Paraules velles, paraules noves (95) / Leo Giménez

0
174

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Altària

La paraula altària significa ‘allò que un cos té d’alt, dimensió d’un cos en direcció vertical’, “El campanar és de més altària que la torre del poble”, “Els meus nets es lleven dos anys, però són de la mateixa altària”. Té els sinònims alçària i alçada i els sinònims parcials altura i altesa.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable altària en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat esta veu Guillem Botello, en el Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina (1294), Ximén Pérez de Romaní (1467), Anònim, en el Llibre de Mustassaf d’Albalat de la Ribera (1472), Joanot Martorell, en el Tirant lo Blanc (1490), Isabel de Villena, en el Vita Christi (1497), Pere Martí (1525), Pere Joan Porcar (1585), Joaquim Aierdi (1661), Eduard Martínez Ferrando (1930), Vicent Mallent (1931), Manuela Agnés Rausell (1931), Josep Giner, Enric Valor, Vicent Josep Escartí, Maria Dolors Millo i Antich, Josep Lozano, Víctor Labrado, Toni Cucarella, Jordi Colomina i Felip Gumbau, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Andami

El terme andami té, entre altres, el significat de ‘construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que sostenen plataformes de treball perquè els obrers puguen accedir als llocs on han de treballar’, “Hem de pujar els taulons de l’andami més amunt per a arribar a posar la canalera”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el terme andami com a col·loquial en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general de Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. La veu andami apareix documentada en 1383, d’autor anònim, en Història de la cultura valenciana I. Han emprat este vocable també José Escrig, Josefina Piera de Navarro, Vicent Andrés Estellés, Emili Casanova i Xavier Casp, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Calbissó

El vocable calbissó té el sentit, com calbot, de ‘colp pegat amb la mà oberta al cap’, “El mestre m’unflava a calbissons”, “Abans era prou habitual ‘corregir’ a calbissons”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu calbissó en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari general de Ferrer Pastor. Han emprat esta paraula Martí Domínguez i Barberà i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Rentó

El vocable rentó significa, com rentada, ‘acció de rentar’, “Em pegaré un rentó de cara en la font de la placeta”, “Al cotxe, li fa falta un bon rentó, està brut per la pluja fangosa que ha caigut”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu rentó en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear,  el Diccionari general de Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat esta paraula Josep Pascual Tirado, Bajoqueta Rock i Vicent Marco, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Repostar

El verb repostar significa ‘reposar (provisions o combustible)’, “Pararem a repostar en la pròxima gasolinera”, “Després de caminar tres hores, paràrem a repostar en la primera fonda que trobàrem”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb repostar en el Diccionari normatiu valencià. També l’arreplega el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb la definició ‘en automobilisme i altres esports de motor, omplir el dipòsit de combustible’. També l’arreplega el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat este verb Bernat Bono i Barber, Maite Coves Mora, Albert Hernández i Xulvi, Enric Cardona, Francesc Gisbert, Àngels Moreno i Maurici Belmonte, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez / Lingüista