Paraules velles, paraules noves (92) / Leo Giménez

0
74

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Comboi (com a ‘festa’, ‘marxa’, ‘entusiasme’, ‘il·lusió’)

El vocable comboi pot significar ‘conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts, especialment conjunt de vehicles que transporten municions, aliments, armament, ferits o presoners, convenientment escortats’, ‘tren, conjunt de vagons’, ‘escorta’, ‘seguici’, ‘acompanyament’, ‘formació naval’ i altres significacions semblants. En la parla valenciana el vocable comboi, a més dels sentits mencionats, també té el significat de ‘diversió col·lectiva, activitat festiva’, “Esta nit baix en la plaça hi haurà molt de comboi, molta festa”, “El xicon se’n va el cap de setmana de comboi amb els cosins”. Comboi també significa ‘entusiasme, il·lusió’, “Em fa molt de comboi anar al cine amb els menuts”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua registra el terme comboi també en estos últims sentits en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també en els significats de ‘festa, diversió, entusiasme, il·lusió’ el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el vocable comboi en estes accepcions Josep Pascual Tirado, Martí Domínguez i Barberà, Rafael Ventura Melià, Josep Lozano, Josep Piera, Vicent Franch i Ferrer, Toni Cucarella, Joan Olivares, Encarna Sant-Celoni, Pepa Guardiola, Manel Joan i Arinyó, Raquel Richard, Gonçal Castelló, Joan Carles Martí i Vicent Marco, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Comboiar

El verb comboiar, en primera accepció, té el significat, com acomboiar, d’‘acompanyar d’un lloc a un altre (a algú o alguna cosa) per a protegir-lo o vigilar-lo’, ‘escortar una o més naus de guerra (altres naus, especialment naus mercants)’, “Comboiaven la nau per a previndre un atac pirata”. En la parla valenciana, comboiar també té el sentit d’‘induir o animar (a algú) que faça alguna cosa, especialment que participe en una activitat festiva’, “Virgili ens ha comboiat per a anar al partit de futbol de demà”, ‘ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica’, “S’han comboiat amb una colla de l’institut per a anar d’excursió”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua registra el verb comboiar, també en este sentit, en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat el vocable comboi en l’accepció d’‘induir, unir, ajuntar-se’ Àngels Moreno, Encarna Sant-Celoni, Josep Vicent Frechina, Isabel Olmos i Vicent Marco, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Contemplar (com a ‘considerar’, ‘preveure’)

El verb contemplar té els significats, en general, de ‘mirar (alguna cosa) atentament, absorbint-se en la vista de l’objecte’, “Contemplar un paisatge”, “Contemplar un espectacle”. També significa ‘tractar (a algú) amb excessius miraments, amb contemplacions’, “Si el contemples tant, el convertiràs en un xiquet malcriat”. Però també, especialment en la parla valenciana, té el sentit de ‘considerar (una situació, un fet) en tots els seus aspectes’, “Hauràs de contemplar les repercussions de la teua decisió”, ‘incloure, preveure, establir o contindre’, “El reglament contempla tres causes d’expulsió”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua registra el verb contemplar, en estos sentits de ‘considerar’, ‘preveure’, en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també, en el significat de ‘considerar’, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Penalti

La veu penalti significa ‘en futbol, en handbol, en hoquei i altres esports d’equip, màxima pena imposada per una falta comesa dins de l’àrea de la porteria pròpia’, “El nostre 10 és especialiste a tirar penaltis”, “Hem guanyat en la tanda de penaltis”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua registra la veu penalti en el Diccionari normatiu valencià. És sinònim de penal, quan este terme té significat esportiu. Han emprat el vocable penalti Isabel-Clara Simó, Toni Cucarella i Lluís Miret Pastor, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Xequeig

La veu xequeig significa ‘revisió mèdica’, i també, ‘revisió o control d’un producte’, “Cada tres o quatre anys em faig un xequeig general”, “Farem un xequeig a la nova remesa d’oli que ens ha vingut. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua registra este neologisme en el Diccionari normatiu valencià.