Vicent Alonso recull les manifestacions musicals d’Alzira des de l’Edat Mitjana

0
266

«Aproximació a la Música Polifònica a Alzira», és un estudi del filòleg alzireny Vicent Alonso, destinat a donar a conèixer les distintes manfiestacions musicals que han acompanyat l’esdevenir d’Alzira que es troba estructura cronològicament seguint els periodes artístic-culturals des de el segle XIV fins l’actualitat.

El pàrroc de Santa Caterina, Enrique Masiá, elogia el treball en el pròleg; «el lector quedarà sorprés, com jo, del nivell didàctic de l’obra i valorarà el rigor de les manifestacions de l’autor en estar acompanyades pels documents que les justifiquen».

Alonso ha ampliat en este llibre, que presentarà el pròxim dia 15 a Alzira, el treball que l’any 1985 va ocupar tres números de la revista de l’Associació Cabanilles, Amics de l’Orgue dirigida per Vicent Ros.

La major part de la documentació ha sigut consultada en l’Arxiu Municipal d’Alzira, pel que fora arxiver local entre els anys 1979-82, documents que ha tingut que fer, majoritàriament, del valencià de l’època, jun a altres del llatí. Tots els documents transcrits recollits en la publicació tenen la referència de l’Arxiu Municipal.

L’historiador local aprofundix, majoritàriament, en la música que es feia a la parròquia de Santa Caterina, que fins el segle XVI erà la única existent a Alzira, junt a l’esglèsia major de Santa Maria.

Alonso insistix, durant l’entrevista, en que este estudi «no és definitiu» que al mateix temps que dona a conèixer les distintes manifestacions musicals dels últims set segles, l’estudi «deixa constància que la música va de la mà de l’evolució del pensament i dels canvis socials. Per la qual cosa intentem lligar la realitat musical d’Alzira amb aquella que s’hi produïa en els territoris més pròxims física i culturalment a nosaltres, sobre tot dins la Corona d’Aragó».

Recuperar l’orgue de Santa Caterina

L’autor, pretén, també, «moure l’interés de la societat civil i religiosa de l’Alzira actual perquè contemple la possibilitat de recuperar la construcció d’un orgue de tubs per a l’església de Santa Caterina, a imatge i semblança d’altresciutats pròximes».

Alonso recorda que per Alzira passaren els millors mestres de fer orgue de les distintes èpoques i que, fins el segle XIX, «l’Ajuntament pagava les actuacions de l’organista i dels ministrers, per aixó es troba documentat al completíssim Arxiu Municipal que és una autèntica joia».

Pere Segarra compositor i organista alzireny

L’antiga Illa del Xúquer va gaudir en el segle XVII d’un prestigiòs compositor, organista i Mestre de Capella, Pere Segarra, que formà part del tribunal d’oposició per als aspirants a Mestre de Capella de la Catedral de València.

El filòleg alzireny reflectix en esta Aproximació a la Música Polifònica que l’Entrada de Jaume I el 30 de desembre de 1243 «donà lloc a l’establiment de la noblesa conquistadora que, junt les successives repoblacions, fa que la nostra ciutat es beneficie de la llarga tradició cultural occitana, i per tant musical, de la Corona d’Aragó: amb composicions dels trobadors, recitacions de joglars i ministrers».

I esmenta en el llibre, editat per l’Ajuntament d’Alzira, que el Rei Jaume I desitjava ser soterrat a l’església Santa Maria d’Alzira, donat el cas que morira per estes terres. Però malgrat que la tradició del nostre poble diu que va morir a Alzira, més bé sembla que com a molt a Alzira restà malalt i morí a l’altura de València camí del monestir Poblet on descansen les seues restes mortals».

Actualment a la parròquia de la Mare de Déu del Lluch, el mestre luthier Manuel Rico, està procedint a l’emplaçament d’un orgue de tubs al damunt de la porta d’entrada del temple.

El complet estudi de Vicent Alonso culmina amb les últimes actuacions i concerts de la Societat Musical d’Alzira fundada l’any 1902 amb la denominació Sociedad Musical La Sucro. Fins i tot recull la fundació, l’any 2006, de la Societat Musical La Barraca d’Aigües Vives.

Riberaexpress