Com estalviar en la factura elèctrica? / Pedro Dominguez

0
189

Viure bé amb 18 € al mes d’electricitat 

18 € al mes per persona i un consum mitjà de 78 kwh/mes·persona, amb bona qualitat de vida.

I tot elèctric (res de butà ni gas): cuina, forn, aire condicionat, nevera, llavadora, aspiradora, etc. Televisió no, perquè no aguante els tertulians, ni les tafaneries, ni les mentides; el que m’interessa ho veig per internet amb l’ordinador, per exemple els documentals de la 2, Polònia, El Intermedio, alguna pel·lícula, sèries com Cosmos, Riders, Leonardo, etc.

Com es pot consumir tan poca electricitat mantenint una bona qualitat de vida? Doncs l’explicació és senzilla i qualsevol ho pot fer per a estalviar significativament en la seua factura. Aquestes són les principals mesures per a reduir el consum d’energia:

  • L’habitatge ha de tindre un bon aïllament i les finestres doble cristall.
  • Utilitzem la llum natural i les habitacions més freqüentades han de tindre finestres grans. En l’hivern s’aprofita la calor ambiental i en l’estiu s’abaixen els tendals exteriors i part de les persianes perquè entre llum però no massa calor.
  • Plantes abundants a la terrassa o balcó, perquè són saludables, netegen l’atmosfera, suavitzen la temperatura i estalvien climatització.
  • Eixugar la roba al sol, és més higiènic i estalvia molta electricitat.
  • Elegir electrodomèstics eficients i duradors, de classe A+, i les llums de leds, a la llarga estalvien molts diners, energia i contaminació.
  • Abandonar les estufes elèctriques i les resistències, excepte l’eixugador del monyo i si cal el calefactor del bany, que s’utilitzen mínimament. La calefacció més eficient en hivern és l’aire condicionat, que en agafar-lo de l’exterior introduïx 3 vegades més calor que l’electricitat que consumix (equival a un rendiment del 300%). Per suposat, s’ha d’utilitzar sempre a temperatures suaus, 21ºC en hivern i 27 en estiu, per exemple.
  • Però sobretot hem d’aprofitar l’energia solar perquè vivim en el país del sol i, a més dels altres avantatges, resulta ja prou més barata que l’electricitat convencional. Així, l’aigua calenta es pot obtindre d’un mòdul solar de 2 m2 i el seu cost s’amortitza en uns cinc anys. A més, jo tinc 4 m2 de plaques fotovoltaiques que generen la meitat o més de l’electricitat que consumisc; un kit senzill de 600 w que vaig muntar fa un parell d’anys i em va costar 600 € (menys 120 € que em tornaren en la declaració d’Hisenda per la bonificació fiscal), de manera que en altres 2 anys s’amortitzarà completament (i funcionarà més de 25 anys…). Els edificis de pisos poden tindre autoconsum col·lectiu si es fiquen d’acord els veïns, almenys per a generar el que consumixen les llums de l’escala i l’ascensor; els nous estan obligats a instal·lar-ne mòduls termosolars per a l’aigua calenta. I per als que no van bé de diners, hi ha empreses que fiquen les plaques i se les van cobrant amb l’estalvi que generen al rebut elèctric; en llocs com Califòrnia, és el mateix govern qui ho subvenciona.

Mireu si seran rentables les plaques solars que les grans companyies s’han llançat a omplir de centrals fotovoltaiques les terres més aïllades: Llombai, Chiva, Buñol, etc. I fixeu-se com és de maligne i insostenible aquest sistema que inclús a l’energia solar, natural i generadora de vida, l’acaba fent perillosa i destructiva al concentrar milions de plaques sobre camps o muntanyes.

  • Cal ajustar bé la potencia contractada perquè les grans companyies elèctriques la pujaren exageradament per a sabotejar l’estalvi i l’autoconsum, de fet molta gent paguem més per aquest factor que per l’energia consumida, quelcom absolutament irracional, injust i mafiós. Si tens compte de no ficar al mateix temps més de dos aparells de gran potència, amb 3 kw hauries de tindre suficient, però si t’instal·les el mòdul termosolar (1’4 kw equivalents) i algun kit fotovoltaic (actualment seran encara més barats i rentables), amb una potència contractada de 2 kw tindràs suficient. També cap la possibilitat de ficar les plaques solars necessàries per a l’autoconsum de balanç net (pot costar uns 1.000 € per persona), de manera que durant el dia generes electricitat solar de sobra per a compensar la que agafes de la xarxa durant la nit i així el consum total seria zero. A més, si es generalitzara l’autoconsum fotovoltaic, el govern ja no tindria cap excusa per a no tancar les perilloses i brutíssimes centrals nuclears (Cofrents està a sols 55 km de nosaltres), tal i com està fent Alemanya, que tancarà l’última nuclear en 2022…
  • Lògicament cal una certa adaptació al sol i sempre que es puga és millor dutxar-se a la vesprada, llavar a mig matí, utilitzar els electrodomèstics potents a les hores de més sol, etc. En realitat açò no és nou perquè nosaltres som éssers diürns i estem actius durant les hores de sol, encara que cada vegada ens adaptem més a la nit.
  • Potser també ajude a reduir la factura elèctrica elegir alguna discriminació horària senzilla i pràctica. Fins ara jo tenia simplement la de vall i punta, i un poc sí que es nota. Però si és complicada i t’envia a hores intempestives per a estalviar un poc, no val la pena.
  • Finalment, un altre detall important és el subministrador elèctric. Si és una gran companyia, ja sabem que només busca el benefici econòmic i no són gens de fiar, recordem la pujada escandalosa del factor de potència, l’obscurantisme i la manipulació dels preus del kwh, les portes giratòries i la nefasta influència en els governs, la negativa a tancar les centrals nuclears, etc. etc. Per això estic en una cooperativa 100% de renovables, Som Energia, que no pot perdre diners però tampoc vol guanyar molts milions cada any i pot ser més barata que les grans, fins i tot informa als socis de com estalviar i fomenta l’autoconsum en grup o individualment.

Aplicant aquests consells, tothom pot estalviar molta electricitat i diners, a més d’evitar la contaminació i altres problemes greus on es genera l’energia de la xarxa, centrals nuclears i tèrmiques sobretot.

Ara bé, en el que més estalvie no és en el consum elèctric sinó en el transport. Al cap de l’any puc recórrer uns 6.000 km, la majoria pel poble o la comarca, a peu o en bici: cost zero. Altres viatges són per anar i tornar a València, en tren, o a llocs interessants d’altra comunitat, La Manxa i Astúries enguany, el primer en cotxe amb un amic i el segon en autobús organitzat, amb un cost total d’uns 200 €. Si tinguera cotxe (i carnet), l’amortització, manteniment, segurs, combustible, etc., suposant que no hi haja avaries, em costaria més de 2.000 €/any. Però el més important, òbviament, és el baixíssim impacte ambiental que açò implica, quelcom imprescindible hui perquè estem en una Emergència Climàtica que ha posat la data de caducitat a la nostra societat de consum en aquesta mateixa dècada.

I els diners estalviats poden servir per a coses molt més necessàries, en el meu cas per exemple, per ajudar com a soci a La Ribera en Bici, Xúquer Viu, Tanquem Cofrents, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Amnistia Internacional, El Salto, Nosaltres La Veu, …

Pedro Domínguez (ecologista, químic i educador)