Alzira lliura hui les insígnies d’or corresponents al passat mes de desembre

0
239

 

L’Ajuntament d’Alzira ha lliurat esta vesprada les insígnies d’or a la Plaça del Carbó, de forma extraordinària, acte que deuria haver-se celebrat el passat 30 de desembre com és habitual, motivat per la pandèmia. Així mateix s’ha lliurat també la insígnia d’Igualtat.

El lliurament ha estat a càrrec de l’alcalde Diego Gómez i de la regidora d’Igualtat Marina Mir.

Humanisme: Àrea de Salut Pública de la Ribera: Pepe Añó
•    Activitats Empresarials: Pirotècnia Crespo
•    Cultura: Mª Dolores Tomás Calatayud
•    Activitats Diverses: Col·legi Advocats d’Alzira
INSÍGNIA D’GUALTAT 2021:
•    Personal de les Escoletes Municipals d’Alzira: Infants, Muntanyeta i
Llepolies

CURRÍCULUMS

 

Àrea de Salut Pública de la Ribera, en la modalitat d’Humanisme

 

El Centre de Salut Pública d’Alzira és el competent en les àrees de Salut Pública de la Fe, Peset (municipis) i La Ribera, i està situat al carrer de la Pau s/n d’Alzira.

 

S’organitza amb les següents unitats funcionals:

 

  • Direcció.
  • Administració i Qualitat.
  • Informació i vigilància de la salut.

Epidemiologia.

Sanitat ambiental.

 

  • Seguretat alimentaria.
  • Promoció de la salut i prevenció.

Salut laboral.

Promoció de la salut.

 

  • Diagnòstic precoç del càncer de mama.
  • Diagnòstic precoç del càncer colorectal.

 

Els centres de Salut Pública són estructures per a la protecció i millora de la salut de la població i incidixen i posen el focus en els processos i factors de caràcter col·lectiu que més hi influïxen. La seua activitat està especialment orientada cap a la promoció, la protecció de la salut i la prevenció de la malaltia, amb la participació activa de la ciutadania i tot això amb la finalitat de millorar el nivell de la salut de la població.

 

Actualment la Comunitat Valenciana disposa de 16 centres de Salut Pública, distribuïts per tot el territori, l’objectiu dels quals és millorar el nivell de salut de la població valenciana mitjançant el disseny, l’execució i l’avaluació de serveis per a la protecció i promoció de la salut i per a la vigilància i prevenció de la malaltia, atenent l’equitat, disminuint les desigualtats en salut i promovent la participació de la societat.

 

Per a aconseguir la màxima efectivitat i impacte de les seues accions, des de Salut Pública es treballa amb altres sectors, amb altres administracions, amb el teixit social i amb la població en general, i és fonamental per a aconseguir els seus objectius promoure la participació i cuidar la comunicació amb tots els agents d’interés.

 

Des dels centres de Salut Pública es proporcionen els serveis següents a la població:

 

  1. Protecció de la salut davant dels riscos ambientals mitjançant el control del proveïment d’aigua per al consum humà, de piscines i zones recreatives, de les instal·lacions de risc de legionel·la, etc.

 

  1. Protecció de la salut davant dels riscos associats al consum d’aliments mitjançant el control de les indústries i establiments que processen, distribuïxen i/o comercialitzen aliments i a través de la vigilància i l’avaluació de l’exposició i del risc dels perills químics i microbiològics en els aliments.

 

  1. Protecció i promoció de la salut en l’entorn laboral, mitjançant l’impuls de programes per a la promoció de la salut en les empreses, la vigilància dels serveis de salut en el treball, el control de productes químics i la detecció de malalties relacionades amb el treball.

 

  1. Protecció de la salut en l’entorn comunitari mitjançant programes i activitats de promoció de la salut i dels entorns saludables en els centres educatius i en la comunitat, amb especial atenció als grups més vulnerables.

 

  1. Vigilància i prevenció de malalties transmissibles i no transmissibles mitjançant estudis de brots, estudis de mortalitat, registre de malalties de declaració obligatòria, programes de vacunació, programes per al diagnòstic precoç del càncer, etc.

 

Este últim punt és el més important en l’actualitat, com a conseqüència de la pandèmia que estem patint. Per això quasi la totalitat de la plantilla més l’ampliació d’esta, s’estan dedicant a la vigilància i seguiment dels casos Covid-19 positius, dels seus contactes en tots els entorns, familiars, socials, laborals i educatius, del compliment de l’aïllament per a evitar la transmissió de la malaltia. I pròximament es dedicaran a l’organització i distribució de la vacuna.

 

 

Pirotècnia Crespo, en la modalitat d’activitats empresarials.

 

Pirotècnia Crespo va ser creada en 1920, sent el seu fundador el Sr. Aurelio Crespo Puig. Des de l’any 1952 a l’any 1979 dirigix l’empresa Sr. José Antonio Cuenca Soria i a partir de 1980 comença a participar en Festivals Pirotècnics Nacionals, a iniciativa de la nova Direcció del Sr. Vicente Rodríguez Peris i el seu fill Vicente Rodríguez Cuenca.

Pirotècnia Crespo està situada en l’actualitat en la carretera Alzira-Tavernes, quilòmetre 20, polígon 60, parcel·la. 132 d’Alzira.

 

Mereixen especial esment les següents recents participacions d’esta empresa pirotècnica:

 

–           Primer Premi en els Festivals d’Alzira (Trofeu Sant Bernat) en els anys 1989 i 1992.

 

–           Segon Premi en el Festival de Pirotècnia de Xàtiva en els anys 1990 i 1993.

 

–           Segon Premi en el concurs de Mascletaes en les Fogueres de Sant Joan (Alacant) l’any 2000.

 

–           Tercer Premi en el Concurs de Mascletaes de les Festes de la Magdalena (Castelló ) de l’any 2000.

 

–           Primer Premi en el Concurs Nacional de Mascletaes Ciutat d’Alzira de l’any 2014, 2015 i 2017 i preparació i muntatge de la traca més llarga del món el dia 18 d’octubre a Alzira.

 

Cal destacar com a especialitats de Pirotècnia Crespo les següents: fabricant de traca valenciana nacional, trons d’avís de tots els calibres, grups i ramals de Mascletà de tots els calibres, candeles romanes de meteors, descàrregues i xiulets, volcans de descàrregues i roncadores, trons de despertà de venda al detall i carcasses de color de diferents calibres.

 

Com a curiositats a ressenyar es poden citar les següents:

 

–           En 1991 va aconseguir el Rècord Guinness per la fabricació, muntatge i tret de la traca més llarga del món (13.500 m.), contractada per a les Festes Patronals de Carcaixent.

 

–           L’any 2003 va realitzar les festes del 750 Aniversari de la Carta Pobla a L’Alcúdia.

 

–           L’empresa sempre ha disparat en les Falles de València des de l’any 1989 en la plaça de l’Ajuntament.

 

–           Cal destacar els últims concursos de la Magdalena de Castelló en els anys 2010, 2012, 2013 i 2014 i els últims 1r premis guanyats en el Concurs Nacional Mascletaes Ciutat d’ Alzira en els anys 2014, 2015 i 2017.

 

–           Gran preparació en la traca més llarga del món a Alzira amb 22.500 metres muntats i disparats, el dia 18 d’octubre de 2015.

 

 

 Col·legi d’Advocats d’Alzira, en la modalitat d’Activitas Diverses.

 

L’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alzira actualment està situat a la Ciutat d’Alzira, en la plaça del Sufragi, núm. 9-2a planta.

 

Està dirigit per la Junta de Govern presidida pel seu degà actual l’Excm. Sr. Agustín Ferrer Olaso; diputada 1r Il·lma. Sra. Paz Arroyo de la Rosa; secretària Il·lma. Sra. Clara Real Furió; tresorer Il·lm. Sr. Carles Aranda Mata; Diputat 2n Il·lm. Sr. Juan Garcia Sanchis; diputat 3r Il·lm. Sr. José Santiago Boluda Serra; i el bibliotecari Il·lm. Sr. Bernardo Palomeras León.

 

El Col·legi d’advocats es va fundar l’any 1845 i té una llarga trajectòria que el situa com la institució professional més antiga de la Ribera Alta. Des de l’origen, els advocats de la Ribera van estar units amb la finalitat de poder tindre un col·legi propi, una institució de caràcter professional que defensara els interessos del col·lectiu enfront de diferents atacs d’altres col·legis professionals i els envits d’altres institucions. Els advocats d’Alzira van saber agrupar-se com a col·lectiu i superar aquells moments difícils per a formar junts una institució que hui perviu fins als nostres dies. El Col·legi no va tindre una seu física fins a molts anys després de la seua fundació i les juntes es realitzaven en el despatx del degà, fins que se’ls va cedir en les instal·lacions dels jutjats o de l’ajuntament un despatx perquè pogueren realitzar les Juntes de Govern i Juntes Generals.

 

Des dels començaments del Col·legi, va haver-hi una dura lluita per la supervivència, i en concret el litigi que en 1922 el nostre Col·legi va mantindre amb el Col·legi d’Advocats de València. No han sigut pocs els obstacles que este Col·legi, titllat en ocasions històriques com a rural o menor, ha hagut de salvar, i sens dubte no haguera pogut sobreviure sense la lluita i l’esforç continu que van mostrar els seus col·legiats i les Juntes de Govern al llarg de tots estos anys, com li va ocórrer a altres col·legis pròxims, que no es van mantindre ferms i que finalment van desaparéixer com el de la pròxima localitat de Xàtiva.

 

El Col·legi des dels seus orígens ha estat servint als ciutadans més necessitats de la Ribera, mitjançant els denominats advocats de pobres, que en l’actualitat coneixem com a advocats d’ofici. Esta labor altruista va suposar el compromís clar amb els drets fonamentals dels ciutadans de la Ribera, creient fermament en el dret de defensa, en un dret fonamental que ara consagra la Constitució del 78.

 

El partit Judicial d’Alzira creat per la Llei 38/1988 de 28 de desembre, de Demarcació i  Planta Judicial, inclou els municipis d’Alzira, Alberic, Alcántara del Xúquer, Algemesí, Antella, Beneixida, Benimuslem, Carcaixent i Cogullada, Carcer i Montortal, Cotes, L’Enova, Gavarda, Guadassuar, Manuel, Massalaves, La Pobla Llarga, Rafelguaraf, Sant Joanet (conegut anteriorment com a Sant Joan de l’Ènova), Sellent, Senyera, Sumacarcer, Tous i Vila Nova de Castelló. Al llarg de la història del Col·legi el partit Judicial ha anat variant amb l’entrada i eixida de pobles veïns fins com ho coneixem en l’actualitat.

 

Hui en dia es presten diversos serveis tant als ciutadans com els mateixos col·legiats. El Col·legi atén diàriament qüestions referents al torn d’ofici i l’assistència jurídica gratuïta, treballant per aquells més necessitats, i realitza una important labor de mediació familiar i mediació hipotecària que aconseguix la resolució de conflictes de manera extrajudicial i amb una agilitat que hui en dia no proporcionen els jutjats.

 

Des del Col·legi existix una gran implicació en la defensa de les víctimes de violència de gènere, com no podia ser d’una altra forma, amb lletrats especialitzats que atenen estes víctimes de violència de gènere en la millor defensa dels seus drets.

 

El Col·legi d’Advocats d’Alzira no és alié a les reivindicacions de la població alzirenya i de la seua comarca, així que està sempre en l’avantguarda de les exigències que requerix la comarca, reivindicant la creació del punt de trobada familiar, així com la creació del nou Palau de la Justícia, fermes en el convenciment que la ciutat d’Alzira ha de convertir-se en un referent judicial després de la ciutat de València.

 

Actualment el Col·legi continua lluitant en defensa del col·lectiu i dels drets civils dels ciutadans, vigilants sempre que el poder executiu, legislatiu i econòmic, no minve els drets individuals i col·lectius, que després de la Carta Magna del 78 gaudim tots com a societat.

 

 

María Dolores Tomás Calatayud, en la modalitat de Cultura.

 

María Dolores Tomás i Calatayud inicia els seus estudis musicals el 1969 a la llavors recentment refundada Societat Musical d’Alzira de la mà de Francisco Hernández Guirado. Posteriorment els va continuar acadèmicament al Conservatori Superior de Música de València, amb els mestres Jesús Campos, Joan Alós, Ma Teresa Oller, José Ma Cervera, Pascual Camps, José Ferríz, Vicente Asencio, etc., on va obtindre les màximes qualificacions, el Premi Extraordinari Fi de Carrera en l’especialitat de Flauta i el Premi Mercedes Massí al millor expedient acadèmic. En esta etapa de la seua formació va compaginar els estudis de Flauta i Violí al Conservatori amb la Diplomatura de Magisteri en l’Especialitat de Ciències a la Universitat de València.

 

Va ampliar estudis amb Willy Freivogel a Sttutgart (Alemanya), Alan Marion i Andrea Adorgian en Nice (França) i Peter Lucas Graf al Mozarteum de Salzbourg (Àustria) i al seu torn es va diplomar en Pedagogia Musical Kodaly a la Universitat Dunakanyar de Eztergom (Hongria). També va realitzar el Màster en Estètica i Creativitat Musical en la Universitat de València, on el seu treball de recerca; la flauta travessera al Conservatori de València: cent un anys des de la implantació del seu estudi (1882-1983) va ser mereixedor de la qualificació d’Excel·lent ‘cum laude’. Està en possessió del Diploma d’Estudis Avançats (DEA).

 

Va ser fundadora de l’Orquestra del Conservatori Superior de Música de València com a intèrpret de Flauta i Violí i de la Joven Orquesta de Cámara Nacional España (JONDE). Ha col·laborat amb l’Orquestra i Banda Municipal de València, Orquestra Henry Purcell, Orquestra Simfònica de València, Orquesta Bètica Filharmònica de Sevilla, Orquestra Simfònica del Mediterrani, Orquesta Internacional Andaluza, etc.

 

En el camp cambrístic ha intervingut en concerts amb José Ma Gallardo del Rey (Guitarra), Carme Bustamante (soprano), Montserrat Gallardo (Arpa), Fernando Ferrer, Juan Rodríguez i Margarita Conte (pianos) i Rodrigo Madrid (clavecí). Va formar part del Trio Gustav Holst, Quintet Harmonia, Quintet Clàssic de València, Grup Contemporani de València, Ensemble XXI, Pro-Música Instrumentali ensemble, Trio Barroc, Nou Mil·leni, etc.

 

Com a docent de Flauta Travessera –la seua veritable vocació- es va iniciar professionalment el 1980 al Conservatori Superior de Música de Sevilla, sent en aquell moment la primera dona que accedia com a Catedràtica de Flauta, a un conservatori de l’Estat Espanyol. El 1983 va passar a ocupar la mateixa Càtedra al Conservatori Superior de Música de València, ja que ha exercit fins a l’actualitat i des del qual va impulsar la creació de l’Orquestra de Flautes. Al llarg d’estos anys són incomptables els flautistes -docents i intèrprets- que s’han format a la seua aula. En este centre, i en diferents moments, ha exercit els càrrecs directius de Cap de Departament d’instruments de Vent Fusta, Cap d’Estudis i Vicedirectora. En l’actualitat seguix exercint la docència des de la seua Càtedra de flauta, sent a més i des de 2016 Directora del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València.

 

——————————————————————————-

A continuació, la regidora d’Igualtat, Polítiques inclusives i vivenda Marina Mir i Mocholí llig l’acord plenari pel qual es lliura la Insígnia d’igualtat de l’any 2021 a les treballadores de les Escoletes Municipals d’Alzira (EIMA), per haver dissenyat i implementat any rere any un projecte educatiu integrant transversalment el principi d’igualtat i no discriminació sexual, tant en la metodologia com en el contingut curricular i en el treball diari; tant en l’ensenyança, consideració i tracte a les xiquetes i xiquets com en el funcionament i l’organització dels centres. Fent així de les Escoletes Infantils Municipals d’Alzira vertaders centres coeducatius.