Paraules velles, paraules noves (98) / Leo Giménez

0
73

Anar (anar-se’n) per les travesses

Anar per les travesses és una locució verbal que significa ‘obrar astutament i amb poca lleialtat’, “Albert no és massa de fiar, sempre va per les travesses”. I anar-se’n per les travesses és ‘desviar un tema intencionadament’, “Ves al gra, i no te’n vages per les travesses”, “Contesta lo que t’he preguntat i no te’n vagues per les travesses”. ‘L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta expressió en el Diccionari normatiu valencià.

 Baquinada

La veu baquinada significa ‘caiguda violenta’; paraula derivada de bac, com bacada i baquetada. “Anava corrent, ha entropessat i ha caigut una bona baquinada. És un vocable molt genuí de la nostra parla, que s’empra molt en el llenguatge col·loquial i menys en el literari, encara que sí que apareix en obres d’Enric Valor, Enric Lluch, Toni Cucarella, Vicent Ortega, Joaquim Martí Mestre, Heike van Lawick i altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià. L’equivalent en castellà seria batacazo. És una veu normativa, registrada en el  Diccionari normatiu valencià. També el recullen el Diccionari valencià (GVA-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

 Estiró

El terme estiró significa ‘acció o efecte d’estirar’, “El gos pegà un estiró tan fort a la corretja que quasi em feu caure”, ‘creiximent ràpid’, “El xiquet ha pegat un estiró i s’ha fet com son pare d’alt”. També té el sentit de ‘robatori amb violència que consistix a arrancar a la víctima allò que el delinqüent vol emportar-se, generalment una bossa de mà’, “Li van robar el collar d’un estiró”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta paraula en els sentits descrits en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari general, de Francesc Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Eugeni S. Reig també l’arreplega en El valencià de sempre i anteriorment en Valencià en perill d’extinció. Han emprat la veu estiró en els seus textos José Escrig, Joaquim Amo, Francesc Martínez i Martínez, Jordi Valor i Serra, Vicent Andrés Estellés, Alfred Ayza, Pep Castellano, Manel Joan i Arinyó, Teresa Broseta, Josep Palomero, Rafa Gomar, Joan Olivares, Manel Alonso, Santi Vallés, Jordi Colomina i Àngels Moreno, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Gorro

El vocable gorro significa ‘peça de vestir feta de tela, pell o atres materials, sense visera i de poca alçada, que s’utilitza per a cobrir el cap”. Esta paraula ha sigut registrada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. És, per tant, una veu normativa. La té arreplegada també el Diccionari català-valencià-valencià, el  Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, registra el nom gorro com a ‘peça de vestir que cobreix i abriga el cap, generalment de tela o de punt, amb forma arrodonida i sense visera (a diferència d’una gorra)’, amb les indicacions ‘ús general’, i ‘no recollit al DIEC’. Han usat la forma gorro Joaquim Aierdi i Josep Maria Cabrera, Josep Gallego Vicente, Enric Duran i Tortajada, Alexandre Agulló i Guerra, Adela Ruiz Sancho, Jordi Colomina, Rafael Escolar, Lucrecia de Borja i Bairén, Vicenta Llorca, Vicent Marco i Guillem Llera, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Imaginari

La paraula imaginari significa tradicionalment ‘que no existix sinó en la imaginació’, “Un personatge imaginari és Superman”, “Els déus són personatges imaginaris’, però en els últims temps també el sentit de ‘conjunt d’imatges i estereotips propis d’un grup social’, “L’imaginari social sol mantindre els valors més tradicionals’, “Les comunitats educatives són un lloc privilegiat per a construir un imaginari col·lectiu de no-violència, des de la teoria i la pràctica diària”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua registra esta veu en el Diccionari normatiu valencià amb el significat tradicional, però també en el sentit més modern, descrit ací.

Han emprat la veu imaginari en el sentit de ‘pensament col·lectiu’ Vicent Josep Escartí, Josep Lacreu, Imma Navarro, Imma Cerdà, Tobies Grimaltos, Dèlia Amorós Pinós, Voro Torrijos, Vicenta Tena, Rafael Roca, Eduard Ferrando, Susana Pardines, Agustí Colomer, Rafael Company, Vicent Franch, Joaquim Espinós, Ferran Torrent, Gemma Lluch, Ferran Argilés, Toni Mollà, Josep Piera, Adolf Beltran, Toni Cucarella, Joan Francesc Mira i Joan Borja, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez / Lingüista