entorn de la ribera del Xúquer, comprenent una extensió d’uns 20 quilòmetres, entre els municipis d’Alzira a Tavernes de la Valldigna. La serralada pertany al nucli meridional del sistema Ibèric, en l’arc mediterrani, on només les arrels de la serra prenen contacte amb part del Portixol de Valldigna, en els contraforts de la serra del Bou. El seu pic més alt és el de la Ratlla, de 635 m i està situat en el terme municipal de Llaurí.