Paraules velles, paraules noves (97) / Leo Giménez

0
111

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Estela

El vocable estela té diversos significats. Pot ser ‘monument monolític commemoratiu en forma de pilar o de làpida, que generalment conté una inscripció’, “Estela funerària”, ‘part interna de la tija i de l’arrel d’un arbre’, antigament, ‘estrela’, però també té el sentit de ‘deixant, solc que deixa en la superfície de l’aigua el pas d’una nau o d’un altre cos en moviment.’, “Que boniques són les esteles en la mar”, ‘senyal o rastre que deixa en l’aire una aeronau, un coet o un míssil, constituït per la condensació visible de gotes d’aigua o cristalls de gel’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat en el Diccionari normatiu valencià la paraula estela en este últim sentit, com també la registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han fet ús d’esta paraula, en els últims temps, en el significat de ‘deixant, rastre, solc’, Josep Palomero, Josep Lacreu, Ricard Chulià, Rafa Gomar, Eduard Mira, Jesús Mollà, LluísRoda i Amàlia Garrigós, entre molts altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Fundició

La veu fundició té els sentits de fosa, ‘acció o efecte de fondre’, i de foneria, ‘indústria o taller on es treballen els metalls per procediments de fosa i colada’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable fundició en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una paraula normativa. També el registren el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Apareix en Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva, d’autor anònim. Han usat este vocable, en les seues obres o escrits, Eduard Martínez Sabater, Artur Espí Franco, Eduard Buïl, Maria Jesús Navarro Garcia, Ramon Mora i Agustí Ribera, entre altres, com ens mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Narco

La veu amb la forma narco és una abreviació de la paraula narcotraficant, que, al seu torn, significa ‘persona que es dedica al narcotràfic’, “La policia ha detingut els narcos que operaven en este barri”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat en el Diccionari normatiu valencià la paraula abreviada narco. També la té registrada el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

Han emprat esta forma Ferran Torrent, Joanjo Garcia, Elvira Andrés i Manel Joan Arinyó, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Portar en andes  

Portar en andes (a algú) és una locució verbal que significa ‘tractar-lo especialment bé, amb molta consideració’, “Miquel porta la seua dona en andes, l’admira i la vol”, “Encara que parega estrany Mari Lisa porta la sogra en andes, l’adora”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta locució en el Diccionari normatiu valencià. Han usat esta locució Ausiàs March. Pere Joan Porcar, Josep Esplugues, Teodor Llorente, Joaquim Martí Gadea, Josep Pascual Tirado, Josep Franco, Vicent J. Escartí, Isabel Clara Simó, Vicent Artur Moreno, Josep Palomero, Vicent Artur Moreno Enric Lluch i Ana Bayarri, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Potra

La veu potra té diversos significats. Pot tindre el sentit de ‘tindre sort’, “Salva té molta potra, molt bona sort”. També pot significar, col·loquialment, ‘hèrnia escrotal’. Però en la parla valenciana també significa ‘enuig o ploric persistent dels xiquets menuts’, “Quina potra ha agarrat la menudeta, vinga el plor!”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat en el Diccionari normatiu valencià el terme potra també en el sentit de ‘plor persistent o enuig de criatura’. També l’arreplega com a femení de potro, ‘cavall/egua jove’, “Eixa potra serà valenta, no para de moure’s, amunt i avall”.

La paraula potra com a ‘ploric de xiquet/xiqueta’ la registra també el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. En el sentit de femení de potro l’arreplega també el Diccionari català-valencià-balear i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

Leo Giménez / Lingüista