Paraules velles, paraules noves (94) / Leo Giménez

0
153

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Decimonònic

La veu decimonònic/a té el sentit de ‘del segle XIX o que hi té relació.’, “És una història romàntica, decimonònica”. També significa, popularment, ‘antiquat’, “Eixe estil és molt passat, molt decimonònic”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este vocable en el Diccionari normatiu valencià. També l’arreplega el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, amb la indicació ‘Ús general’, ‘No recollit al DIEC’. Té el sinònim huitcentiste/huitcentista. Han emprat esta paraula en els seus textos Miquel Adlert, Alfons Cucó, Josep Vicent Marqués, Eduard Mira, Damià Mollà, Ferran Torrent, Rosa Castelló, Josep Lluís Barona, Vicent Escrivà, Brauli Montoya, Josep Lluís Sirera, Adolf Beltran, Emili Selfa i Joanjo Garcia, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Empoderar

 

El verb empoderar significa  ‘fer que (una persona o un grup social) adquirisquen els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals’, “Cal empoderar els grups marginats”. És una adaptació de l’anglés empower.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs este anglicisme  en el Diccionari normatiu valencià. També l’arreplega el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, des de 2020, i anteriorment també el registrava el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

 

Enrossinar-se

 

El verb enrossinar-se significa ‘enardir-se en la passió amorosa. Obstinar-se, entossudir-se’, ‘engrescar-se de manera il·lusionada a fer alguna cosa que ens entusiasma de manera especial’, ‘excitar-se de manera fervorosa per a aconseguir l’èxit en una disputa, una lluita, una passió amorosa’, ‘mantindre’s tenaçment en una idea sense atendre a raons, explicacions o súpliques’, “S’ha enrossinat escrivint la novel·la i no pararà fins que no l’acabe”, “T’enrossines jugant a les cartes i només fas que perdre diners”, “La xiqueta s’ha enrossinat que vol endur-se la nina de la cosineta i només fa que plorar”, “El germà major s’ha enrossinat pegant-li al menut i ara li pena pel mal que li ha fet”.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb enrossinar-se en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general de Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. També l’arreplega el repertori lèxic El valencià de sempre d’Eugeni S. Reig en els diferents sentits que s’usa en la parla valenciana. Han emprat este verb Toni Cucarella, Joaquim Martí Mestre, Urbà Lozano Rovira, Joan Olivares, Ferran Torrent, Víctor Labrado, Jordi Colomina i Josep Lozano, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Llevantança

Una llevantança és ‘calúmnia, fals testimoni, juí temerari, difamació’, “Els veïns, Estefania i Eulogi, són especialistes a parlar més del compte, a malparlar i a alçar llevantances”, “Això que conten del veí no és una llevantança, és cert, és un maltractador de la dona i de les filles”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este nom en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general de Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. També l’arreplega el recull lèxic El valencià de sempre d’Eugeni S. Reig. Han emprat este verb Joaquim Martí Gadea, Martí Domínguez i Barberà, Josep Lozano, Emili Casanova, Antoni Ferrer i Josep Lacreu, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Ocupa

La veu ocupa, com a adjectiu, significa ‘persona que s’establix il·legalment en una vivenda o un local buits per a usar-los com a propis, sense consentiment o autorització del propietari’, “En la casa de Ferran ara viuen uns ocupes”.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat eixe terme amb eixa grafia en el Diccionari normatiu valencià, com a col·loquial. També l’arrepleguen el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 2015), el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Leo Giménez / Lingüista