El Suprem avala la reversió de l’Hospital d’Alzira a la sanitat pública

0
328

La Secció Tercera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs del grup Ribera Salut contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va avalar la reversió de l’Hospital d’Alzira a la sanitat pública aprovat pel primer Consell del Botànic, una decisió que manté en considerar que va haver-hi una valoració suficient de les repercussions i efectes de la mesura. El contracte amb la concessionària del servei va quedar extingit el 31 de març de 2018.
En una resolució amb data 1 de juliol, la sala conclou que l’acte administratiu pel qual s’acorda prorrogar un contracte, quan l’administració assumisca la gestió directa, exigeix de conformitat, amb l’article 7.3 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, la valoració de les seues repercussions i efectes, atesa la naturalesa i abast de l’acte i les circumstàncies concurrents.

En aquest cas, l’alt tribunal rebutja la nul·litat del procediment administratiu de reversió i que hi haguera una absència d’estudi i memòria econòmica tal com al·legava la concessionària, ja que considera que l’òrgan de contractació, en prendre la decisió de no prorrogar el contracte administratiu de gestió de serveis d’atenció sanitària del departament de salut de la Ribera va efectuar la valoració de les repercussions i efectes exigits per l’article 7.3 de la LOEPSF tenint en compte la naturalesa i l’abast de l’acte i les circumstàncies que concorren.

No obstant això, sí que dona la raó al grup quant a que la sentència de primera instància no reconeixia cap classe d’obligatorietat o de projecció del principi de l’article 7.3 de la LOEPSF en qüestió.

La sala resol també la qüestió sobre el compliment del principi exigit per aqueix article en relació a si la valoració de les repercussions i efectes exigides per aqueix article han de revestir una forma especial. En aquest cas, assenyala que, com apunta la Generalitat, aqueix article en qüestió exigeix únicament una valoració, sense que en la seua literalitat aparega cap referència al fet que ha d’estar incorporada en un determinat informe, memòria o estudi.

Per tant, la sala analitza si en aquest cas existeix omissió absoluta d’aqueixa valoració o si, d’existir, és suficient en relació amb la naturalesa de l’acte. Sobre aquest tema, assenyala que l’examen de les actuacions revela que, en l’expedient administratiu, s’incorporen informes sobre la pròrroga amb consideracions des de la perspectiva econòmica i pressupostària i la pròpia resolució exterioritza la voluntat de l’òrgan de contractació de no prorrogar el contracte, amb una específica valoració dels efectes de la prorroga.

Aquests informes estan relacionats amb la despesa farmacèutica i la comparació amb la mateixa despesa en els departaments de salut de gestió directa, els problemes de control financer i pressupostari derivats de la concessió, la desconfiança de l’administració en la concessionària i la litigiosidad derivada del contracte, a més de les consideracions de la resolució que va decidir la no pròrroga del contracte per a evitar la duplicitat en el pagament per l’administració de quantitats que ja havien sigut amortitzades per l’empresa i l’obtenció per aquesta d’un benefici extraordinari, que sens dubte és contrari al principi d’eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics consagrat en l’article 7 de la LOEPSF.

Així, la sala sosté que no es tracta de «un supòsit de falta absoluta de la valoració exigida per la llei», sinó que la qüestió gira entorn de la suficiència dels informes i la motivació.

El tribunal, que precisa que no forma part de l’enjudiciament en aquest procés fer un pronunciament sobre la superioritat o avantatges de prestar se servei públic sanitari per gestió directa o indirecta ni resoldre els particulars termes de la reversió en el contracte de concessió, que són objecte d’un altre procés, conclou que en aquest cas, l’òrgan de contractació, en prendre la decisió de no prorrogar el contracte de gestió va efectuar la valoració de repercussions i efectes exigits per la llei.

El vot particular de dos dels magistrats es mostra favorable a estimar el recurs de Ribera Salut. Assenyala que la decisió de no prorrogar la concessió del servei públic exigia, conforme a la LEPSF, «la necessitat de valorar la repercussió i efectes» de la decisió.

Així, encara que reconeix que «no existeix cap previsió concreta en l’article 7,3 de la Llei orgànica de com plasmar aquesta valoració», creu que «aquesta exigència legal no es compleix per l’existència d’informes que adverteixen de ‘problemes de control financer i pressupostari derivats de la concessió’ ni per consideracions econòmiques destinades a justificar la decisió», ja que «no estan destinats a avaluar l’increment de la despesa d’aquesta decisió».

EP